I acabem un cap de setmana amarat de clàssics grecs amb l’Antígona de Sòfocles versionada i dirigida per Miguel del Arco.

Coincidim amb la majoria de gent del nostre cercle teatraire que la considera la millor proposta de les tres escenogràficament parlant, tot i que no per això ens han deixat d’agradar Èdip rei i Medea, en aquest ordre.

A Antígona s’enfronten dues nocions del deure: la familiar, caracteritzada pel respecte a les normes religioses i que representa Antígona, i la civil, caracteritzada pel compliment de les lleis de l’Estat i representada per Creont.

Creont i Antígona. Oncle i neboda. Una noia enfrontada a la màxima representació de l’Estat.

A més s’estableix una oposició entre la manera en què les dues germanes, Antígona i Ismene, s’enfronten a un mateix problema.

I és en aquest punt que comença l’obra, les dues germanes parlen de desobeir l’ordre donada per Creont, el nou rei, que no deixa donar sepultura al seu germà Polinices a qui acusa d’haver traït a la ciutat en atacar-la. Finalment, únicament Antigona es disposa a desobeir la llei.

El cor grec envaeix l’escenari amb una oda al sol agraint el final de la guerra, un cor grec que ens ha recitat a l’uníson el text i s’ha mogut amb la precisió d’un ballet sota l’enorme esfera que ha presidit pràcticament tota la representació assumint els diferents rols de terra, sol, lluna, presó, cova, …… 

Creont explica el seu “programa”, la pàtria i el compliment de les lleis ha d’estar per sobre d’amistats o d’interessos personals (… com sona tot això !!! …. nosaltres vàrem veure un Creont molt, però molt semblant a Rajoy….)…. Ningú està al marge de la llei, diu en Creont/Rajoy….

… la llei s’ha de complir, encara que aquesta sigui injusta ???

I és per això que quan s’assabenta que és la seva neboda Antígona, enamorada del seu fill Hèmon, la que ha intentat enterrar a Polínices, decideix aplicar la llei inflexiblement.

Carmen Machi en el paper de Creont ha estat magnífica tret dels últims minuts quan abraçada al cos del seu fill Hèmon, ha estat poc convincent; crec que hagués estat perfecte acabar amb el crit de terror en veure’l.

Magnifica també Manuela Paso en el paper d’Antígona i Josè Luis Martinez en el paper del missatger que tem per la seva vida tant si porta el missatge com sinó.

Tot i destacar aquests tres noms hem de dir que ens han agradat molt totes les interpretacions, la magnífica coreografia d’Antonio Ruz i l’espectacular il·luminació.

De la sort que el destí té assignada als mortals, ningú no se’n pot escapar.

En paraules del seu director Miguel del Arco:  Ni Antígona ni Creont poden cedir sense falsejar el seu ésser essencial. Tots dos tenen raó… Tots dos es pensen que la tenen. Tots dos, obcecats en els seus discursos respectius. Sords a cada extrem… Els altres, corpresos quan comproven “com n’és d’horriblement fàcil que l’ésser humà quedi reduït a menys del que és o transportat a més del que és, ja que tots dos moviments són igualment fatals per a la seva identitat i el seu progrés”.

No volem deixar d’agrair l’extraordinària amabilitat de tot el personal del Teatre Lliure que ens han facilitat fins a l’infinit l’accés i acomodació amb la nostra cadira de rodes, i molt especialment gràcies a l’Albert Minguillon.

Autor : Sòfocles

Versió lliure i direcció Miguel del Arco

intèrprets Silvia Álvarez corifeu / Ángela Cremonte Ismena / Carmen Machi Creont / Santi Marín corifeu / José Luis Martínez guàrdia / Manuela Paso Antígona / Raúl Prieto Hemó / Cristóbal Suárez Tirèsies

Escenografia Eduardo Moreno, Alejandro Andújar i Beatriz San Juan / il·luminació Juanjo Llorens / vídeo Eduardo Moreno / so Sandra Vicente i Enrique Mingo / música original Arnau Vilà / coreografia Antonio Ruz / ajudant de direcció Israel Elejalde / auxiliar de direcció Cynthia Miranda / auxiliar d’escenografia Elisa Cano / ajudant de vestuari Almudena Bautista

Equip tècnic de gira : cap tècnic i il·luminació Juan Luis Moreno / il·luminació i so José Peña / so i audiovisuals Enrique Mingo / maquinista i audiovisuals Fernando Díaz / regidora i sastressa Remedios Gómez / gerent Elisa Fernández / promoció i comunicació el Norte Comunicación y Cultura

Coproducció Teatro de la Ciudad i Teatro de La Abadía