– Debat obert – QUIN GREC VOLEM ? – Fabra i Coats, fàbrica de creació 22/12/2015

La setmana passada vaig voler assistir a un debat “obert” sobre el futur del Festival GREC, que es va celebrar al recinte de Fabra i Coats. Des del canvi de força política a l’ajuntament de Barcelona i sobretot pel que respecte al món de la Cultura, aquest equip de govern pren decisions precipitades i sovint sense massa sentit, dilapidant el que sortosament ja hem aconseguit en els darrers anys, amb independència del color polític del que governava a la plaça de Sant Jaume.

D’ençà que es va produir aquest canvi, sovint m’esgarrifo del que a vegades llegeixo a la premsa… i una de les que em va indignar més, va ser la voluntat dels de la “Colau” de distribuir els espectacles del GREC pels barris de Barcelona.

Considero que és un intent de manipulació força barruera, per intentar fer veure a les “classes populars” que l’ajuntament ara si, vol distribuir la CULTURA per tota la ciutat, en un intent d’aconseguir més suport en eleccions vinents.

Qualsevol dels Festivals de Teatre i Arts escèniques que se celebren arreu del món, sempre es realitzen en ciutats petites i rarament en ciutats grans, però en aquest últim cas, si es fan com en el cas de Barcelona, s’intenta realitzar en una zona concentrada i petita, per tal de què els espectadors es puguin desplaçar caminant d’un lloc a l’altre per tal de poder veure més d’un espectacle en la mateixa jornada. Casos propers a casa nostre són els de Temporada Alta a Girona, el Festival de Teatre de Avinyó o el de la Fira de Teatre de Tàrrega …. en el que els espectadors poden gaudir de les màximes propostes possibles combinant horaris i alguna corredissa.

Quin Grec volem ?

Ara l’ajuntament ens vol fer creure que la participació ciutadana en les decisions culturals tindran un pes rellevant …. i cito textualment el text de la convocatòria…. ” En el marc dels processos d’elaboració del Pla de Cultures 2016-2026, impulsat pel Consell de la Cultura de Barcelona, i en un context de transformació cultural i social com l’actual, s’ha considerat oportú obrir un marc de reflexió professional i ciutadana sobre els nous horitzons que ha d’incorporar el Grec Festival de Barcelona”.

Davant meu una tarima amb cadires on els participants convidats a poc a poc es van anant asseient i van començar a prendre la paraula per ordre i de dreta a esquerra; a sota d’ells una fila zero, on uns altres convidats esperaven que acabessin els primers per fer conèixer les seves opinions i per acabar també es va donar paraula al públic que bàsicament estava format per professionals de les Arts Escèniques i també de la música. Crec que vaig ser l’única persona del públic que va demanar la paraula. Paradoxalment no estava convidat l’actual director del Grec Ramon Simó.

El debat es va estructurar al voltant de tres qüestions:

– Quins són els principals potencials del Grec que cal desenvolupar?

– Quins són els principals problemes que cal  resoldre del festival Grec?

– Quins són els canvis principals que cal implementar al festival Grec?

La primera persona que va parlar va estar en Pere Faura (ballarí i coreògraf), que en primer lloc va demanar que el Grec hauria de donar suport als artistes de casa; també va considerar que hauria de continuar sent una porta Internacional per tal de poder veure espectacles que normalment no es poden veure durant la temporada. Va demanar un Grec més popular i més dilatat en el temps, ja que considerava que un mes era poc temps. Va apostar per una direcció compartida i que les programacions es poguessin fer a varios anys vista…. i que els artistes es poguessin involucrar en la presa de decisions.

Tanya Beyeler (actriu i dramaturga), va demanar preus aptes per tothom i també descomptes, més espectacles Internacionals, també va apostar per una direcció coral i descentralització de l’exhibició.

Àlex Rigola (dramaturg i director), es va declarar contrari al mecenatge i va mencionar que actualment més de 20 empreses privades són les que realment es reparteixen els diners de les subvencions públiques. És de l’opinió que els Teatres públics haurien de fer el possible per omplir les seves sales d’espectadors. Va rebatre la idea d’en Pere Faura, afirmant que un Festival de Teatre no pot durar més d’un mes i també que un Festival no és per veure espectacles que més tard es veuran en temporada, com ara acostuma a passar sovint. Creu que el pressupost del Grec és totalment insuficient i va acabar afirmant que la CULTURA no és més que l’educació que té un poble.

