Ahir a la nit en ple esclat i efervescència posterior de la notícia de què d’una punyetera vegada hi havia acord i pacte de govern a Catalunya, ens vàrem dirigir a la Sala Hiroshima; de camí el nostre vehicle ens va fer una mala passada punxant una roda….. esperem que el feble pacte amb els cupaires (dels que sincerament no ens refiem ni un pèl)… no punxi pas i arribem d’aquí a uns mesos a proclamar la República de Catalunya. Nosaltres almenys vàrem posar remei fent ús d’un taxi.

L’espectacle que anàvem a veure era de Dansa …. i aquesta vegada no vàrem punxar pas amb la nostra decisió, ja que DATA interpretat pel ballarí i coreògraf Manuel Roque, ens va impactar moltíssim i emocionar al mateix temps. Creiem sincerament que es tracta d’un esplèndid treball difícil de superar i que malauradament únicament s’ha pogut veure a Barcelona durant dos dies.

Inspirat pel Rèquiem del compositor Gabriel Fauré, aquest solo de la companyia Manuel Roque aborda la mutació de la matèria a través de la identitat múltiple i de l’inconscient col·lectiu. Orgànic, inert, còsmic, tel·lúric i espiritual, DATA expressa a través d’una fisicalitat virtuosa la turbulenta història de la Humanitat.

Manuel Roque és una figura emergent de l’escena de Mont-real (Quebec, Canadà). Ha estat elegit «Hoffnungsträger» (Portador de l’Esperança Anuari 2015) per la revista alemanya «Tanz». Data s’ha pogut presentar a la Sala Hiroshima dins de la plataforma QUB, que pretén fomentar l’intercanvi d’artistes i noves estètiques escèniques entre Catalunya i el Quebec.

DATA ens mostra una dansa amb una fisicalitat extrema, els seus moviments del tors, braços, mans, coll i cara ens mostren cada un dels músculs, tendons, ossos, … i el que sigui que tenim sota la pell. Absolutament increïble. Amb una poètica i aparent fragilitat en els moviments absolutament compassats amb la música.

Sol, en una illa deserta, dominada per una totèmica roca metàl·lica, un home s’embarca en una exploració profunda dels territoris del cos. La seva brúixola apunta cap al que està viu de forma més vibrant, ja que, fins i tot la mínima articulació d’un os o la partícula més petita de la pell són riques en vida. A mesura que la seva lectura avança, la seva carn es converteix en matèria mal·leable…. i el seu cos s’agita, tractant de mantenir l’equilibri, posant a prova els seus límits…. un rostre distorsionat, canells trencats, el pes aclaparador dels braços i les cames.

Llàstima que el ballarí no es va despendre en cap moment dels pantalons llargs negres que tapaven completament les seves cames i no ens deixava apreciar el moviment dels seus músculs que de ben segur s’havien de retorçar pels moviments a què els forçava amb la seva lenta però espectacular dansa.

No entenem el perquè la Sala Hiroshima no té les seves localitats numerades i ens obliga a fer sempre dempeus una cua de mitja hora, per què al final quan s’obre la porta de la Sala 10 minuts després de l’hora que hauria de començar l’espectacle, amb empentes passin per davant els típics aprofitats que arriben a última hora. Segurament aquesta serà la causa de què solament anirem a Hiroshima quan ens assabentem que realment paga la pena passar per aquest calvari.

Coreografia + interpretació: Manuel Roque

Música: Rèquiem de Fauré

Asesors artístics: Ginelle Chagnon, Indiana Escach, Lucie Vigneault // Escenografia: Marilène Bastien // Disseny de llums: François Marceau // Direcció de producció: Judith Allen 

Amb el suport de: CALQ (Conseil des Arts et des Lettres du Québec), del Usine C (Montreal), del Circuit-Est Centro Coreográfico i de OperaEstate (Bassano Del Grappa – Italia).

Manuel Roque ha estat elegit «Hoffnungsträger» (Anuari Portador de l’ Esperança 2015) per la revista alemana «Tanz»