De nou m’ha passat; llegir una crítica entusiasta d’un espectacle, … perdre el cul per comprar l’entrada per no deixar de veure’l … i un cop vist, un resultat força decebedor… que no em provoca ni fred ni calor… fins i tot alguna estona d’avorriment, especialment pel text que no em va interessar massa. Està clar que sóc d’aquells que si un text no t’atrapa… per molt bones que siguin les actuacions, la direcció o la posada en escena, no hi ha res a fer.

TOP GIRLS és una obra escrita en 1982 per la dramaturga Caryl Churchill, en plena època de Margaret Thatcher; escriptora coneguda per la seva lluita contra l’abús de poder i també pel seu declarat feminisme. Es tracta d’un text que en la seva primera part juga amb els somnis de la protagonista i que no entra a definir amb claredat el seu principal argument fins gairebé la meitat del seu recorregut.

Un somni en el que convida a sopar a diferents dones d’èpoques passades, per tal de celebrar el seu ascens professional; dones que tenen en comú que han hagut de lluitar contra el menysteniment que la història ha reservat a les dones, amb un rol inferior al de l’home, que evidentment no han acceptat. Elles són: Isabella Bird, una exploradora victoriana que ronda per mig món durant el s.XIX; Lady Nijo, una cortesana del segle XIII i més endavant monja budista; la Papessa Joana, única dona de la història que arriba a Sant Pare de l’Església fent-se passar per home al s.IX; i la Pacient Griselda, la muller obedient d’una la faula de Petrarca. Un començament força oníric, que em va provocar desinterès i l’allunyament del que passava a escena…. després, la realitat és que ja em va costar entrar.

L’acció després fa un recorregut per la vida de dues germanes, a partir de la visió de la filla adolescent d’una d’elles; una germana viu encara en el món rural on va néixer i créixer…. l’altre va escapar un dia per anar a viure a Londres a la recerca d’un món que l’atreia molt més…. a la recerca de la “llibertat” com a dona.

El pretès caràcter feminista del text, on crec que hauria de tractar amb una certa profunditat el món de la dona, no el veig per enlloc, perquè segons el meu punt de vista compara únicament les facetes de realització professional, d’èxit i poder…. amb la faceta privada i personal de relació amb els homes i cura dels fills, d’una manera molt superficial. Això si, les protagonistes són exclusivament dones i el paper de l’únic home que surt a escena, és merament anecdòtic i al servei d’elles… utilitzat per servir-les en silenci, sense dret a la paraula i per canviar exclusivament l’escenografia durant tota la representació.

Les interpretacions de les joveníssimes actrius de Projecte Ingenu, són força bones en general i alguna d’elles (les germanes i la filla) excel·lents. La posada en escena i la direcció de Marc Chornet, està molt treballada i em va agradar força; també l’escenografia senzilla, basada en uns cubs de fusta que van canviant de posició, està molt reeixida.

La meva valoració aquesta vegada és força baixa, i la raó té molt a veure amb el text que per mi és força fluix i complicat sense necessitat; la pretesa defensa de la dona, no la se veure per enlloc…. potser és que no crec massa amb el feminisme … o també podria ser que jo no tenia el dia.

TOP GIRLS de Caryl Churchill

Direcció i traducció: Marc Chornet

Repartiment: Ariadna Figols – Alba José – Cristina López – Neus Pàmies – Maria Salarich – Jaume Viñas

Ajudant de direcció: Xavier Torra // Escenografia: Laura Clos // Vestuari: Maria Albadalejo i Laura Sanz // Il·luminació: Justo Gallego // Fotografia: Andrea Torres // Producció executiva: Marlia Produccions S.L.