Aquest passat dilluns vam anar al Teatre Goya a veure un Musical de petit format realitzat a casa nostre; es tracta de 73 RAONS PER DEIXAR-TE …  i ja us puc dir per avançat que vàrem sortir del Teatre molt i molt satisfets.

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres.

Un argument d’amor i desamor que es podria situar a qualsevol lloc del món, però que el seu autor, Guillem Clua, l’ha volgut situar expressament a la ciutat de Barcelona, i per això fa servir indrets de la nostra ciutat, com pot ser la línia verda, la 3 del Metro i esdeveniments que tots vàrem viure amb força intensitat com l’ocupació de la plaça de Catalunya, pels indignats.

Quatre actors tan sols a sobre de l’escenari que amb l’ajuda de 2 músics en directe, ens presenten una producció molt treballada, tant en l’aspecte argumental dels conflictes amorosos que ens presenta com molt especialment per la seva gran qualitat musical.

Una història com podia ser la d’una de tantes parelles de joves que es trenca al cap de tan sols 3 anys, pel cúmul de problemes que acostumen a sorgir en el transcurs de la rutina diària; però aquesta conflictivitat que reconeixem de seguida, ens la presenten com molt propera a nosaltres perquè està situada en el nostre mateix entorn i vol ser una mica reflex de la societat en què ens ha tocat viure… intentant i moltes vegades aconseguint posar-nos un mirall davant dels espectadors per tal de què ens veien reflectits en les dèries de la nostra vida de parella.

Molt i molt remarcables les interpretacions de la parella jove, Mercè Martínez i Marc Pujol … a la fi, ells dos són els principals protagonistes d’aquesta història d’amor; tan sols per aquesta raó, crec que paga molt la pena apropar-se aquesta vegada al Teatre Goya. Els dos protagonistes principals estan, però molt ben acompanyats a escena pel pare de la Mercè (Abel Folk) i la mare d’en Toni (Mone Teruel), que no se suporten des del primer dia que es van conèixer.

Les lletres de les cançons ens van agradar força i les cançons se’ns van fer encomanadisses gairebé des del començament… i això és força difícil afirmar-ho en una primera audició.

Creiem que s’ha de donar suport a un treball teatral com aquest, d’autoria catalana, sense gaires recursos econòmics, però fet artesanalment i amb una gran il·lusió que s’encomana des del minut zero d’estar assegut a la platea d’un teatre.

Potser ja ha arribat l’hora de valorar molt més aquestes propostes realitzades 100% a casa nostre, amb una gran qualitat i oblidar-nos una mica (sense menystenir-les) de les grans superproduccions Musicals que ens venen importades, a uns costos que obliguen a posar uns preus prohibitius per la butxaca de la majoria de nosaltres.

Recomanem de totes totes, que aneu a veure aquest Musical, per la seva frescor, les seves interpretacions i la seva gran qualitat Musical. Es representarà al Teatre Goya fins al 17 de gener 2016.

Un Musical de Guillem Clua (llibret) i Jordi Cornudella (música)

Direcció d’escena: Elisenda Roca

Direcció musical: Andreu Gallén

Repartiment: Mone Teruel (Rosa) – Marc Pujol (Toni) – Abel Folk (Ferran) – Mercè Martinez (Mercè)

Intèrprets musicals: Andreu Gallén (piano) – Víctor Pérez (violí)

Ajudant de Direcció / moviment: David Pintó // Escenografia: Ricard Prat i Coll // Vestuari: Laia Cambrils //il·luminació: Kiko Planas // Disseny de so: Raimon Segura i Jordi Agut // Caracterització: Toni Santos

Coproducció: Focus i Bitó Produccions