MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.
En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.
Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.
Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.
L’obra comença en arribar en Badori, mort de gana, demanant menjar i un lloc de feina, és acollit per en Gepa que el tracta com si fos el fill que va perdre. En Badori i la Maria Rosa es coneixen, justament del dia en què ella va conèixer l’Andreu tot treballant en la barema del mas de la Rigala. L’Andreu es va ferir i la seva sang es va barrejar amb el vi del raïm que trepitjava.
Aquesta truculenta anècdota explicada quan es reconeixen és la que detonarà tot el drama en el convit de bodes de la Maria Rosa i en Marçal. I és que en Badori també està enamorat de la Maria Rosa.
Però Guimerà no ens explica només una història d’amors amb culpables i innocents, també ens parla de passió amorosa, del desig dels dos protagonistes encara que el motor de la història sigui en Marçal, el qual provoca la desaparició de l’Andreu i persegueix a la Maria Rosa fins a vèncer la seva persistent negativa a reconèixer la passió sexual que l’atrau cap a ell.
La Maria Rosa viu una sexualitat reprimida que arrossega als homes que l’estimen.
El text ha estat actualitzat amb un llenguatge més proper al dia d’avui, per la mateixa Carlota Subirós, tot i deixar la història tal com la va pensar Guimerà quan la va escriure, en un intent d’apropar els clàssics catalans al públic jove… encara que s’ha mantingut intactes els convencionalismes i costums d’aquella època, com ha de ser.
La Sala Petita del Nacional es fa enorme amb aquesta producció, una rentadora al fons de l’escenari que simbolitzen les anades al riu de la Maria Rosa que se n’ocupa de la bugada de tots, un espai obert on treballen, dinen, xerren i és a moments un espai a l’aire lliure o un lloc d’aixopluc. Una escenografia de pocs elements per potenciar que parlem de misèria. Una versió amb estètica contemporània amb un llenguatge clàssic, encara que actualitzat, que és barreja de poesia i parla popular.
Molt destacable la interpretació de la parella protagonista i molt especialment la de Mar del Hoyo com a Maria Rosa, en el seu just paper de dona casta i fidel menjada per un desig incontrolable i que no vol acceptar. També ens ha agradat molta Lluïsa Castell, una Tomasa molt encertada i Manel Sans en el paper de marit i germà protector.
Gran encert en les escenes de grup on tot està mesurat.
Debuten quatre joves actors dins del projecte ITNC, col·laboració entre el TNC I l’Institut del Teatre que permet la professionalització de joves graduats.
Aquesta producció tindrà vida més enllà de les representacions previstes al TNC, ja que gràcies a la signatura realitzada el mateix dia de la roda de premsa amb “Teatres en Xarxa”, també es podrà veure a:
Sant Joan Despi – Teatre Despi (4 de març) – Tordera – Teatre Clavè (6 de març) – Barberà del Vallès – Teatre Municipal Cooperativa (11 de març) – El Prat del Llobregat – Teatre Modern (13 de març) – Sant Andreu de la Barca – Teatre Nuria Espert (19 de març) – El Vendrell – Teatre Angel Guimerà (8 d’abril) – Sant Boi de Llobregat – Teatre Can Massallera (17 d’abril).
A nosaltres ens va agradar molt i la recomanem sense cap mena de dubte !!!
Versió i direcció: Carlota Subirós
Intérprets: Albert Ausellé (Badori), Lluïsa Castell (Tomasa), Adrià Díaz (Roc)*, Borja Espinosa (Marçal), Jordi Figueras (Calau), Sergi Gibert (Xic)*, Toni Guillemat (Joan)*, Mar del Hoyo (Maria Rosa), Francesc Lucchetti (Gepa), Salvador Miralles (Rafel)* i Manel Sans (Quirze) —*ITNC—