Toni González (consultor per a les arts escèniques i la gestió internacional de la cultura), també va opinar que el Grec no pot ser un avançament de temporada; que el Grec s’hauria d’estendre també per espais petits i que hauria d’apostar molt més per les Arts contemporànies, per la creació col·lectiva i les Arts comunitàries. Creu que s’hauria de donar més veu als espectadors actius i fer-los participar d’alguna manera i va acabar reclamant un Festival encara més internacionalitzat.

Margarida Troguet (gestora cultural), va reclamar un Festival de Creació, amb menys programació i més espectacles internacionals. Va reclamar més Mediació i va acabar reclamant un lloc OFF, on després dels espectacles, tant els professionals de les Arts escèniques com el públic interessat, pugues debatre sobre el que havien vist, tot prenent una copa….. actualment fa falta un lloc de trobada.

Aleix Fauró (director, dramaturg i actor), va denunciar que el Grec està pensat per què majoritàriament els espectadors siguin els mateixos professionals del món de les Arts Escèniques i molt poc pensat per atraure el públic general ??? (aquesta idea, amb la que no estic gens d’acord, curiosament va ser repetida per diversos ponents amb posterioritat). Malauradament crec que es miren massa el melic i distorsionen la realitat…, ja que no s’adonen que existeixen molts aficionats al Teatre i la dansa que estan esperant en candeletes el Grec amb unes ganes immenses per veure el màxim d’espectacles possible).  Va apostar també per la idea de que els professionals, haurien d’aprofitar la visita de formacions internacionals per fer trobades i cursos aprofitant la seva visita.

Judit Vidiella (docent al Grau d’Arts Escèniques de l’ERAM i investigadora especialitzada en estudis de performance i pedagogies culturals), per tal de no repetir aspectes que ja s’havien exposats, va dedicar el seu temps per denunciar la precarietat econòmica dels creadors i els artistes.

Marta Vergonyós (artista multidisciplinar, gestadora cultural i Directora de la Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison), va denunciar que els preus de les entrades eren una obscenitat i ens va sorprendre afirmant que el que es feia al Grec no l’interessava pas com a la majoria del públic de Barcelona…. i que en tots aquests anys únicament havia anat al Grec en un parell d’ocasions. No entenc doncs que feia ella a l’estrada de convidats per opinar sobre el futur del Grec. Hauria estat molt més profitós que participessin persones representatives del públic que SI acostumen a anar sovint a veure els espectacles del Grec. Vaig sentir sincerament vergonya aliena dels organitzadors del debat.

A la fila zero també assistien persones convidades per l’organització com son Marta Almirall, Directora de Festes i participació cultural de l’ICUB, Cesc Casadesús, Director del Mercat de les Flors, Lluís Pascual, Director del Teatre Lliure, Magda Puyo, Directora de l’Institut del Teatre, Daniel Granados, Zzzinc, Elisabeth Ruiz, L’Antic Teatre i Ada Vilaró, Festival Escena Poblenou….. i la comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda.

Quin GREC volem ? - 1

No faré una narració del que van dir cada un d’ells, per no fer aquesta crònica interminable, però voldria destacar que en Lluís Pasqual també era de l’opinió que un Festival s’hauria de fer en un espai físic reduït i amb els espais propers com es fa a tots els Festivals del món….. i també es va preguntar en veu alta si les dates del mes de Juliol eren les més apropiades per celebrar un Festival d’aquest tipus.

Em va sobtar i molt que diversos professionals del món Musical es preguntessin el perquè havia en el Grec una secció dedicada als concerts, ja que creien que ja hi havia prou festivals de Música a Barcelona i segurament amb més renom internacional que el del Grec. També em va sobtar que un d’ells no entenia el perquè gairebé tothom volia un Grec amb teatre internacional…. quan si hagués pensat una mica els Festivals de Música, gairebé s’alimenten en exclusivitat dels artistes internacionals.

Per fi jo vaig poder expressar la meva opinió com a públic:

1 – vaig comentar que no estava gens d’acord en què el Festival Grec no interessa als ciutadans de Barcelona i que únicament està pensat pels mateixos professionals de les Arts escèniques. Vaig intentar explicar que per mi el Festival Grec era una festa i que amb la meva dona intentàvem veure el major d’espectacles possible… almenys un per cada dia del mes de juliol… i que quan sortia la programació era un treball de precisió intentar encabir en 30 dies tots els espectacles que ens venien de gust, prioritzant els espectacles internacionals que en temporada no estan al nostre abast.

