Un concert que no entrava dins del nostre abonament, però que no ens volíem perdre pas; per això, fa molt que vàrem comprar entrades d’aquelles “baratetes” de la fila 1 i 2 de L’Auditori. Crec que serà l’últim cop que ho fem, perquè la sonoritat és realment pèssima (els instruments de vent semblen tancats en una capsa) … i la visibilitat encara és pitjor. La nostra valoració de ben segur hauria estat més alta.
Malgrat aquests greus inconvenients, paga la pena patir situacions com la del diumenge passat, per tal d’escoltar la novena simfonia les vegades que calgui, perquè és l’exemple perfecte quan parlem de música simfònica.
El programa va ser el següent:
- FERRAN SOR (Barcelona 1778 – París 1839)
Ventafocs. Obertura
- LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)
Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125, “Coral”
A l’època, van dir que Beethoven s’havia trastocat: que ningú no podia “aguantar” una hora de música simfònica. Que posar un cor al final de la simfonia era haver-se begut l’enteniment. I que li ho perdonaven tot perquè havia quedat completament sord… Però amb els anys, l’obra es va anar interpretant i el públic s’hi va anar rendint: la Simfonia núm. 9 “Coral” va acabar sent el que Beethoven havia somiat: un himne a la fraternitat entre els homes. Escoltar-la en viu és una experiència que ningú no s’hauria de perdre.
Podem afirmar que, des de la seva estrena, la Novena ha estat la música de músiques, i gairebé la resta de creacions musicals han esdevingut les guspires d’un foc central que els mateixos contemporanis de Beethoven van situar en aquesta simfonia.
Malgrat la nostra pèssima situació en aquest concert, vàrem gaudir de valent, especialment en l’últim moviment, l’himne a l’alegria, amb la intervenció dels cors Madrigal i Lieder Càmera.
Us deixo l’enllaç de Catalunya Música, per si us bé de gust escoltar el concert; teniu temps fins al 14 de febrer per fer-ho.
Jan Willem de Vriend, principal director convidat
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Cor Madrigal // Cor Lieder Càmera
Raquel Lojendio, soprano // Barbara Kozelj, mezzo //Gustavo Peña, tenor //
Geert Smits, baríton
Imma Barba
Miquel Gascon