– Teatre – Els Oficis del Teatre – 3a sessió amb Aurora Rosales, adjunta a la Direcció Artística – Mirador de Lliure – 14/12/2015

Aquest passat dilluns de nou va tocar assistir a les interessants trobades al mirador del Teatre Lliure per tal de parlar de “Els Oficis del Teatre”; aquesta tercera sessió la protagonitzava l’Adjunta a la Direcció Artística, Aurora Rosales.

Aurora Rosales - Els oficis del Teatre - 1

Aurora ens va rebre abans d’entrar a la sala molt efusivament un per un a tots els participants de la trobada i des del primer moment va estar molt oberta a la nostra participació, inclús abans que acabes la seva presentació. Ens va fer cinc cèntims del camí professional que havia recorregut per arribar a estar exercint el seu “ofici” com a Directora Artística al Teatre Lliure i tot arran d’una pregunta d’un dels participants… com has aconseguit arribar a exercir aquesta professió tan interessant???… ens va explicar que ja havia treballat al Teatre Lliure fa uns anys per després traslladar-se a Madrid per treballar en diferents càrrecs d’organitzacions com són les del Teatro de La Abadía o el Centro Dramàtico Nacional, entre molts d’altres. Va tornar al Lliure fa pocs anys per què la va cridar en Lluís Pasqual.

La seva tasca principal és aconseguir fer una programació de qualitat per les tres sales del Teatre Lliure, que mantingui l’esperit del “Lliure”. Té una relació molt estreta amb els departaments Tècnic i el de Producció, per veure si són factibles els muntatges que s’han previst, per tal de portar la seva coordinació.

La seva tasca arreplega un munt d’aspectes diferents, que comença per intentar conèixer que es fa teatralment a fora de les parets del Teatre Lliure, per passar després a la recepció i anàlisi de projectes; és la persona que es reuneix amb els diferents directors de Teatre que ofereixen els seus projectes per veure si són acceptats per la temporada vinent… encara que aquest és solament un primer pas.

Al Teatre Lliure actualment no existeix un comitè de lectura de textos, per manca del pressupost necessari i els que arriben se’ls reparteixen entre la directora artística i en Lluís Pasqual i potser alguna persona més de l’organització, que els llegeixen a estones lliures per tal de fer una primera selecció. Tampoc existeix una persona dedicada a assistir regularment a veure Teatre per conèixer que es cuina dins i fora d’Espanya…, ja que aquesta opció és força cara econòmicament. Algú apunta que es podria demanar l’ajuda voluntària i altruista d’espectadors que fossin “teatraires” i al mateix temps gran apassionats de la lectura, per fer de primer filtre dels aproximadament 200 textos que arriben com a propostes. Jo en aquells moments vaig pensar en una persona, molt i molt propera a mi….

Teatre Lliure - l'Imma amb la cama postissa - 1

Lluís Pasqual generalment cada any intenta crear una línia de programació, que moltes vegades no es pot complir al cent per 100, per la dificultat de trobar propostes adients o perquè aquestes no s’ajusten econòmicament amb els pressupostos que s’han establert. Pasqual, primer de tot pensa en l’equip humà i és a ells als qui li pregunta que voldrien realitzar… que els agradaria programar, i també es reuneix posteriorment amb cada un dels directors que pretenen programar les seves produccions al Teatre Lliure.

Per arribar a encaixar la programació definitiva de cada temporada s’arriben a fer possiblement més de 40 versions diferents, que es van afinant a poc a poc, tenint en compte moltíssims factors. La primera versió de la programació (la ideal), es podria dir que és molt semblant a la “Carta als reis mags”, que evidentment és gairebé impossible realitzar. Li comento que a mi el “Tetris” amb el que treballa per encaixar la programació, em recorda el que hem de fer els espectadors cada any quan arriba la temporada del Grec i hem d’intentar encaixar en 30 dies els màxims espectacles possibles per tal de no perdre’n’s cap d’important, encara que malauradament moltes vegades coincideixen en els mateixos dies i horaris.

Ens explica que el pitjor de la seva feina, bé quan ha d’informar a un director d’una producció, que el seu espectacle no entrarà a la programació o que caurà de la programació que prèviament s’havia previst… i no per falta de qualitat, sinó per impossibilitat d’encaix o d’altres imprevistos.

Una cosa que em sorprèn, és que intenten que les estrenes no coincideixin en les mateixes dates, amb altres teatres, per tal de què la premsa pugui assistir-hi… i molt especialment amb el TNC, que és l’altre teatre públic de Barcelona.

Aurora Rosales - Els oficis del Teatre - 2

Un cop s’ha fet una planificació possible, llavors bé el moment de reunir-se amb cada un dels directors de les propostes per elaborar el repartiment … que potser és el més difícil de tot plegat, ja que tothom voldria els mateixos actors i aquests són també desitjats per altres teatres de Barcelona, com el TNC, Romea, La Perla29, etc. En aquest punt “cauen” de la programació alguns projectes per la impossibilitat d’aconseguir el càsting desitjat. Curiosament d’actors/actrius joves a Catalunya anem més que sobrats, però a mesura que anem buscant perfils de mitjana edat, molts d’aquests són ja actors consagrats i per tant molt buscats per tots els teatres…. gent d’edat una mica més avançada costa molt de trobar i a vegades algun projecte teatral no es pot portar a terme per falta d’actors d’aquesta franja d’edat.

