– Dansa – KOKORO (🐌🐌🐌🐌) – Lali Ayguadé – Mercat de les Flors – Sala MAC – 23/01/2016

Tornem al Mercat de les Flors tan sols 6 dies després d’haver vist en el mateix espai un altre espectacle de dansa del nostre sempre admirat Sidi Larbi Cherkaoui; aquesta vegada tornem a veure una coreografia de Lali Ayguadé, a la que vàrem veure treballar fa poques setmanes a BÈSTIES, un espectacle de circ amb una participació seva que ens va fascinar.

Curiosament ara ella en aquest KOKORO (que en japonès significa ànima), no actua pas com a ballarina i es conforma en dirigir una coreografia creada per ella mateixa, en la que actuen quatre ballarins, que interpreten a quatre personatges a la recerca de la seva identitat.

Vàrem tenir la sort de coincidir amb el dia que es realitza una xerrada preparatòria prèvia a l’espectacle i escoltar a l’actor Jordi Oriol Canals…. i en aquest cas dramaturg d’aquest espectacle, el que segons ell, la Lali havia volgut expressar amb la dansa; aquesta col·laboració va ser provocada arran d’una visita que el dramaturg li va fer a la Lali quan aquesta tot just estava començant a assajar amb el material que seria l’inici d’aquesta producció.

Ens va intentar explicar una mica la posada en escena, amb una escenografia molt senzilla en la que volien reflectir l’espai públic i el privat; l’espai públic, mitjançant uns bancs per simbolitzar una església sense voler que aquesta estigues lligada a cap religió concreta, on es troben a la primera escena els quatre protagonistes… i l’espai privat a la dreta de l’escenari que agafava com a símbol visible una butaca de sofà. Els ballarins a partir d’aquí intentaran de totes les formes possibles trobar l’amor i la companyia que desitjaran per la resta de la seva vida, fins darrere i fascinant escena on es veurà de forma accelerada la transformació de la vida d’una persona des del moment que neix, passant per la seva infantesa, la maduresa, la senectut i la seva mort.

Kokoro - Mercat de les Flors 1

Malgrat aquestes explicacions, la veritat és que em vaig quedar amb les ganes d’escoltar a la mateixa Lali explicant les sensacions que volia transmetre amb els moviments dels cossos dels ballarins…. però, encara que va assistir a la xerrada, quan se la va reclamar ja havia marxat, i és que llavors el començament de la representació ja era imminent.

Segurament els espectadors que estem lligats molt més al Teatre de text que a la dansa contemporània, necessitem com el pa que mengem que el que veiem a escena tingui quelcom mes que una coherència estètica i ens perdem potser en una recerca innecessària d’un argument traduïble en fets palpables, del que significa allò que la dansa ens intenta transmetre amb moviments. La dansa clàssica efectivament s’ha aixoplugat sovint amb aquest relat, però la dansa contemporània, almenys per mi, es tracta moltes vegades de deixar-se anar i involucrar-se sense adonar-te en la fascinació per la bellesa d’uns moviments que la coreografia i els cossos ens volen mostrar, sense la necessitat d’entendre un relat d’una obra de text.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest espectacle és el primer de gran format que Lali Ayguadé ha creat i per això s’ha basat en diferents tècniques de ball, incloent-hi en aquestes, alguns aspectes relacionats amb el món del circ que ella molt bé coneix, com són les acrobàcies i la mímica apressa dels clowns, barrejat també amb el hip hop.

Un espectacle que ens va emocionar en molts moments per una magnífica coreografia plena de sensibilitat i uns moviments dels quatre ballarins que semblen moltes vegades gairebé irrealitzables per un ésser humà; Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés, Diego Sinniger de Salas van aconseguir que una altra vegada la dansa contemporània quan es treballa en conjunt i es deixen a banda personalismes, ens provoquen unes sensacions d’una pau immensa i poques ganes de què l’espectacle arribi a la seva fi.

Laly Ayguadé ha estudiat a l’Institut del Teatre i a l’escola PARTS de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmarker. Ha treballat a les companyies de grans coreògrafs com són Akram Khan, Hofesh Shechter, Roberto Olivan o Marcos Morau / La Veronal.

Direcció: Lali Ayguadé
Ballarins: Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés, Diego Sinniger de Salas
Compositor: Josep Baldomà // Dramaturg: Jordi Oriol Canals // Escenografia: Xesca Salvà // Disseny il·luminació: Fabiana Piccoli // Producció: Marcela Imazio // Coproducció: Mercat de les Flors, Temporada Alta

quatre cargols dansaires

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s