– Dansa / Concert – CAFÉ D’AUTOMNE – Claire Ducreux i Mayte Martin – L’Auditori – Sala Tete Montoliu (🐌🐌🐌🐌🐌) – 15/01/2016

Aquesta setmana passada, des del punt de vista de les Arts Escèniques, per nosaltres ha estat absolutament extraordinària, perquè hem pogut veure espectacles realment magnífics que a “Voltar i Voltar” hem valorat amb molts cargols voltaires. Han estat 10 dies molt i molt intensos en què hem pogut veure fins a 14 espectacles de Teatre, dansa i música, dels quals 7 d’ells els hem valorat amb 4 cargols:

LA BOHÈMIA , GLADIATOR LIVE ,  DATA BOGES , LES PECHÊCHEURS DE PERLESLA NOVENA DE BEETHOVENFRACTUS V 

… i amb la màxima puntuació de 5 cargols, tres espectacles:

 DON JUAN (memòria amarga de mi) 

 COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE 

… i aquest CAFÉ D’AUTOMNE

Sens dubte una bona cacera de cargols, que difícilment es tornarà a repetir amb aquesta intensitat.

______________________

Claire Ducreaux

Però ara ens toca parlar d’aquest darrer espectacle, CAFÉ D’AUTOMNE que hem tornat a valorar amb la màxima puntuació.

“Nadie debe quedarse sin haber visto alguna vez la belleza que es capaz de crear una mujer menuda de alma exquisita e iluminada y con una capacidad excepcional para tocar el corazón de la gente …”

Amb aquestes paraules descrivia Mayte Martin a Claire Ducreux després de compondre-li un tema per a un dels seus treballs.

No recordo de quina manera ens vam assabentar d’aquesta proposta i sense dubtar vam comprar les entrades i la vam encertar perquè ha estat un espectacle immillorable.

La delicadesa de Claire Ducreux domina tot l’espectacle, un parc encara tancat on un rodamón dorm en un arbre, a terra fulles, un bar anomenat Café d’automne … i arriba el cambrer, Toni Mira, que de mica en mica va redreçant la terrassa col·locant les cadires i les flors a les taules.

… i comença la música amb l’arribada del pianista.

Una veu en off anuncia la pròxima apertura del parc i mentre esperem, el rodamón, Claire Ducreux actua per tot l’espai escènic i ens arrossega amb la seva capacitat de seducció, el seu etern somrís, la seva mirada i la interacció amb l’espectador.Arriben els músics i els nens, l’espai es va omplint però es Claire qui capta tota la nostra atenció.Claire DucreauxSón tres quarts d’hora màgics on tot gira al voltant de la Claire com si una atracció magnètica ens arrossegués a tots.

Finalment Mayte Martin a l’escenari i amb la seva peculiar veu ens ofereix tres cançons del que serà el seu proper treball discogràfic, cançons d’amor o millor dit de desamor, que ens arriben a l’ànima. Al fons de l’escena els nens juguen amb bombolles de sabó i la Claire interacciona amb l’arbre mentre la Mayte Martin ens regala la seva tercera cançó… i de cop esclata la tempesta, els músics recullen els instruments i es refugien sota els paraigües, tots, a poc a poc van desapareixent de l’escenari tret del Toni i la Claire que ens regalen un altre moment màgic amb el paraigua gegant i la Mayte que només amb la guitarra ens ofereix una cançó i escaig mes.

Mayte Martin

I de cop tot acaba, ha estat “Un parc, un rodamón, un cambrer, un concert interromput, un dia diferent”.

Segons ens diu la mateixa Claire Ducreaux al programa de mà:

Al voltant de la música de Mayte Martin i d’una pluja de tardor es creen petits moments, encontres que, por molt efímers que siguin, s’inscriuen profundament en cadascun dels personatges… no se sap molt bé per què… com no se sap per què els remolins de fulles mortes que es fan i es desfan sota la fantasia del vent, ens produeixen aquella estranya barreja de màgia i nostàlgia.

No hi ha paraules per descriure prou bé tota la bellesa i la màgia d’aquest espectacle que sens dubte ens ha arribat al cor. Malgrat tot, no ens ha agafat de sorpresa, ja que de Claire Ducreaux ja havíem vist 2 vegades el seu darrer espectacle REFUGIEE POETIQUE.

Mayte Martín, en clau de dansa a L’Auditori

Idea original, direcció i interpretació: Claire Ducreux
Veu i guitarra: Mayte Martín
Ajudant de direcció i interpretació: Toni Mira
Nenes al parc:  Lila i Eloïse Ribera
Piano: Luis Carmona \ Violins: Dani Cubero i María Sanz \ Viola: Bernat Bofarull \ Violoncel: Amat Santacana \Contrabaix: Ximo Clemente
Tècnic de so: Miguel Torroja \ Tècnic de llums: Aleix Ramisa
Una producció de L’Auditori per a la programació ESCENES

Cargol a la tardor

Aquesta entrada s'ha publicat en Circ, Dansa, Música contemporània, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s