Per fer la programació s’ha de tenir en compte que per cada producció teatral, es necessita un parell de setmanes (mínim) de preparatius, mes una setmana pel muntatge; s’ha d’intentar a més que no coincideixin diversos muntatges de diferents sales al mateix temps, per tal de no haver de contractar personal extern i encarir-ho encara mes. Ens comenta que aquests muntatges, són molt més fàcils quan aquestes no són produccions pròpies, ja que en aquest cas normalment són ells els que s’ho maneguen.

Finalment ens parla de la producció que possiblement serà el fil conductor de les diferents xerrades d’aquest cicle…. “El Caballero de Olmedo”. Ens fa cinc cèntims de la problemàtica del que passa quan a última hora un determinat protagonista principal no pot fer el seu treball per caure malalt, i es corri el risc d’arribar a plantejar-se suspendre la producció; en “El Caballero” va passar per dues vegades amb la malaltia de Rosa Mª Sarda i en Lluís Pasqual per tal d’evitar-ho es va posar en contacte amb Carmen Machi, previ consentiment de Andres Lima (amb el que en aquell moment estava treballant), per tal de poder estrenar la producció a Bogotà i posteriorment a la Biennale di Venezia.

Aurora Rosales - Els oficis del Teatre - 3

Ens comenta la gran professionalitat d’aquesta actriu que és capaç de “arromangar-se” i si cal aprendre un paper en quatre dies per tal d’ajudar a què no s’arribi a suspendre un determinat espectacle. És una actriu de cap a peus… una gran, gran professional que sempre està predisposada a ajudar quan realment faci falta. Un cas semblant, que recordem, aquesta vegada al TNC, va ser la greu malaltia d’Anna Lizaràn quan a punt de l’estrena de LA BÊTE, en Jordi Bosch es va oferir per substituir-la i va aconseguir estrenar una setmana més tard, aprenent-se el paper en un plis, plas.

Grans professionals del Teatre, que viuen de manera intensa el TEATRE amb majúscules, sense prioritzar moltes vegades ni tan sols el seu caché econòmic; els compara amb un altre tipus d’actor, que estan situats a l’altra banda i que són capaços de deixar penjat un espectacle, inclús quan ja s’han començat els assajos, per què els ha sortit una feina millor remunerada per una seria de televisió o una pel·lícula. No existeixen pas llistes negres, d’actors d’aquest tipus, però entre els professionals de la programació teatral aquests casos es coneixen i difícilment els encarregaran un altre treball per por a què els deixin penjats de nou.

Tota la reunió ha estat precedida per un parell de “tetris” que l’Aurora Rosales ha portat del seu despatx amb les planificacions d’aquesta temporada i la de la temporada vinent en la que s’està treballant… i les ha penjat a la paret perquè veiem com és de complicat encabir les produccions; evidentment no podem veure els espectacles previstos per la temporada 2016/2017 (llàstima!!!), ja que ha posat uns pòsits per amagar els noms de les produccions; això si, ens comenta que la temporada vinent ens agradarà i molt… i és que l’any vinent el Teatre Lliure celebrarà el seu 40 aniversari !!!

Cargols !!!

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a – Teatre – Els Oficis del Teatre – 3a sessió amb Aurora Rosales, adjunta a la Direcció Artística – Mirador de Lliure – 14/12/2015

  1. Retroenllaç: – Teatre – ELS OFICIS DEL TEATRE – 1a sessió amb Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure – Mirador del Lliure – 09/11/2015 | Voltar i Voltar

  2. Retroenllaç: – Teatre – ELS OFICIS DEL TEATRE – segona sessió amb Clara Rodríguez, sotsdirectora del Teatre Lliure – Mirador de Lliure – 23/11/2015 | Voltar i Voltar

  3. Retroenllaç: – Teatre – Els Oficis del Teatre – 4a sessió amb Marta López-Orós, directora de Producció – Mirador de Lliure – 28/12/2015 | Voltar i Voltar

  4. Retroenllaç: – Els Oficis del Teatre – 5a sessió amb David Vericat, director de comunicació – Mirador de Lliure – 11/01/2016 | Voltar i Voltar

  5. Retroenllaç: – Els Oficis del Teatre – 6a sessió amb Cèsar Fraga, director técnic d’escenari – Mirador de Lliure – 25/01/2016 | Voltar i Voltar

  6. Retroenllaç: – Teatre – Els Oficis del Teatre – 7a sessió amb Maria Rosales, cap de regidoria – Biblioteca del Lliure 08/02/2016 | Voltar i Voltar

  7. Retroenllaç: – Teatre – Els Oficis del Teatre – 8a sessió amb Juan Carlos Martel, ajudant de direcció artística – Biblioteca de Lliure – 22/02/2016 | Voltar i Voltar

  8. Retroenllaç: – Teatre – Els Oficis del Teatre – 9a sessió – amb Noemí Alesan (relacions públiques ), Albert Minguillón ( cap de personal de sala) i Lluís Pasqual (director del Teatre Lliure) – Mirador de Lliure – 07/03/2016 | V

  9. Retroenllaç: – Teatre – Els Oficis del Teatre – 10a i última sessió – Pràctiques (🐌🐌🐌🐌🐌) – 21/03/2016 | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s