Aquest passat diumenge vĂ rem tornar a la nostra cita habitual dels matins dels diumenges amb l’OBC… i aquesta vegada si es va animar l’Imma a acompanyar-me, tot i que fent us del seu “descapotable”.
L’ocasiĂł s’ho mereixia, perquĂš era una composiciĂł que difĂcilment es pot escoltar a casa nostre i nosaltres no l’havĂem escoltat mai; a mĂ©s a mĂ©s tenia l’al·licient que comptava amb la participaciĂł d’un cor masculĂ d’una setantena de membres que havia vingut expressament des de FinlĂ ndia.
Per als finlandesos, Sibelius no Ă©s nomĂ©s el mĂ©s gran dels seus compositors, Ă©s tambĂ© un sĂmbol de la lluita del seu paĂs per la llibertat. FinlĂ ndia i Kullervo van ser dos puntals fonamentals dâaquesta llibertat.
El programa va ser el segĂŒent:
1 –  JAN SIBELIUS (HĂ€meenlinna, FinlĂ ndia, 1865 â JĂ€rvenpÀÀ, FinlĂ ndia, 1957)
FinlĂ ndia, op. 26
Si Kullervo va consagrar Sibelius, FinlĂ ndia va acabar de fer del compositor un sĂmbol nacional. La va escriure el 1899 com a culminaciĂł dâuna sĂšrie de sis quadres histĂČrics escenificats en benefici de la llibertat de premsa, en un moment en quĂš la repressiĂł russa contra el nacionalisme finlandĂšs tornava a ser intensa. LâĂšxit va ser aclaparador, tant que, des de la seva estrena, la partitura va ser considerada una mena dâhimne oficiĂłs finlandĂšs. El 1900, el compositor la va revisar i li va posar el tĂtol definitiu, FinlĂ ndia. El seu carĂ cter exultant i la qualitat emotiva del tema cantable fan que, encara avui, sigui una de les obres mĂ©s populars del mestre.
2 – Â JAN SIBELIUS
Kullervo, op. 7 (1era audiciĂł)
Quan el 28 dâabril de 1892, a HĂšlsinki, van començar a sonar els primers acords dâun poema simfĂČnic per a soprano, barĂton, cor masculĂ i orquestra titulat Kullervo, poca gent entre el pĂșblic havia sentit parlar del seu autor, un jove dâencara no 27 anys anomenat Jean Sibelius. El compositor tot just acabava de tornar de cursar estudis a Viena, i fins aquell moment no havia donat res a conĂšixer.
LâĂšxit amb quĂš va ser acollida la partitura ho va canviar tot. Kullervo Ă©s lâexpressiĂł del desig de Sibelius dâescriure una mĂșsica especĂficament finlandesa en un moment dâespecial dificultat per al paĂs, aleshores sota domini rus. Com a tema, va escollir un episodi gens heroic de la gran epopeia finlandesa, el Kalevala: el del violent i irreflexiu Kullervo, fill de Kalervo, un pastor marcat per un destĂ trĂ gic que el porta a seduir la seva prĂČpia germana i a suĂŻcidar-se, no abans, perĂČ, dâhaver exterminat els seus enemics.
Sibelius, perĂČ, no va quedar satisfet amb la partitura. Per aixĂČ, un any mĂ©s tard en va prohibir les interpretacions integrals. Potser no anava errat, perquĂš certament les seves obres posteriors, moltes dâelles inspirades tambĂ© en el Kalevala, eren mĂ©s perfectes en el pla tĂšcnic, mĂ©s refinades en el tĂmbric i mĂ©s subtils en lâexpressiu, perĂČ no mostraven la passiĂł soterrada i el pols dramĂ tic dâaquest juvenil Kullervo.
La veritat Ă©s que, al no conĂšixer l’obra de Sibelius, a nosaltres ens va costar entrar en aquest poema simfĂČnic, encara que reconeixem que tĂ© moments mĂ gics, especialment quan intervĂ© el cor d’homes que en aquesta ocasiĂł estava format per un nombre que arribava fins als 68 membres.
La direcciĂł d’Ari Rasilainen, ens va agradar força… i Ă©s que es notava que dirigia unes obres que coneixia fins al moll de l’os. La soprano Tuija KnihtilĂ€ va projectar la seva potent veu, sense cap dificultat fins a l’Ășltim racĂł de l’Auditori…. i aixĂČ en aquest espai tĂ© la seva dificultat. Per la seva banda, el barĂton-baix Juha Uusitalo va estar mĂ©s que correcte.
El Cor AcadĂšmic MasculĂ dâHĂšlsinki, va estar el verdader protagonista del concert…. i ens va arribar a posar la pell de gallina en alguns moments.
Us deixo l’enllaç amb Catalunya MĂșsica, amb la gravaciĂł del concert per si os bĂ© de gust escoltar-lo.
Cliqueu aquÅ. Audició del concert

Un petit grup del Cor, emportant-se un record a HĂšlsinki, del cavall que presideix l’entrada de l’Auditori