Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa que s’ha celebrat en un lloc molt adient per presentar FUSELLS, una obre de Teatre, escrita l’any 1937 per Bertolt Brecht i que parla de la vida d’un dia d’una família en plena guerra civil espanyola; la trobada s’ha fet dins del refugi antiaeri de la plaça del Diamant.
El seu director Daniel J. Meyer, que alhora és el responsable d’aquesta adaptació, ens ha presentat gairebé a tota la companyia i ens ha explicat les modificacions que ell ha introduït al text original en un intent d’apropar més a la gent jove, una història que potser els hi semblarà molt llunyana, malgrat que creu que cal reexplicar-la les vegades que faci falta per evitar que es repeteixi aquest terrible i sagnant error. Ha volgut que sigui en aquest 2016, any en el qual es complirà el 80 aniversari de l’inici de la guerra civil espanyola.
Situa l’obra en una platja, i tots els esdeveniments passen en el transcurs d’un sol dia; en aquesta platja intenten viure els fills d’una família trencada per la mort del pare en combat a la guerra civil; la protagonista, Teresa Carràs, és la germana gran (en el text original, la mare)… i se sent culpable per la mort del seu pare, ja que ella va ser qui el va empènyer a defensar la república amb les armes; ara amb aquesta tràgica realitat, ha fet un “viatge” a l’inrevés, deixant de banda el seu discurs ideològic i revolucionari, cap a un discurs molt més emocional i protector, que la converteix en la defensora dels seus dos germans més petits, en un intent d’evitar amb tots els mitjans al seu abast, que vagin al front, simulant alhora una falsa “neutralitat” que ni ella mateixa es creu.
Els diferents personatges de l’obra intenten que Teresa, deixi de ser “neutral”. Tots ells afirmen que s’ha de prendre partit.
Daniel J. Meyer ens explica el perquè va creure que havia de fer ara aquesta obra: creu que són moments històrics en què no valen les mitges tintes. No es pot ser neutral ni un una guerra ni en els esdeveniments del dia a dia; afirma que en aquest món ple d’opressió, odi, injustícia i dolor… ni ell ni el seu equip pensen ser neutrals, perquè estan il·lusionats en un possible proper canvi que millori la vida de la humanitat.
A molta gent, els sorprèn força que Bertolt Brecht escrivís una obra basada en la vida d’una família en plena guerra civil espanyola, però la realitat és que a ell li va marcar i molt aquesta sublevació de l’exèrcit contra un govern democràticament elegit i on morien diàriament milers i milers de persones. Daniel, ha volgut descontextualitzar una mica la història i creu que podria estar situada en qualsevol guerra; escènicament la situa a la platja on els personatges malviuen tot observant a un dels germans com es guanya la vida amb la pesca, induït per la germana gran, per tal d’evitar que marxi també al front; el germà més petit, vol anar a la guerra, sigui com sigui, sembla que li fa una especial il·lusió, sense saber exactament el que és i significa una guerra.
Malgrat que estava en una roda de premsa, jo partia amb un avantatge enorme, ja que ja havia vist l’obra prèviament aquest passat divendres 29 de gener en un assaig, al que vàrem ser convidats per la companyia “Descartable Teatre” a la Nau Ivanow.
Un text curt però amb una intensitat brutal, que segurament Brecht va voler expressament que fos així, ras i curt però directe. Les interpretacions dels seus principals protagonistes ens han agradat moltíssim i especialment hem de fer notar el treball de Cristina Arenas (Teresa Carrar), a la que crec mai havíem vist treballar. No cal que diguem que en Quim Àvila ens va enamorar en el seu paper de Ricard de 3er, malgrat que ja ens havia seduït prèviament en altres papers; aquí en Quim, fa el paper del germà més petit, un adolescent ple d’energia que vol escapar amb el seu cosí a lluitar en defensa de la República.
Jaume Madaula, al que hem vist treballar en moltes ocasions, està també molt bé en el seu paper del cosí que acut a la recerca dels fusells, que dóna títol a l’obra, amb la seva veu profunda que tant ens agrada. Aquest personatge és el revulsiu de tot plegat i el que s’enfronta amb el personatge del mossèn, que encarna la postura de l’església que no semblava pas voler mullar-se, encara que ho va fer i molt, en contra de la voluntat de tot un poble; el mossèn és un personatge antipàtic i difícil d’interpretar i malgrat això l’actor Jordi Llovet se surt amb nota. A Georgina Latre, aquesta vegada li han tocat fer un parell de papers menys importants, però també els ha sabut definir molt bé en la seva acurada interpretació.
La posada en escena juga amb un espai que simula la platja, amb un tronc expulsat pel mar, al voltant del qual tenen els estris indispensables per cuinar i fer una vida el més dignament possible i des d’on vigilen la barca del germà pescador, que amb el seu treball poden viure. Una posada en escena recolzada amb projeccions, i sons d’una ràdio que va donant notícies certes o no, del front de la guerra. El director ha volgut minorar algunes escenes dramàtiques amb algunes cançons que els protagonistes canten en directe.
Ens ha agradat molt i evidentment la recomanem, si o sí.
Estarà a l’Almeria Teatre des del dimecres vinent dia 3 de febrer, data de la seva estrena i fins al 13 de març.
Autor: Bertolt Brecht
Adaptació i Direcció: Daniel J. Meyer
Amb: Cristina Arenas (Teresa Carrar) – Quim Àvila (Josep, germà menor de Teresa) – Jaume Madaula (Pedro, el cosí) – Jordi Llovet (el ferit iel mossèn) – Georgina Latre (Manuela i Sra. Pérez)
Ajudant de direcció: Anna Serrano // Espai i vestuari: Alba Macfarlane // Il·luminació: Natalia Ramos // Disseny gràfic, vídeo i so: Cooperativa FAR // Tràiler promocional: Anna Serrano // Producció executiva: Cristina Ferrer // Ajudant de producció: Laia Pellejà // Cap de comunicació: Ester Cánovas
Una producció de Descartable Teatre // Espectacle en residència Nau Ivanow
Nota: el diumenge dia 7 de febrer tornem a veure la representació de FUSELLS, aquesta vegada ja en l’Almeria Teatre, on s’ha estrenat aquesta mateixa setmana. La nostra valoració és la mateixa que quan vàrem veure l’assaig general a la Nau Ivanow, amb alguna millora en la il·luminació i en les projeccions que simulen el mar. Les interpretacions en els pocs dies que han passat, encara es noten més consolidades.
