Aquest passat dilluns el Mercat de les Flors, va tindre la gentilesa de convidar-nos a tots els abonats del Mercat, a veure IMPULSO, un espectacle de dansa fusionat amb la música creada amb la utilització de les noves tecnologies informàtiques, en una conversa entre la bailaora Rocío Molina que utilitza el seu llenguatge coreogràfic …. i el col·lectiu artístic CaboSanRoque, amb les noves sonoritats que han creat per l’ocasió, interpretades per instruments/màquines musicals que ells mateixos han construït; aquest espectacle està inclòs dins del cicle “OH! Poètiques de la il·lusió“.

Al maig del 2012, ja vàrem veure un altre espectacle en el qual participava aquest grup de músics-enginyers-arquitectes catalans, CaboSanRoque juntament amb Carles Santos, que ens va fascinar…. es deia Maquinofòbiapianolera i el vàrem valorar amb la nostra nota màxima.

Ara ens han presentat un treball molt diferent d’aquell, en el que intervé d’una forma molt important, la coreògrafa i bailaora, Rocío Molina (Premio Nacional de Danza l’any 2010, associada al Teatre Nacional de Chaillot de París des de 2014, Premi Max 2015 a la millor coreografia), que ha creat una coreografia utilitzant el seu llenguatge avantguardista, però sempre basat en la tradició d’un flamenc que respecta les seves essències.

La bailaora ja està a escena abans que el públic entra a la sala, amagada sota un garbuix de roba que forma part del seu vestit inicial i completament immòbil; tot comença en el més absolut silenci i en total obscuritat…. i a poc a poc…. potser massa pel nostre gust, es comença a entreveure els primers moviments; d’aquesta absoluta tranquil·litat la coreografia es va transformant en un esclat de “zapateado” que imita i al mateix temps parla amb la música i els sons estranys que surten d’unes estranyes i fascinants màquines controlades informàticament; de sobte la música mecanitzada es paralitza completament i l’únic so que sona és el de les sabates de Rocío Molina en una demostració de dansa brutal i esgotadora.

La posada en escena com a mínim és sorprenent, ja que presideix l’escena un “tablao” del que sorgeixen verticalment potser més d’un centenar de cintes mètriques d’alumini erectes, que amb el seu lleuger moviment provocat des de la taula de control també contribueixen a provocar sons que formen part de la banda sonora de l’espectacle. A banda i banda un parell de màquines “musicals” on les llums que es van encenent ens mostren la multitud d’estris del que surten sons…. al fons una mena d’arbre de ferro amb una mena de branques del que pengen altres artefactes que provoquen sons semblants a botzines i campanes. Potser l’enorme espai disponible empetiteix aquestes màquines i no concentra la mirada dels espectadors sobre la dansa, que és la base de l’espectacle visual.

Sembla que aquesta mena de performance constitueix la primera etapa d’un procés de creació que els durà a donar forma a una obra futura. Estarem atents per tal de veure com aquesta proposta inicial es va transformant en el que serà de ben segur un espectacle encara més fascinant. No tenim cap dubte que aleshores el treball de CaboSanRoque serà més visible i millor valorat pels espectadors.

CaboSanRoque va néixer el 2001 com un col·lectiu musical nombrós, agafant prestat el seu nom d’un vel transatlàntic. Actualment està integrat per Laia Torrents, enginyera industrial, i Roger Aixut, arquitecte. A cavall entre grup de rock, artistes plàstics i performers, CaboSanRoque fa explotar les categories gràcies als seus artefactes: matèria i ona, màquines musicals i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que esdevenen únics en els seus collages mecànic-sonors.