Aquest dijous l’Imma ja va començar a normalitzar la seva vida, perquè novament va començar a anar a treballar, malgrat que la rehabilitació del peu serà llarga i l’haurà de fer compaginant-la amb la feina.
Per tal de celebrar-ho, aquella mateixa tarda vaig tenir sessió doble de Teatre; aquest “CORONEL OCELL – SONGS FOR A NEW WORD” va ser la primera proposta a la que vaig poder assistir, a la Sala Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre; la representació està englobada dins dels tallers que periòdicament l’Institut del Teatre organitza amb els seus alumnes i que estan oberts al públic, de forma gratuïta. Feia força temps que no acudia i veient el resultat d’aquesta magnífica proposta, de ben segur intentarem acudir molt més sovint.
Joan Maria Segura, director d’aquesta proposta (taller de 4rt d’interpretació i 4rt d’escenografia), ha fusionat dues obres ben diferents, però sortosament el resultat ha estat realment màgic, perquè ha creat una obra totalment nova que m’ha deixat absolutament fascinat. Curiosament per aconseguir aquesta fusió, no ha volgut modificar el text de l’obra de teatre ni tampoc les lletres de la partitura, perquè semblen creades a la seva mida.
EL CORONEL OCELL es tracta d’una obra de teatre escrita el 1995 per Hristo Boitxev; va ser la revelació del Festival d’Avinyó el juliol de 1999, tenint un gran èxit de crítica i de públic. Hristo va néixer a Bulgària el 1950 i és l’autor d’una desena d’obres; va obtenir el Premi Internacional del British Council a la millor obra l’any 1996 per aquest text teatral. El “coronel ocell” s’ha traduït a diverses llengües i s’ha representat en 15 països europeus. Al Teatre Nacional de Catalunya es va estrenar l’any 2000.
Un psiquiatre novell s’incorpora en un centre psiquiàtric, perdut al bell mig dels Balcans, on hi ha 6 bojos tant interessants com inofensius. Tots ells sobreviuen aïllats del món, mig morts de fred, sense aliments ni medicaments. Els fets passen durant les guerres de secessió iugoslaves. La caiguda, per error, d’un contenidor d’ajuda humanitària de l’OTAN provocarà un gir inesperat en la vida dels interns.
En clau de comèdia, Boitxev ens parla de la solitud, l’amistat, els valors, la força personal, la malaltia psiquiàtrica, el desig de pau, l’idealisme i critica durament el món civilitzat i amb “seny” que es diu Europa.
SONGS FOR A NEW WORLD es tracta d’una peça escrita i composta per Jason Robert Brown (1970), que va ser produïda pel mateix autor i representat originalment a l’Off-Broadway en 1995. Es tracta d’un recull de cançons que l’autor va escriure per als diferents esdeveniments i que va decidir agrupar i crear-ne un espectacle sota aquest nom.. No hi ha trama i els personatges són de diferents èpoques de la història sense relació entre ells. Un Musical abstracte constituït per una sèrie de cançons connectades per un mateix tema: “el moment de prendre una decisió”.
Casualment els personatges de “El coronel ocell” es troben en la mateixa situació per què han de prendre decisions que els portaran a grans canvis en les seves vides. Casualment les lletres de les cançons quadren a la perfecció amb els conflictes, desitjos i situacions dels personatges de l’obra de teatre.
Haig de reconèixer que em sorprèn moltíssim l’alta qualitat de les interpretacions dels actors i és que segurament per ells es tracta com una mena d’examen i donen tot el que han après en aquests 4 anys d’estudis dedicats a les Arts escèniques…. perdent així les possibles pors d’actuar davant d’un públic que a més saben que és exigent. Aquesta vegada han d’actuar i cantar i de veres haig de dir que es desfonen per aconseguir el millor d’ells; un cop vist el resultat els haig de felicitar des d’aquest petit racó, perquè aquestes interpretacions superen algunes de les que veiem als teatres comercials de Barcelona.
La posada en escena és excel·lent i compta amb una escenografia força espectacular, que sincerament no m’esperava pas en un taller de Teatre; un escenari a diferents nivells que resol molt bé la idea de l’edifici on estan reclosos, els llits on passen bona part de la seva vida, que després transformaran amb el vehicle que utilitzaran per escapar i aconseguir la llibertat; simbologies de les nacions unides i de la Unió Europa a gran escala… i suportades per unes imatges projectades que acabaran per humitejar-nos els ulls.
Val a dir que tota la música està interpretada en directe i això malauradament cada vegada és més difícil de poder veure als escenaris pel seu elevat cost econòmic; músics de l’IT i l’ESMUC, amb un nivell molt alt d’arranjaments i execució.
Ens agradaria moltíssim poder veure aquesta proposta tal qual, en algun dels escenaris de teatre comercial de Barcelona, perquè de debò crec que s’ho mereix. Malgrat aquest desig, com sé del cert que això serà difícil, us recomano que intenteu anar a veure-la. Encara sou a temps perquè es representa avui dissabte a les 21 h i demà diumenge 24 a les 19 h. Jo no m’ho pensaria dues vegades….. i a més sense desembutxacar ni un euro….. que més voleu?
Aquí, amb resultats com aquest CORONEL OCELL, que he tingut la sort de poder veure, rau molt possiblement el futur del nostre teatre.
El Coronel Ocell de Hristo Boitxev – Traducció de Maria Guénova i Joan Casas
Songs for a new world de Jason Robert Brown – Traducció i adaptació d’Emma Andrea Bouisset
Direcció i dramatúrgia: Joan Maria Segura Bernadas // Direcció musical i arranjaments: Carlos Morera // Disseny d’espai, vestuari i il·luminació: Mercè Lucchetti i Albert Ventura
Intèrprets: El doctor: Berta Roselló // Fetíssov: Mireia Casado // Hatxo: Sara Adán // Matèi: Júlia Bonjoch // Kiro: Montse Pelfort // Daüd: Mirena Nafarrate // Pepa Martina Tresserra
Músics: Piano, Carlos Morera (instrumentista de l’IT) // Teclats, Mateu Peramiquel (exalumne de l’ESMUC) // Bateria, Pol Ribó (alumne de l’ESMUC) // Baix elèctric, Jaume Àvila (alumne de l’ESMUC)
Ajudant de direcció: Josep Miquel Muñoz // Assistent de moviment: Jaume Sangrà // Professora de cant: Isabel Soriano // Assistent musical: Neus Fernández // Tutora d’escenografia: Montserrat Figueras // Professor de pràctiques de l’espai: Roger Orra // Professora de pràctiques de personatge: Elisa Echegaray // Professor de pràctiques d’il·luminació: Jaume Ayza // Tècnic de llums: Carlos Lucena // Tècnic de so: Toni Suñé // Tècnica de maquinària: Vilma López // Vídeo: Miquel Camacho // Imatge: Jordi Egea // Fotografies: Joan Horrit i Aitor Rodero, IEFC
