– Dansa – FRACTUS V (🐌🐌🐌🐌) – Eastman / Sidi Larbi Cherkaoui – Mercat de les Flors – Sala MAC

Tornem al Mercat de les Flors, aquesta vegada si, a veure un espectacle de Dansa; un espectacle al qual li teníem moltes ganes, perquè som fidels seguidors del coreògraf i ballarí Sidi Larbi Cherkaoui. El vàrem descobrir en un espectacle memorable, DUNAS al Festival Grec2010 i que vàrem repetir al Gran Teatre del Liceu a l’any següent. Després el va seguir PUZ/ZLE al Grec2013 i 4D al Teatre Municipal de Girona.

Malauradament, encara que aquest FRACTUS V ens va agradar força, creiem que li manca l’ànima que desprenien els seus anteriors espectacles, per convertir-se exclusivament en una altra demostració de dansa tècnicament perfecte.

Sidi Larbi Cherkaoui al maig del 2014 va presentar per primer cop una aproximació d’aquest Fractus que ara ens presenta, malgrat que aleshores els protagonistes eren tan sols un trio. Amb aquest espectacle Sidi vol transmetre un missatge a la societat:

«L’única manera que té l’individu de protegir-se de la propaganda política i social és estudiar tota la informació disponible. Cada dia ens bombardegen amb notícies que intenten influir en la nostra manera de pensar. Filtrar-ho tot i resistir-se a creure el que ens volen fer creure és un exercici molt intens.»

A Fractus V, Sidi vol aprofundir en les nocions de la informació i la manipulació; fins a quin punt pot ser neutral el nostre pensament ?… En quina mesura ens identifiquem amb les causes de les injustícies socials?… On comença o on acaba la responsabilitat personal?

Fractus V és una creació amb cinc intèrprets de dansa contemporània molt diversos. El ballarí francès Dimitri Jourde, tot un virtuós, s’ha format en l’àmbit del circ. L’americà Johnny Lloyd prové del món del lindy hop i és músic. El ballarí espanyol Fabián Thomé Dutena va començar la seva trajectòria professional com a ballarí de flamenc amb Joaquín Cortés. Patrick «Two Face» Williams es va formar en l’ambient del hip-hop i el breakdance. Sidi Larbi Cherkaoui, ha enriquit el seu llenguatge coreogràfic a través de l’intercanvi amb diferents tradicions de dansa durant els darrers quinze anys.

En aquesta proposta els 5 protagonistes dialoguen entre ells amb diferents visions de la dansa, cosa que sovint aconsegueixen quan aquesta dansa l’ interpreten plegats, com en els moments màgics en els quals gairebé formen un sol cos entre els cinc protagonistes, però malgrat la perfecció de cada participant, quan aquesta dansa s’individualitza, en alguna ocasió l’espectacle perd pistonada i sembla un bon recull de danses diferents sense massa lligam. Malgrat això, el solo de Fabian Thomé és sens dubte un dels moments més extraordinaris de l’espectacle.

Escenes molt originals i impactants, en les que també aconsegueixen fer dansa amb objectes, com aquell que amb les peces triangulars de fusta construeixen una escenografia efímera que aviat faran caure com si és tractes de fitxes de dominó.

Un punt molt important de l’espectacle és la música en directe que compta amb el percussionista i cantant japonès Shogo Yoshii, el cantant i músic coreà Woojae Park, i el virtuós compositor i intèrpret indi de sarod Soumik Datta; excepte la música índia a la que estem força acostumats, potser la resta no són músiques fàcils pels oïdes europeus, i malgrat aquest desconeixement cultural cap a les músiques orientals, sembla que lliguen perfectament en aquest espectacle en què participen fins a vuit nacionalitats i identitats diferents.

Ens ha agradat molt, però hauriem agraït potser menys tècnica individualitzada, menys missatges subliminals projectats en pantalla que entorpeixen força la correcta visió dels moviments dels ballarins…. i més moviments coreogràfics de conjunt.