Aquest dilluns al matí, vaig poder assistir a la roda de premsa on es presentava la iniciativa de l’EPICENTRE GUIMERÀ, en ocasió de l’estrena (aquesta mateixa nit, 20 de gener) de l’obra de Teatre MARIA ROSA del mateix autor.
El teatre i l’activitat literària d’Àngel Guimerà van relacionar-se d’una manera particularment esponjosa amb les tensions ideològiques de la seva època, que van contribuir a dibuixar els paradigmes i paradoxes de la «identitat catalana».
El seu activisme cultural, doncs, pot ser llegit igualment des d’unes contradiccions personals fascinants, que fan que rellegir Guimerà sigui també acostar-se a les ferides originals de la nostra construcció nacional.
El director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, ens va presentar una sèrie d’activitats que s’han organitzat per l’ocasió:
20/01/16 — 28/02/16 – Sala Petita del TNC – representació de MARIA ROSA – Una història d’assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals per oferir-nos també, i sobretot, un retrat de la precarietat laboral del món obrer i una denúncia de les injustícies socials. En parlarem pròximament en aquest blog perquè l’anem a veure aquest mateix divendres.
Fins al 12/06/16 – Exposició Guimerà al vestíbul Sala Gran del TNC – Un recorregut per la figura d’Àngel Guimerà. El discurs textual de l’exposició, que s’acompanyarà de diversos plafons amb fotografies d’actors i actrius de l’època, ens ajudarà a reflexionar sobre la configuració de la cultura catalana moderna. Entrada lliure.
Publicació Guimerà – gratuïta i disponible als vestíbuls de les sales del TNC. L’opuscle Guimerà està dedicat a rellegir la figura d’Àngel Guimerà.
21/01/16 a les 19 h. Ateneu Barcelonès – Conferència: Àngel Guimerà periodista: una veu del vell catalanisme exigent i mestís – El periodista Lluís Reales analitzarà com va influir Guimerà en l’articulació dels codis periodístics i polítics de la Catalunya moderna. Entrada lliure.
25/01/16 a les 20 h -Sala Petita del TNC – Concert Titaina – Òpera en un acte i dos quadres d’Enric Morera amb llibret de Guimerà. Enric Morera va acabar Titaina l’abril de 1909, just abans de la Setmana Tràgica. Es va estrenar al Teatre del Liceu el gener de 1912. La història se situa en les tensions socials i els personatges miserables característics de principis del segle XX. Entrada lliure.
11/02/16 a les 19 h. Reial Acadèmia de Bones Lletres – Conferència: Guimerà i el Premi Nobel – El professor Enric Gallén recorrerà l’apassionant història de la candidatura de Guimerà al Premi Nobel. Entrada lliure.
18-20/02/16 a les 19 h. Ateneu Barcelonès – VERGONYA ETERNA, espectacle basat en el polèmic discurs de Guimerà a l’Ateneu, Ferran Dordal i Albert Arribas s’acosten a la construcció d’alguns d’aquells mites que van convertir el dramaturg en pare de la pàtria. Entrada lliure.
21/02/16 – Ruta Literària – La Barcelona de Guimerà – Ens endinsarem pels carrers de la Barcelona d’Àngel Guimerà per recórrer alguns espais destacats en la seva biografia de la mà dels seus escrits. A càrrec de les responsables de la Casa Museu Àngel Guimerà del Vendrell. Activitat gratuïta.
23/02/16 a les 18.30 h. Filmoteca de Catalunya – Projecció de la pel·lícula Tiefland de Leni Riefenstahl. Tiefland (Terra baixa) és un film basat en l’òpera homònima sobre l’obra Terra baixa d’Àngel Guimerà composada per Eugen d’Albert el 1903 que es va rodar entre el 1944 i el 1953. Entrades a http://www.filmoteca.cat
Publicació: Guimerà: home símbol de Xavier Albertí i Albert Arribas, Edicions 62 – Data de publicació: 2 de març de 2016 – Considerat un prohom del catalanisme conservador, emblema de la cultura «oficial catalana», la mort de Guimerà l’estiu del 1924 es va convertir en una explosiva mostra de dol popular amb milers de ciutadans que inundaven la Rambla. Però sota aquesta aparença, el pare del teatre català ocultava moltes màscares: Salvador Dalí el va qualificar de «gran pederasta», Josep Pla d’«ombrívol patriota», Xavier Fàbregas de «respectable fòtil dissecat». En aquest assaig Xavier Albertí i Albert Arribas, experts i reconeguts dramaturgs, s’endinsen en el tabú de la sexualitat oculta de Guimerà –la seva homosexualitat– i aporten noves claus per rellegir la seva obra i la seva figura.
Malgrat que la roda de premsa va abastar molt més que aquesta presentació de les activitats de l’EPICENTRE GUIMERÀ, crec que no és oportú allargassar massa més aquesta crònica, perquè de la representació de MARIA ROSA en parlarem ben aviat en una altra crònica.
