Diumenge a la tarda ens vam apropar al Mercat de les Flors per veure el primer espectacle programat, dins del cicle de creació escènica, anomenat OH! POÈTIQUES DE LA IL·LUSIÓ. Es tracta d’una programació amb propostes d’artistes singulars que s’expressen a través de la paraula, els objectes, la música i el moviment.
Aquest primer espectacle [HULLU] és una proposta de la companyia francesa Blick Thèâtre, resultat d’una investigació sobre els trastorns mentals en general i l’autisme en particular; es tracta d’una invitació a sortir del que és habitual per experimentar la relació amb els altres des d’una perspectiva peculiar, diferent de la humana.
És un teatre gestual on no hi ha ni una sola paraula, només els moviments dels tres intèrprets dalt l’escenari i les faccions tan expressives dels titelles aconsegueixen transmetre tot el que ens volen dir. Les mans i peus dels titelles són les dels intèrprets i la marionetista, i això els hi dóna una autenticitat i màgia realment indescriptible.
Loïc Apard i Johanna Ehlert treballen junts des del 1999 i l’any 2005 s’incorpora Matthieu Siefridt per la creació col·lectiva de l’espectacle Court-Miracles, que encara avui continua en gira. Aquesta experiència els porta a crear la companyia Blick Théâtre a la que s’incorpora Dominique Habouzit amb la seva particular visió de les diferencies del comportament humà en situacions extremes.
Hullu és un mot finlandès que vol dir boig i identifica a les persones amb un comportament diferent del de la resta de membres d’una comunitat.
En el món hi ha gent de tot tipus que conviuen sense problemes però sovint sense entendre’s. I de vegades aquesta falta d’entesa, de comprensió envers els altres, fan sorgir les friccions o els conflictes, però també fan sorgir aliances i fa que la gent en determinades situacions es doni un cop de mà.
Amb aquesta proposta ens volen posar de manifest els enllaços complexes que mantenen els membres d’una comunitat. Les fronteres entre l’estrany i el normal son molt fines. Els límits entre el cos i les titelles també.
Un muntatge espectacular amb uns titelles tendres i “humans” ens ha donat escenes d’una bellesa increïble.
Una primera escena on ella, la persona que és diferent, està asseguda entre dues persones que intenten que es comporti segons les normes establertes. Una corda del sostre i un fos en negre, és el símbol del fet que ella entra i surt del seu món particular poblat d’altres éssers que incansablement construeixen una muralla de capses de cartó on ella acaba refugiant-se i que es mostra inaccessible a les persones “normals”. Tot el procés de construcció d’aquesta muralla, el transport de les capses pels titelles en mil i una postures i moviments és del millor que hem vist en temps.
La mirada sobre els que són diferents poden arribar a anul·lar una persona que ha d’evadir-se d’una realitat que l’encotilla crea’n un món imaginari que acaba atrapant als que aparentaven normalitat.
La música i el joc de llums ha fet per nosaltres un [Hullu] mereixedor sense dubtar de la màxima valoració en el nostre particular llenguatge cargolaire.
Autors: Loïc Apard, Johanna Ehlert, Sébastien Guérive, Dominique Habouzit, Thomas Maréchal i Matthieu Siefridt
Idea original: Johanna Ehlert
Posada en escena: Dominique Habouzit
Intérprets: Loïc Apard, Johanna Ehlert i Matthieu Siefridt
Marionetista i dona de negre: Élise Nicod
Assessor efectes especials: Étienne Saglio \ Composició musical i disseny de so: Sébastien Guérive \ Realitzador general, disseny i tècnic de llums: Thomas Maréchal \ Tècnic so: Julien Bordais \ Disseny titelles i vestuari: Johanna Ehlert \ Disseny escenografia i mecanismes : L’équipe \ Disseny titelles : Johanna Ehlert, Manon Dublanc i Élise Nicod \ Confecció vestuari: Sabrina Marletta
Producció, distribució i administració: Acolytes, Christelle Jung i Véronqiue Dubarry
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar