– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbĂ  hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res mĂ©s a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 1

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Una parella que s’ha conegut en una discoteca. Ell es Òscar CastellvĂ­, una persona normal, un noi amb cotxe que surt de festa. Ella, Maria HernĂĄndez, aparenta que nomĂ©s vol follar, perĂČ en realitat se sent molt sola i vol companyia, una persona que l’abraci mentre dorm.

Una noia que observa el parc des del seu llit. Mar Pawlowsky Ă©s una nena immobilitzada al seu llit que somnia jugar amb altres nens i fer pastissos.

Un personatge estrany. Ell Ă©s l’Àlex Marteen un mĂșsic que fa de trobador i catalitza tota la histĂČria.

El temps passa fins que aquest personatge estrany que ningĂș sap qui Ă©s ni d’on ve, es creua amb ells i els mira directament als ulls. EstĂ  sol perĂČ el veuen feliç, no tĂ© res, no vol res, perĂČ no el veuen patir. És aixĂČ el que activa l’alerta i tots els personatges acabaran confluint en el parc en la mateixa nit, com atrets per un imant.

I es desferma la violĂšncia, una violĂšncia continguda en uns personatges atrapats en les seves vides, en les seves adolescĂšncies, en els seus desencisos.

NomĂ©s el foc ho purificarĂ  tot. Tornar a començar Ă©s l’Ășnica possibilitat.

S’utilitza el soliloqui per donar veu a tots, als que habitualment parlen i dialoguen i als que de forma habitual callen. Expressen davant nostre els seus pensaments, els seus desitjos, les seves pors en veu alta. L’Ășnic personatge que no parla Ă©s l’estrany que l’Ășnic que els hi diu quan els mira Ă©s “cuidado”.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 2

Una representaciĂł amb mĂșsica en directe composta i interpretada per Àlex Marteen, el personatge estrany, i una sonoritat efectiva de les veus amb els micrĂČfons.

La companyia El Eje neix el 2013 a partir de l’amistat que uneix als seus fundadors l’Eric Balbàs, la Maria Hernández, la Mar Pawlowsky i el Marc Ribera.

“Quan ens vam formar pensĂ vem en la importĂ ncia de tenir una estĂštica, una ideologia. PerĂČ com definir-la si aixĂČ es tĂ© a mesura que es fa? Confiem en quĂš, passat cert temps, podrem anar deixant constĂ ncia, i el pĂșblic deixarĂ  la seva, de quĂš som, com som, de quĂš fem, i de com fem les coses. Per ara, volem fer un teatre honest, compromĂšs, cru, i que impacti fort en l’espectador; i aixĂČ nomĂ©s ho podem avalar amb la nostra feina: suar treballant com a artesans per a una interpretaciĂł original i de qualitat.”

A l’escenari un banc i una paperera i els micros distribuĂŻts dins l’espai. Els actors van canviant de lloc i al davant de tots, assegut a terra i rodejat d’amplificadors i joguines tenim al personatge estrany, el focus d’atenciĂł de tots ells. La il·luminaciĂł sobre cada personatge en el moment adient fa la resta.

Una molt bona proposta que sens dubte recomanem.

DramatĂșrgia i direcciĂł : Roger Torns
Intùrprets: Eric Balbàs, Maria Hernàndez, Mar Pawlowsky, Marc Ribera, Òscar Castellví, Miriam Marcet, Alex Marteen.
Assessorament vestuari: Carlota Ricart \ Assessorament de moviment: Javier CĂĄrcel \ Disseny de Llums: Marc SalicrĂș \ ComposiciĂł musical i espai sonor: Alex Marteen \ FotografĂ­a: Andrea Bassart \ Video: AdriĂ  EspĂ­, Lluis Ferrer, Hector Mas, Hector Prats, MartĂ­ Pavia \ Disseny grĂ fic: Eric BalbĂ s \ ProducciĂł: El Eje

Cargol joves sense futur

Leave a Reply