I seguim amb la marató de teatre grec clàssic amb EDIPO REY, una obra de Sòfocles versionada per Alfredo Sanzol.

Aquest cop anàvem amb por, ja que els comentaris que ens havien arribat d’aquesta versió la titllaven d’estàtica i avorrida. I potser per això o perquè no és ni estàtica ni avorrida ens va agradar molt.

A l’escenari una taula i cinc cadires. Cinc actors ocupen les cadires però no tots hi són sempre tot i que els veiem. Van intervenint segons evoluciona el text i tret del últim quart d’hora estan asseguts. El canvi d’un personatge a un altre, en el cas de les dones es fa amb petits gestos com ajupir el cap o enretirar una mica la cadira, o amb gestos més visibles com aixecar-se i caminar per l’escenari o passar per sota de la taula per sortir convertida en un altre.

Una posada en escena arriscada però eficaç, amb diàlegs molt ràpids i una sincronització perfecta en les veus del cor. Alfredo Sanzol ens resumeix la peripècia d’Èdip a la recerca d’una veritat que ningú no vol i que el destruirà.

L’obra ens presenta a Èdip al seu moment de major esplendor, com a rei de Tebas i espòs de Jocasta. La ciutat pateix la pesta i Creonte, cunyat d’Èdip ha anat a consultar l’oracle de Delfos. La resposta de l’oracle és que la pesta es deu al fet que no s’ha venjat la mort de Layo, el rei anterior: la seva sang vessada amenaça amb donar mort a tots els habitants de la ciutat fins que l’assassí sigui executat o exiliat.

Per obeir els oracles i  salvar a la ciutat Édip comença a investigar. A poc a poc es descobreix la veritat: ell mateix és l’assassí que busca. Layo era el seu pare. I la seva esposa: Jocasta, és al mateix temps, la seva mare.

Jocasta se suïcida i Èdip, després d’encegar-se a si mateix, demana al seu cunyat Creonte que li deixi partir al desterrament i es quedi amb les seves dues filles, ja que els seus dos fills són homes i sabran com actuar.

Ens han agradat molt les dues interpretacions masculines en els papers d’Èdip i Creonte sobretot en el moment del seu enfrontament quan Èdip pensa que tot és una maquinació de Creonte per usurpar-li el tron.

Molt destacable també Natalia Hernández i Eva Trancón quan fent el paper de cor diuen el text a l’uníson i amb una claredat i entonació perfectes.

L’il·luminació acurada ha donat el punt just de dramatisme en cada moment.

Que el meu destí segueixi el seu curs. Vagi allà on vagi.

En paraules del seu director Alfredo Sanzol : Èdip descobrirà que la seva grandesa tenia els peus de misèria. Que la seva història és la de l’home que ho era tot i en realitat era menys que res. La història de l’home que, per salvar la ciutat, es va enfonsar ell mateix. La història de l’home que, quan descobreix la veritat, decideix no tornar a veure la llum.

Autor : Sòfocles

Versió i direcció : Alfredo Sanzol

intèrprets:  Paco Déniz Creont / Elena González Tirèsies, missatger, Antígona i herald / Natalia Hernández sacerdot, cor, corifeu, Ismena i servent / Juan Antonio Lumbreras Èdip / Eva Trancón cor i Iocasta

Escenografia Alejandro Andújar, Eduardo Moreno i Beatriz San Juan / vestuari Alejandro Andújar / il·luminació Pedro Yagüe / so Sandra Vicente i Enrique Mingo / música Fernando Velázquez/ ajudant de direcció Pietro Olivera / ajudant de producció Mario Álvarez / producció Nadia Corral / producció executiva Elisa Fernández / coordinació tècnica Eduardo Moreno i Pau Fullana / construcció d’escenografia Scenik, Cledin, Sfumato i Mekitron / confecció de vestuari Ángel Domingo

equip tècnic de gira : cap tècnic i il·luminació Juan Luis Moreno / il·luminació i so José Peña / so i audiovisuals Enrique Mingo / maquinista i audiovisuals Fernando Díaz / regidora i sastressa Remedios Gómez / gerent Elisa Fernández / promoció i comunicació el Norte Comunicación y Cultura

coproducció Teatro de la Ciudad i Teatro de La Abadía