Un concert que no entrava dins del nostre abonament, perĂČ que no ens volĂem perdre pas; per aixĂČ, fa molt que vĂ rem comprar entrades d’aquelles “baratetes” de la fila 1 i 2 de L’Auditori. Crec que serĂ l’Ășltim cop que ho fem, perquĂš la sonoritat Ă©s realment pĂšssima (els instruments de vent semblen tancats en una capsa) … i la visibilitat encara Ă©s pitjor. La nostra valoraciĂł de ben segur hauria estat mĂ©s alta.
Malgrat aquests greus inconvenients, paga la pena patir situacions com la del diumenge passat, per tal d’escoltar la novena simfonia les vegades que calgui, perquĂš Ă©s l’exemple perfecte quan parlem de mĂșsica simfĂČnica.
El programa va ser el segĂŒent:
- FERRAN SOR (Barcelona 1778 – ParĂs 1839)
Ventafocs. Obertura
- LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)
Simfonia nĂșm. 9 en Re menor, op. 125, âCoralâ
A lâĂšpoca, van dir que Beethoven sâhavia trastocat: que ningĂș no podia âaguantarâ una hora de mĂșsica simfĂČnica. Que posar un cor al final de la simfonia era haver-se begut lâenteniment. I que li ho perdonaven tot perquĂš havia quedat completament sord… PerĂČ amb els anys, lâobra es va anar interpretant i el pĂșblic sâhi va anar rendint: la Simfonia nĂșm. 9 âCoralâ va acabar sent el que Beethoven havia somiat: un himne a la fraternitat entre els homes. Escoltar-la en viu Ă©s una experiĂšncia que ningĂș no sâhauria de perdre.
Podem afirmar que, des de la seva estrena, la Novena ha estat la mĂșsica de mĂșsiques, i gairebĂ© la resta de creacions musicals han esdevingut les guspires dâun foc central que els mateixos contemporanis de Beethoven van situar en aquesta simfonia.
Malgrat la nostra pĂšssima situaciĂł en aquest concert, vĂ rem gaudir de valent, especialment en l’Ășltim moviment, l’himne a l’alegria, amb la intervenciĂł dels cors Madrigal i Lieder CĂ mera.
Us deixo l’enllaç de Catalunya MĂșsica, per si us bĂ© de gust escoltar el concert; teniu temps fins al 14 de febrer per fer-ho.