Aquest passat dilluns vam anar al Teatre Goya a veure un Musical de petit format realitzat a casa nostre; es tracta de 73 RAONS PER DEIXAR-TE …  i ja us puc dir per avançat que vĂ rem sortir del Teatre molt i molt satisfets.
La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un âflechazoâ, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat aixĂ. La seva relaciĂł no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, sâestan tirant els plats pel cap. Lâamor incondicional sâha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres.
Un argument d’amor i desamor que es podria situar a qualsevol lloc del mĂłn, però que el seu autor, Guillem Clua, l’ha volgut situar expressament a la ciutat de Barcelona, i per això fa servir indrets de la nostra ciutat, com pot ser la lĂnia verda, la 3 del Metro i esdeveniments que tots vĂ rem viure amb força intensitat com l’ocupaciĂł de la plaça de Catalunya, pels indignats.
Quatre actors tan sols a sobre de l’escenari que amb l’ajuda de 2 mĂşsics en directe, ens presenten una producciĂł molt treballada, tant en l’aspecte argumental dels conflictes amorosos que ens presenta com molt especialment per la seva gran qualitat musical.
Una història com podia ser la d’una de tantes parelles de joves que es trenca al cap de tan sols 3 anys, pel cĂşmul de problemes que acostumen a sorgir en el transcurs de la rutina diĂ ria; però aquesta conflictivitat que reconeixem de seguida, ens la presenten com molt propera a nosaltres perquè estĂ situada en el nostre mateix entorn i vol ser una mica reflex de la societat en què ens ha tocat viure… intentant i moltes vegades aconseguint posar-nos un mirall davant dels espectadors per tal de què ens veien reflectits en les dèries de la nostra vida de parella.
Molt i molt remarcables les interpretacions de la parella jove, Mercè MartĂnez i Marc Pujol … a la fi, ells dos sĂłn els principals protagonistes d’aquesta història d’amor; tan sols per aquesta raĂł, crec que paga molt la pena apropar-se aquesta vegada al Teatre Goya. Els dos protagonistes principals estan, però molt ben acompanyats a escena pel pare de la Mercè (Abel Folk) i la mare dâen Toni (Mone Teruel), que no se suporten des del primer dia que es van conèixer.
Les lletres de les cançons ens van agradar força i les cançons se’ns van fer encomanadisses gairebĂŠ des del començament… i això ĂŠs força difĂcil afirmar-ho en una primera audiciĂł.
Creiem que s’ha de donar suport a un treball teatral com aquest, d’autoria catalana, sense gaires recursos econòmics, però fet artesanalment i amb una gran il¡lusiĂł que s’encomana des del minut zero d’estar assegut a la platea d’un teatre.
Potser ja ha arribat l’hora de valorar molt mĂŠs aquestes propostes realitzades 100% a casa nostre, amb una gran qualitat i oblidar-nos una mica (sense menystenir-les) de les grans superproduccions Musicals que ens venen importades, a uns costos que obliguen a posar uns preus prohibitius per la butxaca de la majoria de nosaltres.
Recomanem de totes totes, que aneu a veure aquest Musical, per la seva frescor, les seves interpretacions i la seva gran qualitat Musical. Es representarĂ al Teatre Goya fins al 17 de gener 2016.
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar
Retroenllaç: – Resum de la temporada teatral 2015 – 2016 | Voltar i Voltar