2. Vaig sol.licitar que no coincideixin tots els horaris a la mateixa hora i que s’intentés fer les representacions a diferents hores, per tal de què els que volguéssim veure diferents espectacles en una mateixa jornada, ho poguéssim fer. En qualsevol Festival això és possible i de fet quan anem a Tàrrega veiem 3 o 4 produccions en una sola jornada; al Grec, això és impossible fer-ho, encara que últimament sí que de tant en tant es poden compaginar un parell d’elles i gràcies a la proximitat del Teatre Lliure, Mercat de les Flors i Teatre Grec.

3. Vaig demanar millor tractament en els descomptes i que aquests fossin progressius en funció dels espectacles que es desitjaven veure, gestionat com si es tractessin d’abonaments.

4. Vaig demanar que NO és descentralitzes el Festival als barris, per tal de què independentment del barri on vivim, puguem accedir a la mateixa zona (ara al voltant de la muntanya de Montjuïc i el Teatre Grec) i bellugar-nos d’un espai teatral a un altre, caminant. La cultura no crec que faci falta aproximar-la físicament als barris, perquè les persones que van al Teatre durant tot l’any no els importa desplaçar-se a Montjuïc, igual que als aficionats al futbol no els importa pas desplaçar-se al Camp Nou per tal de veure bon futbol. La gent que va al Teatre normalment està esperant el Grec amb ganes…. la gent que no ho fa, lògicament no l’atreu el que fan al Grec…. no té res a veure amb la proximitat física i si amb la CULTURA.

En sortir del recinte, em va donar la sensació que ningú es va creure que la meva dona i jo veiem més de 160 produccions teatrals en una sola temporada i que si li sumaven els concerts de música, podien arribar als 250 espectacles…. i el més trist és que aquesta “incredulitat” venia dels mateixos professionals del Teatre …i si algú s’ho va arribar a creure, em van veure com un cas anòmal i gairebé de psiquiàtric … “És la persona més consumidora de cultura que conec” …. va exclamar un del públic …i a mi el to em va semblar que ho deia enfotense. No vaig poder explicar que en conec a una bona colla d’espectadors, que em superen amb escreix en veure espectacles teatrals i de dansa. 

Malauradament els mateixos professionals d’Arts Escèniques, precisament no són massa consumidors de cultura i no entenen que existeixin aficionats al Teatre que els agrada veure un percentatge elevat de les produccions que es poden veure, per sort, a casa nostre.

Fabra i Coats

La sensació que vaig tenir en assistir com a ciutadà a aquesta jornada va ser d’absoluta soledat, ja que majoritàriament els assistents eren els organitzadors i gent de la professió prèviament convocada; públic, el que es diu públic, es podien comptar amb els dits d’una mà…. i crec que sóc massa esplèndid en el meu recompte. En sortir de la trobada de “debat” vaig tenir també la sensació de què les decisions del futur del Festival Grec, ja estaven presses fins i tot abans de convocar-se el debat i que aquest era simplement un simulacre per aparentar la participació ciutadana…. quelcom similar a l’entabanada de l’assemblea de la CUP d’aquest darrer cap de setmana.

Avui 31 de desembre, arriba per casualitat a les meves mans el vídeo enregistrat del debat i l’afegeixo a aquesta entrada.

Cargol presumit

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa, Teatre i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Debat obert – QUIN GREC VOLEM ? – Fabra i Coats, fàbrica de creació 22/12/2015

  1. Imma C. ha dit:

    Hola!
    Gràcies per fer-nos una crònica de QUIN GREC VOLEM. Pel que dius aquests de la Colau es pensen que saben de tot, ara volen desmuntar un Grec pel que fa tants anys que es batalla. Creuen que un canvi d´espai creerà més públic, doncs no va així, pots tenir un teatre a davant de casa i no haver-hi entrat mai.
    A vegades he vist gent del propi gremi que només va als espectacles quan tenen invitacions, i pel Grec se´n reparteixen moltes.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Gràcies a tu per llegir-ho.

      La veritat és que aquesta gent em fa molta por, perquè no s’ho pensen dues vegades i desmunt-ten precipitadament el que ha costat molts anys aixecar. Ara que per fi teníem els espais teatrals força a prop al voltant de la muntanya de Montjuïc…. va i creuen que això ho han de descentralitzar….mare de deu !!!

      Això de les invitacions al Grec em treu de polleguera…. després de que els teatraires ens gastem una pasta gansa, quan arribem a veure una representació la cua de les “invitas” és de vergonya. Un greuge comparatiu pels aficionats realment intolerable.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s