– Teatre – INFÀMIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 21/01/2016

Segona proposta teatral d’aquest passat dijous; sortim a corre-cuita de l’Institut del Teatre sense haver gairebé tingut temps d’aplaudir el treball sensacional de “Coronel Ocell” i haig de dir que el meu l’esforç d’encadenar dues produccions teatrals en una mateixa tarda ha tingut premi.

Arribem a La Villarroel, per tal de veure INFÀMIA, amb grans expectatives, després d’haver assistit a la seva roda de premsa la setmana passada. … i la veritat és que potser en contra del que acostuma a passar en casos com aquest, (quan abans de veure una producció t’has creat grans expectatives), aquesta vegada no ens ha defraudat gens, perquè hem gaudit de valent veient TEATRE dins del teatre.

Infamia - La Villarroel

Amb aquest INFÀMIA, el seu autor Pere Riera ha encertat novament després del seu merescut èxit a BARCELONA, producció que vàrem poder veure l’any 2013 al TNC. A més a més aquesta proposta, de passada, també ha servit per posar de nou on li pertocava a la grandíssima actriu Emma Vilarasau, després del malaguanyat paper que va d’haver d’interpretar a “Caiguts del Cel” la temporada passada.

Tal com ens va explicar el mateix Pere Riera en la roda de premsa la setmana passada, ell ha tingut la sort d’haver estat molt ben assessorat pels actors que treballen en aquesta producció, per què reconeix que en certa manera, encara que sempre ha admirat el treball que exerceixen els actors al llarg de tota la seva vida, al mateix temps han estat per ell, els grans desconeguts.

El Teatre fins ara, sempre l’ha viscut des del punt de vista del dramaturg i també evidentment com espectador quan va al Teatre, però desconeixia en profunditat les misèries d’aquesta professió tan admirada i alhora tan desconeguda pels espectadors, pel que fa al treball sense descans necessari per intentar fer-se un forat en aquest món de la faràndula i ser reconegut; és molt més difícil del que sembla, fer una bona interpretació que aconsegueixi “enganyar” als espectadors, fent creïble la mentida en la qual es basa el Teatre.

Infamia - La Villarroel 2

A l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una actriu que ha deixat d’interpretar als escenaris, després de molts anys de ser una actriu consagrada i reconeguda … i els espectadors durant tota la representació es preguntaran el perquè està ferida. Dos joves que s’inicien en aquesta professió, la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), intenten aprendre l’ofici d’actor, amb el suport dels consells que l’Eva els aporta. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest ofici.

Veureu a escena els sacrificis que s’han de fer per aprendre l’ofici, i que fins i tot poden arribar a ser humiliants, les inseguretats i pors de no saber si podran arribar mai a ser-ho, la precarietat econòmica per la manca de feina quan no estàs a la cresta de l’onada, la por escènica davant els espectadors i la relació entre aquests i els actors i com pot influenciar l’actitud del públic en la vida dels actors. Veurem el fals “ego” d’alguns actors novells que creuen que ja han arribat a ser bons actors, pel sol fet que han començat a treballar en una sèrie televisiva. Veurem a la fi com els actors són també persones normals amb els seus problemes en la seva vida privada i en la relació amb els sus companys de professió. És per tot això que els molt teatraires, no us podeu permetre el no anar a veure aquesta producció teatral.

Com ja he dit abans, de nou ens trèiem el barret davant del treball que ens ofereix la gran, grandíssima Emma Vilarasau, que per sort ha tornat a interpretar el que ella sap fer millor que ningú, els papers dramàtics; però també hem de felicitar pel treball excel·lentíssim de l’Anna Moliner, el que pot arribar a ser el paper de la seva vida…. felicitats, Anna, de debò.

Malgrat que crec que l’argument, dona molt més pes als papers femenins, cal dir que aquesta obra requereix d’una molt bona interpretació coral dels 4 actors i no cal dir que ningú dubta que en Jordi Boixaderas es pot quedar enrere, perquè és com molt ben sabeu un dels grans professional del teatre. El treball d’en Francesc Ferrer, no el coneixíem gaire fins ara, i en aquesta producció ens ha sorprès també per la seva extraordinària interpretació.

Malgrat les magnífiques interpretacions, sense les quals no hauríem gaudit d’aquesta representació teatral, cal reconèixer que el mèrit més important recau en el seu autor, amb un text molt ben elaborat, que no té ni un petit bri de desperdici… i al mateix temps amb la acurada direcció en la seva posada en escena.

La disponibilitat de la sala ens encanta, perquè garanteix que els espectadors podran estar segur força més a prop de l’espai escènic, sense que la capacitat de la sala minvi; no és el mateix estar a la fila 12 que a la fila 22 (grada A 12 fileres – grada B 10 fileres), i aquesta distribució en dues graderies enfrontades ho permet.

Intenteu anar a veure aquest espectacle el més aviat possible i sobretot no us el perdeu pas. Nosaltres sense voler exagerar pas, creiem que es tracta d’un dels millors espectacles teatrals dels darrers anys.

Autor i Direcció: Pere Riera

Interpretació: Emma Vilarasau (Eva Dolç) – Jordi Boixaderas (Toni) – Anna Moliner (Sara) – Francesc Ferrer (Aleix)

Escenografia: Sebastià Brosa // Il.luminació: Albert Faura // Vestuari: Berta Riera // Espai sonor: Jordi Bonet // Caracterització: Toni Santos

Producció: La Villarroel

Cargol cami de Sant Jaume - Francesc Esteve

Cargol que va deixar pintat en el seu camí de Sant Jaume, el nostre amic Francesc Esteve.

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre – INFÀMIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 21/01/2016

  1. Albert ha dit:

    Brutal. Feia molt temps que no gaudia tant d’una obra de teatre. Hi vaig poc al teatre, no perquè no m’agradi, sinó perquè és una despesa prou important, i nosaltres som quatre a la família. Tenim la sort (o no jeje) que als meus fills també els agrada molt i cada vegada que volem anar a teatre hem de comptar amb 100 euros pel cap baix… La setmana passada però, es va donar la circumstància que la meva dona i jo ens vàrem quedar sols el cap de setmana i ho vàrem aprofitar per anar a veure aquesta obra, de la qual m’havia quedat amb el nom des de que vaig llegir la vostra crítica. Per cert, feia molt temps que no utilitzàvem el servei del Palau de la Virreina d’entrades a meitat de preu pel propi dia venudes amb una antelació mínima de 3 hores. Genial poder anar a teatre a uns preus més assequibles.

    Em vaig emocionar. Hi va haver moments que tenia la pell de gallina. En cap moment em vaig repenjar a la cadira, sinó que sempre vaig estar incorporat per no perdre cap detall dels moviments i de les converses dels personatges. La Vilarasau no em diu massa cosa, però en aquesta obra la vaig trobar impressionant, igual que els dos actors més joves. Què difícil que és fer d’actor/actriu!! Quant esforç i dedicació darrera la preparació de cada personatge, on moltes vegades s’han de despullar ‘interiorment’ per fer sortir el personatge que el director té al cap. Crec que a partir d’ara valoraré molt més als actors i actrius que es dediquen (o intenten dedicar-se) a aquesta professió.

    I moltes gràcies Miquel i Imma per fer-nos partícips d’aquestes joies. Seguiré molt atent a les vostres recomanacions.

    • Imma Barba ha dit:

      Gràcies a tu per deixar un comentari. Realment Infàmia és un dels millors textos d’aquesta temporada i la interpretació de tots quatre actors és magnífica. Nosaltres fa molt temps que no utilitzem el servei del Palau de la Virreina perquè tenim una agenda tan atapeïda que hem de planificar i comprar amb temps les entrades per poder veure tot el que ens interessa. Aprofitem ofertes per venda anticipada sempre que ens és possible.
      Una abraçada.

  2. Imma C. ha dit:

    Hola!
    Què podem dir d´INFÀMIA que no s´hagi dit? Les interpretacions excel.lents totes, per recordar la de l´Anna Moliner.
    En cap moment cansa veure una vegada i una altra les escenes d´assaig de HAMLET (Ofèlia, Gertrudis,…)
    La disposició dels espectadors a banda i banda una manera de tenir els actors a tocar i sentir-se dins de la representació, nosaltres a primera fila, ens va encantar.
    Molt bon text de Pere Riera, i també la direcció d´ell mateix.
    No us la perdeu!

    • Miquel Gascon ha dit:

      Efectivament, INFÀMIA per mi és la producció teatral de la temporada. Un text magnífic… potser el millor d’en Pere Riera, que s’endinsa en les interioritats de la professió d’actor de teatre. Les actuacions extraordinàries totes elles. Ens alegrem de què hagis gaudit d’aquesta proposta.

      No sé pas si tens Facebook, però si és així, de ben segur t’interessarà el grup que vaig obrir fa més d’un any sota el títol de “TEATRE, l’opinió dels espectadors” i que encara administro. Ja som més de 2300 persones i estic molt content perquè és un fòrum de Teatre molt actiu.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s