– Voltar per la Literatura: LA NOIA DEL TREN (🐌🐌🐌) de Paula Hawkins

LA NOIA DEL TREN és un excel·lent thriller psicològic.

La protagonista, Rachel Watson, és una dona deprimida. El seu divorci li ha fet caure a l’alcoholisme fins al punt de perdre la feina. Però cada dia agafa el mateix tren cap a Londres en un intent desesperat de fingir normalitat davant de l’amiga amb la qual comparteix pis.

La noia del trenEn el trajecte, el tren para sempre en el mateix semàfor i ella observa unes cases, en una d’elles hi viu una parella a la qual ella ha batejat com a Jess i Jason, sembla que tinguin una vida perfecta. Fins que un dia observa una escena que ho trasbalsa tot i la Rachel aprofita per entrar a formar part d’unes vides que tan sols havia observat de lluny.

La novel·la està construïda des del punt de vista de tres dones, la mateixa Rachel…. la noia del tren, la visió de la Megan a la que ella anomenava Jess i la de l’Anna, l’actual parella del seu exmarit. Una narració àgil i brillant amb un ritme in crescendo i uns girs inesperats.

No té més, però m’ha atrapat des de la primera pagina i no he parat fins a l’última. Additiva 100%.

Paula Hawkins va néixer al 26 d’agost del 1972 a Harare (Zimbabwe) I es va traslladar a Londres l’any 1989.

phawkins

Va treballar com a periodista financera per The Times. Després va treballar per a una sèrie de publicacions independents, i va escriure un llibre d’assessorament financer per a les dones, “La Diosa dinero”.

El 2009 es va iniciar en el món de la literatura de ficció amb novel·la romàntica però no va tenir cap mena de repercussió, i és en 2015 que decideix publicar el seu primer thriller que ha estat un èxit mundial. De rerefons la violència domestica, l’alcoholisme i les drogues. Traduïda a 44 idiomes. DreamWorks n’ha comprat els drets cinematogràfics.

Tren de Cargol

5 pensaments a “– Voltar per la Literatura: LA NOIA DEL TREN (🐌🐌🐌) de Paula Hawkins

  1. Imma C.

    No m´ha agradat massa, m´ha distret, l´he acabat perquè me l´han deixat, m´ha costat acabar-lo.
    Interessant les veus de les tres dones: Rachel, Megan i Anna.

    Et recomano Una lletra femenina blau pàl.lid de FRANZ WERFEL, curta i intensa.
    Els NOIS de Toni Sala. Tot coença amb un accident…

    Respon
    1. Imma Barba

      No és cap meravella però potser esperava menys i m’ha tingut enganxada, m’apunto aquestes que em recomanes. Gràcies.

      Respon
    1. Imma Barba

      Certament és un llibre que a priori mai m’hagues comprat, però en estar temporalment immobilitzada, i com que me’l van regalar el vaig llegir i vés per on em va enganxar …. evidentment una gran campanya de màrqueting al darrere. Jo sóc seguidora del teu blog i de la teva imparable activitat ….. Em va encantar “La dona de gris” i ara tinc pendent de llegir “Noves dames del crim”. Gràcies per donar la teva opinió.

      Respon

Deixa un comentari