L’atzar va voler que aquest passat diumenge poguéssim anar a veure dos espectacles basats en la manipulació de titelles a escala humana i que es representaven a escassos 200 metres un de l’altre. Aquesta circumstància aliena a nosaltres, ens va donar l’opció de poder comparar molt fàcilment la diferència de qualitat entre els dos … o el que no és el mateix, el que a nosaltres ens va transmetre com espectadors cada un d’aquests dos espectacles.

El primer, és aquest “NÀUFRAGS” de Lluís Danés al Mercat de les Flors, amb l’enorme sala MAC gairebé plena…. i que a nosaltres,  ja us avanço, ens va decebre força; l’altre, “DON JUAN …” de Miquel Gallardo, representat al Teatre La Vilella, que novament ens va tornar a fascinar, encara que malauradament érem tan sols una desena d’espectadors, segurament per la impossibilitat econòmica d’efectuar un acurat màrqueting des de les sales de teatre petites; d’aquest darrer espectacle en parlarem en un pròxim apunt.

Val a dir que la posada en escena de “NÀUFRAGS” és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui; una escenografia que es basa en una mena d’embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l’enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d’aire que a vegades destorben amb el seu soroll i ens fa mal bé l’audició de la música que s’interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l’embarcació.

Aquest aspecte que al principi impacta als espectadors, ben aviat es torna massa repetitiu per la manca d’una història sòlida i ben construïda; visualment és agradable, però amb això tot sol, no es pot sustentar un espectacle d’aquesta duració. Un dels aspectes positius és la interpretació de la música en directe creada per Xavi Lloses i interpretada per ell mateix al piano i també per Bikimel (veu i piano).

El que semblaria a priori el més important de l’espectacle, que és la manipulació de les titelles a escala humana, és segons el meu punt de vista el més fluix i deficient de l’espectacle … el que està menys treballat. Unes titelles amb el rostre idèntic, construïdes pel mateix Lluís Danès i per Martí Doy, són visualment entranyables, però la seva manipulació no ens va fer el pes i encara menys sustentada per una història gairebé inexistent.

Ho acaba de rematar a pitjor, algunes escenes que volen aconseguir el màxim dramatisme possible i que voregen el ridícul (nadons que cauen i moren penjats a sobre del mar… o ocell que li porta les ales a un nadó per tal de què pugui convertir-se en un angelet….. bufff)… quan el que realment intenten és emocionar al públic amb la vergonyat situació del que actualment està passant a la mar Mediterrània, abandonant a milers de persones a la seva sort; persones que fugen de les guerres als seus països o que recerquen una vida millor i que malauradament moren en les seves aigües.

Una bona idea, però que creiem que ha estat poc desenvolupada per presentar-se en públic; en resum, aquest és l’espectacle que menys ens ha agradat del cicle OH! Poètiques de la il·lusió. Ens va agradar moltíssim més el seu espectacle WASTELAND, que ens va presentar l’any 2013.

Dramatúrgia, direcció, escenografia: Lluís Danès

Manipulació titelles: Dora Cantero, Anna Marín

Interpretació musical: Bikimel (veu i piano), Xavi Lloses (piano)

Música original: Xavi Lloses 

Poemes: Miriam Cano / Veu en off: Dídac Rocher / Disseny il·luminació: Joan Teixidó “Teixi” / Ajudanta de direcció i moviment Anna Marín / Construcció titelles:  Lluís Danés, Martí Doy

Coproducció: Mercat de les Flors, Santa Mandra SLU / Amb la col·laboració Ajuntament d’Arenys de Mar