En sortir del Mercat de les Flors, de veure NÀUFRAGS, i una mica amb la cua entre cames pel desencís que ens ha provocat; caminem cap al fons de la Plaça Margarida Xirgu per pujar la rampa cap al Passeig de l’Exposició i tot just a uns 200 metres entrem al Teatre La Vilella.
Venim a veure de nou un espectacle que vàrem poder veure ara fa quasi 5 anys a Can Gassol de Mataró i que ja llavors ens va fascinar (aquí podeu veure aquell crònica); es tracta de “DON JUAN, memòria amarga de mi” de Miquel Gallardo, un espectacle en el qual interactuen el treball d’un actor de carn i os (el mateix Miquel Gallardo) i tres titelles a escala humana que ell mateix manipula d’una manera que sembla que fins i tot respirin i tinguin vida pròpia.
Anàvem amb una certa recança, de què passat tot aquest temps, en el que hem tingut la sort de veure d’altres espectacles similars, ara aquest “Don Juan…” no ens agrades tant com aleshores; per sort no ha estat així i creiem que encara valorem més el treball d’aquest home, que ens ha tornat a deixar fascinats pel seu esgotador treball a escena.
Don Juan tenorio, ara ja és un home vell (titella), esgotat per una llarga vida i burlat per la mort que el defuig, es retira a un convent franciscà a esperar que li arribi l’hora. Allà coneixerà Jacob (interpretat per en Miquel Gallardo en persona)…. un jove frare que ha viscut des del dia que va néixer apartat del món. El Pare Lluís (titella), prior del convent, li ha encarregat de vetllar del vell, i malgrat que en un principi el jove frare té por del misteriós hoste, a mesura que escolta les seves històries, la seva por s’anirà convertint en admiració.
Als que em llegiu i no us acaba de fer el pes anar a veure un espectacle de titelles, us asseguro que no es tracta de les típiques titelles pensades per infants; es tracta de TEATRE amb majúscules, teatre per adults, teatre de text, que utilitza les titelles per interactuar i com un recurs mes; en Miquel Gallardo els tracta com si fossin persones humanes que estan actuant amb ell a escena.
Un espectacle de petit format però molt pensat i elaborat que arriba al públic amb una intensitat brutal. És la Creativitat sense límits…. un muntatge ple de poesia escènica i màgia, que utilitza també els recursos de les noves tecnologies amb projeccions de personatges que parlen amb els personatges que estan a escena. Miquel Gallardo, porta més de 25 anys manipulant titelles i amb aquesta experiència aconsegueix que sembli que les seves titelles tinguin vida pròpia, fins i tot crec que el públic acaba enamorant-se d’aquest Don Juan decrepit i rondinaire.
Aquest espectacle ha estat guardonat amb el Premi del públic del Festival Teatro de Bonecos Belo Horizonte 2009 aixi com també Millor espectacle Nacional Teatro Haro Garnacha 2009. Representat també al prestigiós Festival d’ALMAGRO.
Som fidels seguidors d’aquest artista i hem vist altres magnifiques creacions seves, com són DIAGNÒSTIC: HAMLET i L’AVAR de Molière.
Estarà representant-se a la Vilella Teatre fins al 31 de gener. No us ho perdeu !!!
L’espectacle esta produït per la Companyia PELMÀNEC, sota la direcció de Maria Castillo. El text es del propi MIQUEL GALLARDO i de Paco Bernal, a partir de textos de Tirso de Molina, José Zorrilla, Molière i Josep Palau i Fabre.
Construcció de titelles: Martí Doy // Escenografia: Xavier Erra // Il.luminació: Fiorella Giudicessi // Projeccions : Armand López // Música : Pep Pascual // Vestuari : Susana Santos
