– Teatre – COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE – Xavier Bobés (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors

Fa força temps que seguim amb admiració el treball de Xavier Bobés en una mena de teatre no gaire conegut pel gran públic, el Teatre d’objectes. És una mena de teatre gairabé sense paraules i representat en la intimitat d’una petita sala; teatre que s’ha de viure d’aprop i aixó vol dir per un petitisim nombre d’espectadors.

Nosaltres per sort, aquest COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE, és el tercer espectacle que veiem d’ell; prèviament ja havíem vist dos espectacles que ens van agradar moltíssim:

INSOMNI (🐌🐌🐌🐌) l’any 2012 al Institut del Teatre, dins del Festival NEO, i
EL REI DE LA SOLEDAT (🐌🐌🐌🐌) l’any 2013 a La Pedrera

Però Xavier Bobés amb aquest espectacle que ara ens ofereix ha aconseguit fascinar-nos del tot, per la seva sensibilitat i la seva voluntat per aconseguir la excel·lencia en un treball absolutament artesanal, que requereix un gran esforç personal de preparació abans inclús de començar cada una de les representacions. Considerem que és el millor treball que ha realitzat … i com veieu a la capçalera el valorem amb la màxima qualificació Voltaire.

Poc o gens podem explicar del que passarà si aneu a veure aquesta meravella d’espectacle… i és que esgarraríem les sorpreses i experiències que podreu viure intensament, ja que Xavier realitza el seu treball tan sols per 5 afortunats espectadors…. mes intimitat imposible !!!

Em limito a transcriure el que s’indica a la pàgina web del Mercat de les Flors…

L’any passat, l’autor d’aquest espectacle es va adonar que començava a tenir problemes de memòria. I va comprovar que la seva mare també patia buits importants. Aquests oblits van inspirar Cosas que se olvidan fácilmente, un espectacle “fotogràfic” que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Una petita història de la segona meitat del segle XX a Espanya. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors.

…. i segons ell mateix en una entrevista al diari ARA de l’octubre passat:

“… és l’espectacle de format més petit que he fet. Amb cinc persones crees un tipus de vincle molt diferent. És un espectacle no només visual, també hi incorporo el tacte, el gust, l’olfacte, les percepcions del públic”

S’acaba de prorrogar per segon cop les seves representacions, aquesta vegada per la segona quinzena de febrer i aviat segurament també pel mes de març; intenteu trobar entrades per alguna d’aquestes noves possibilitats, perquè el que veureu i viureu, no se us oblidarà mai més de la vida. Una autèntica delícia pels sentits.