Dijous passat vaig anar a l’estrena de LA PODRIDA, una producció teatral de la companyia La Peleona, al Teatre Tantarantana.
Únicament tres actors a escena que interpreten a dos germans (el Nil i la Lena), que malgrat que s’estimen molt, són absolutament diferents en tot; ell (Jordi Gràcia), és un home ambiciós amb ganes d’arribar el mes a dalt possible en el seu estatus social, sigui al preu que sigui; ella (Carla Torres) en canvi és una assistenta social que s’oblida una mica d’ella mateixa, per tal de cuidar dels seus el més possible, especialment de la seva iaia que està a punt de fer els 104 anys; el tercer actor, Carles Goñi, interpreta el pacient marit de la Lena.
La Podrida és un joc de cartes en què la teva sort depèn de la mala sort dels contrincants. Bàsicament es pot dir que a tu et va bé en la mesura que aconsegueixes que als altres els hi vagi malament. I a més té una altra particularitat … i és que, és relativament fàcil pujar esgraons al principi i donar-te-les de vencedor, però encara és molt més fàcil estimbar-se en la baixada i ser la riota de tots.
La vida a vegades sembla talment una partida de la Podrida, en la que no perdonem ni a la família.
Tres actors efectivament, però amb un argument escrit i dirigit per la mateixa protagonista de la història, Carla Torres…. que compta amb un munt de personatges als quals ni tan sols se’ls veu a escena, però que estan contínuament presents durant tota la representació… l’àvia… la seva filla (i mare de Lena) que no es preocupa gens ni mica de la seva mare…a la que gairebé odia…. i la dona del Nil, que el portarà a la infelicitat i al desig de desitjar el suïcidi.
No crec pas que es tracti d’una comèdia com he llegit en algun lloc…. per mi es tracta d’un autèntic drama, encara que a vegades Carla Torres ens porti per una estona a la comicitat, segurament per fer menys feixuc el drama d’una família on l’amor i les enveges es barregen fins al punt de fer impossible la convivència.
Les actuacions dels tres actors a un molt bon nivell, destacant per sobre de tots, una Carla Torres que m’ha sorprès agradablement per una interpretació excel·lent des del minut 1. Una escenografia senzilla, gairebé minimalista (un parell de bancs de fusta i tres marcs de porta al fons de l’escena)… senzilla però alhora suficient per expressar tots els sentiments que els seus protagonistes volen fer arribar al públic.
Jo m’ho vaig passar molt bé durant la representació i al mateix temps crec que es tracta d’un text que ens fa reflexionar sobre la institució de la família i tots els seus rols, pares, fills, avis, cunyats, sogres… i com es comporten quan veuen la possibilitat d’heretar quelcom d’un familiar que està a punt d’abandonar la seva vida.
La Podrida, crec que és un espectacle que s’ha de veure i per tant la recomano de totes, totes. La podreu veure fins al 13 de desembre al Tantarantana.
La Peleona és una companyia de teatre amb un segell que combina el sentit de l’humor i la crítica social. Els seus espectacles d’autoria pròpia parteixen de la necessitat de plantejar algun interrogant a l’espectador embolcallat-lo d’una dramatúrgia plena de girs i d’acció.
LA PODRIDA
La Peleona (Catalunya)
Dramatúrgia i direcció: Carla Torres
Intèrprets: Jordi Gràcia, Carla Torres, Carles Goñi
Ajudant de direcció: Eugènia Manzanares // Espai escènic: Anna Tantull // Il.luminació: Lluís Serra // Vestuari: Glòria Víguer // Moviment Escènic: Vero Cendoya // Fotografía: Nicolás Jódar
Joc de cartes de Cargols