Aquest passat diumenge vĂ rem tornar a la nostra cita habitual dels matins dels diumenges amb l’OBC… i aquesta vegada si es va animar l’Imma a acompanyar-me, tot i que fent us del seu “descapotable”.
L’ocasiĂł s’ho mereixia, perquè era una composiciĂł que difĂcilment es pot escoltar a casa nostre i nosaltres no l’havĂem escoltat mai; a mĂŠs a mĂŠs tenia l’al¡licient que comptava amb la participaciĂł d’un cor masculĂ d’una setantena de membres que havia vingut expressament des de FinlĂ ndia.
Per als finlandesos, Sibelius no ĂŠs nomĂŠs el mĂŠs gran dels seus compositors, ĂŠs tambĂŠ un sĂmbol de la lluita del seu paĂs per la llibertat. FinlĂ ndia i Kullervo van ser dos puntals fonamentals dâaquesta llibertat.
El programa va ser el segĂźent:
1 –  JAN SIBELIUS (Hämeenlinna, FinlĂ ndia, 1865 â Järvenpää, FinlĂ ndia, 1957)
FinlĂ ndia, op. 26
Si Kullervo va consagrar Sibelius, FinlĂ ndia va acabar de fer del compositor un sĂmbol nacional. La va escriure el 1899 com a culminaciĂł dâuna sèrie de sis quadres històrics escenificats en benefici de la llibertat de premsa, en un moment en què la repressiĂł russa contra el nacionalisme finlandès tornava a ser intensa. Lâèxit va ser aclaparador, tant que, des de la seva estrena, la partitura va ser considerada una mena dâhimne oficiĂłs finlandès. El 1900, el compositor la va revisar i li va posar el tĂtol definitiu, FinlĂ ndia. El seu carĂ cter exultant i la qualitat emotiva del tema cantable fan que, encara avui, sigui una de les obres mĂŠs populars del mestre.
2 – Â JAN SIBELIUS
Kullervo, op. 7 (1era audiciĂł)
Quan el 28 dâabril de 1892, a Hèlsinki, van començar a sonar els primers acords dâun poema simfònic per a soprano, barĂton, cor masculĂ i orquestra titulat Kullervo, poca gent entre el pĂşblic havia sentit parlar del seu autor, un jove dâencara no 27 anys anomenat Jean Sibelius. El compositor tot just acabava de tornar de cursar estudis a Viena, i fins aquell moment no havia donat res a conèixer.
Lâèxit amb què va ser acollida la partitura ho va canviar tot. Kullervo ĂŠs lâexpressiĂł del desig de Sibelius dâescriure una mĂşsica especĂficament finlandesa en un moment dâespecial dificultat per al paĂs, aleshores sota domini rus. Com a tema, va escollir un episodi gens heroic de la gran epopeia finlandesa, el Kalevala: el del violent i irreflexiu Kullervo, fill de Kalervo, un pastor marcat per un destĂ trĂ gic que el porta a seduir la seva pròpia germana i a suĂŻcidar-se, no abans, però, dâhaver exterminat els seus enemics.
Sibelius, però, no va quedar satisfet amb la partitura. Per això, un any mĂŠs tard en va prohibir les interpretacions integrals. Potser no anava errat, perquè certament les seves obres posteriors, moltes dâelles inspirades tambĂŠ en el Kalevala, eren mĂŠs perfectes en el pla tècnic, mĂŠs refinades en el tĂmbric i mĂŠs subtils en lâexpressiu, però no mostraven la passiĂł soterrada i el pols dramĂ tic dâaquest juvenil Kullervo.
La veritat ĂŠs que, al no conèixer l’obra de Sibelius, a nosaltres ens va costar entrar en aquest poema simfònic, encara que reconeixem que tĂŠ moments mĂ gics, especialment quan intervĂŠ el cor d’homes que en aquesta ocasiĂł estava format per un nombre que arribava fins als 68 membres.
La direcciĂł d’Ari Rasilainen, ens va agradar força… i ĂŠs que es notava que dirigia unes obres que coneixia fins al moll de l’os. La soprano Tuija Knihtilä va projectar la seva potent veu, sense cap dificultat fins a l’Ăşltim racĂł de l’Auditori…. i això en aquest espai tĂŠ la seva dificultat. Per la seva banda, el barĂton-baix Juha Uusitalo va estar mĂŠs que correcte.
El Cor Acadèmic MasculĂ dâHèlsinki, va estar el verdader protagonista del concert…. i ens va arribar a posar la pell de gallina en alguns moments.
Us deixo l’enllaç amb Catalunya MĂşsica, amb la gravaciĂł del concert per si os bĂŠ de gust escoltar-lo.
Cliqueu aquÅ. Audició del concert

Un petit grup del Cor, emportant-se un record a Hèlsinki, del cavall que presideix l’entrada de l’Auditori