Aquest passat diumenge vàrem tornar a la nostra cita habitual dels matins dels diumenges amb l’OBC… i aquesta vegada si es va animar l’Imma a acompanyar-me, tot i que fent us del seu “descapotable”.

L’ocasió s’ho mereixia, perquè era una composició que difícilment es pot escoltar a casa nostre i nosaltres no l’havíem escoltat mai; a més a més tenia l’al·licient que comptava amb la participació d’un cor masculí d’una setantena de membres que havia vingut expressament des de Finlàndia.

Per als finlandesos, Sibelius no és només el més gran dels seus compositors, és també un símbol de la lluita del seu país per la llibertat. Finlàndia i Kullervo van ser dos puntals fonamentals d’aquesta llibertat.

El programa va ser el següent:

1 –  JAN SIBELIUS (Hämeenlinna, Finlàndia, 1865 – Järvenpää, Finlàndia, 1957)

Finlàndia, op. 26

Si Kullervo va consagrar Sibelius, Finlàndia va acabar de fer del compositor un símbol nacional. La va escriure el 1899 com a culminació d’una sèrie de sis quadres històrics escenificats en benefici de la llibertat de premsa, en un moment en què la repressió russa contra el nacionalisme finlandès tornava a ser intensa. L’èxit va ser aclaparador, tant que, des de la seva estrena, la partitura va ser considerada una mena d’himne oficiós finlandès. El 1900, el compositor la va revisar i li va posar el títol definitiu, Finlàndia. El seu caràcter exultant i la qualitat emotiva del tema cantable fan que, encara avui, sigui una de les obres més populars del mestre.

2 –  JAN SIBELIUS

Kullervo, op. 7 (1era audició)

Quan el 28 d’abril de 1892, a Hèlsinki, van començar a sonar els primers acords d’un poema simfònic per a soprano, baríton, cor masculí i orquestra titulat Kullervo, poca gent entre el públic havia sentit parlar del seu autor, un jove d’encara no 27 anys anomenat Jean Sibelius. El compositor tot just acabava de tornar de cursar estudis a Viena, i fins aquell moment no havia donat res a conèixer.

L’èxit amb què va ser acollida la partitura ho va canviar tot. Kullervo és l’expressió del desig de Sibelius d’escriure una música específicament finlandesa en un moment d’especial dificultat per al país, aleshores sota domini rus. Com a tema, va escollir un episodi gens heroic de la gran epopeia finlandesa, el Kalevala: el del violent i irreflexiu Kullervo, fill de Kalervo, un pastor marcat per un destí tràgic que el porta a seduir la seva pròpia germana i a suïcidar-se, no abans, però, d’haver exterminat els seus enemics.

Sibelius, però, no va quedar satisfet amb la partitura. Per això, un any més tard en va prohibir les interpretacions integrals. Potser no anava errat, perquè certament les seves obres posteriors, moltes d’elles inspirades també en el Kalevala, eren més perfectes en el pla tècnic, més refinades en el tímbric i més subtils en l’expressiu, però no mostraven la passió soterrada i el pols dramàtic d’aquest juvenil Kullervo.

La veritat és que, al no conèixer l’obra de Sibelius, a nosaltres ens va costar entrar en aquest poema simfònic, encara que reconeixem que té moments màgics, especialment quan intervé el cor d’homes que en aquesta ocasió estava format per un nombre que arribava fins als 68 membres.

La direcció d’Ari Rasilainen, ens va agradar força… i és que es notava que dirigia unes obres que coneixia fins al moll de l’os. La soprano Tuija Knihtilä va projectar la seva potent veu, sense cap dificultat fins a l’últim racó de l’Auditori…. i això en aquest espai té la seva dificultat. Per la seva banda, el baríton-baix Juha Uusitalo va estar més que correcte.

El Cor Acadèmic Masculí d’Hèlsinki, va estar el verdader protagonista del concert…. i ens va arribar a posar la pell de gallina en alguns moments.

Us deixo l’enllaç amb Catalunya Música, amb la gravació del concert per si os bé de gust escoltar-lo.

Cliqueu aquí…. Audició del concert

Orquesta Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Ari Rasilainen 

Tuija Knihtilä soprano // Juha Uusitalo baríton-baix

Cor Acadèmic Masculí d’Hèlsinki