– Teatre – LA BOHÈMIA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Palau i Fabre

Ja fa uns mesos, al maig de l’any passat vàrem ser convidats per un dels protagonistes a assistir a una representació d’aquesta producció, que es representava aleshores a L’Auditori Can Roig i Torras; llavors no va poder ser per problemes de la nostra agenda. Ara hem tingut una segona oportunitat i l’hem pogut aprofitar malgrat que tenim agendats 31 espectacles en els pròxims 30 dies…. una autèntica bogeria, si, si, … som conscients de la nostra greu malaltia.

Ahir divendres vàrem assistir a l’estrena d’aquest espectacle a La Seca, espai Brossa i també a la primera funció de la programació estable a la nova sala Palau i Fabre, que a partir d’ara tots els caps de setmana estarà viva al costat de les dues altres Sales de La Seca.

LA BOHÈMIA es tracta d’un concert teatralitzat, amb clàssics de la Chanson Française, condimentats amb algun toc de poesia de l’època, fet de manera artesanal i amb tota la passió dels seus protagonistes, que ens ha deixat clavats a les butaques i absolutament fascinats….. “gallina de piel” !!!

L’any 2010, en Víctor Vela, la Xuel Díaz i l’Úrsula Garrido, estudiants de primer d’interpretació de l’Institut de Teatre, assisteixen com a públic al taller bohèmia, dirigit per Agustí Humet.

En sortir, els tres coincideixen que és un espectacle d’una gran sensibilitat i bon gust, no només pels textos i la música, sinó per la posada en escena i la direcció dels actors. A més, la temàtica que tracta els interessa especialment.

Ara, després de 5 anys d’aquell taller i d’haver finalitzat els seus estudis, la Xuel, el Víctor i l’Úrsula decideixen proposar-li a Agustí Humet que torni a dirigir aquest espectacle però de forma professional. Li proposen que reprengui tot el material (música, textos, disseny d’escenografia, etc.) i el posi a l’escenari amb ells tres de protagonistes.

El resultat ha estat francament extraordinari i en bona part també a l’entrega dels seus tres protagonistes, que posseeixen una molt bona veu i que al mateix temps saben interpretar com a actors i d’una forma molt creïble els personatges d’aquesta part de la història de la música francesa que tots coneixem prou bé.

Una vegada més es demostra que per fer un espectacle de Teatre Musical de qualitat, no fan falta grans pressupostos i grans escenografies…. i de nou un espectacle de petit format, ben construït i fet des de l’amor més profund per aquest gènere, passa la mà per la cara als grans Teatres de casa nostre…. i el més important… a uns preus absolutament populars.

El repertori es el següent: Els Poetes (Léo Ferré) – Què puc fer sense tu (Louis Aragon i Jean Ferrat) – La vida es torna Rosa (Edith Piaf i Louis Guglielmi) – La vida d’artista (Léo Ferré) – L’acordionista (Michel Emer) – Padam, Padam (Henri Content i Norbert Glanzbert) – Sota el cel de París (Hubert Giraud i Jean Dréjac) – Himne a l’amor (Edith Piaf i Marguerite Monnot) – La mala reputació (Georges Brassens) – Per fer el retrat d’un ocell (Jacques Prévert) – El foraster (Georges Moustaki) – Ep, taxi, segueixi aquell pardal (Richard Rivgauche) – La noia del metro (anónim) – La cançó dels vells amants (Jacques Brel i Gérard Jouannest) – Rimes femenines (Pierre Phhillippe i Juliette Nouredinne) – Milord (Georges Moiustaki i Marguerite Monnot) – No em lamento de res (Michel Vaucaire i Charles Dumont) – Filles de … (Jaques Brel) – La bohèmia (Jacques Plante i Charles Aznavour)

Ep taxi ! Segueixi aquell pardal

El seu vol ens crida, ens convida, ens dóna la mà,

potser no sap on va, però és on jo vull anar.

Una posada en escena senzilla però d’una gran exquisidesa, que es basa amb una escenografia simple de tres cavallets de pintura tapats quan s’inicia l’espectacle per uns simples llençols blancs…. tres pintors que treballen els “seus quadres” amb les seves veus i interpretacions… i que es tornen a tapar quan acaba l’espectacle.

La música és en directe i interpretada bàsicament per un gran especialista en l’acordió, en Manel López …. i en alguna ocasió també pel protagonista masculí dels cantants/actors, en Víctor Vela, a la flauta travessera.

Feu-me cas… no us perdeu aquesta petita joia, que de ben segur, us posarà també “gallina de piel”…. com a nosaltres.