Dimecres 25 va ser nit dâestrena a La Seca i vam poder gaudir dâuna proposta dâuna jove companyia, âEL EJEâ, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.
En un parc urbĂ hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que sâavorreixen sobiranament per no tenir res mĂ©s a fer que deixar passar el temps.
Que hacemos ??
Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!
Ells són Eric Balbà s i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.
Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.
Una parella que sâha conegut en una discoteca. Ell es Ăscar CastellvĂ, una persona normal, un noi amb cotxe que surt de festa. Ella, Maria HernĂĄndez, aparenta que nomĂ©s vol follar, perĂČ en realitat se sent molt sola i vol companyia, una persona que lâabraci mentre dorm.
Una noia que observa el parc des del seu llit. Mar Pawlowsky és una nena immobilitzada al seu llit que somnia jugar amb altres nens i fer pastissos.
Un personatge estrany. Ell Ă©s lâĂlex Marteen un mĂșsic que fa de trobador i catalitza tota la histĂČria.
El temps passa fins que aquest personatge estrany que ningĂș sap qui Ă©s ni d’on ve, es creua amb ells i els mira directament als ulls. EstĂ sol perĂČ el veuen feliç, no tĂ© res, no vol res, perĂČ no el veuen patir. Ăs aixĂČ el que activa lâalerta i tots els personatges acabaran confluint en el parc en la mateixa nit, com atrets per un imant.
I es desferma la violĂšncia, una violĂšncia continguda en uns personatges atrapats en les seves vides, en les seves adolescĂšncies, en els seus desencisos.
NomĂ©s el foc ho purificarĂ tot. Tornar a començar Ă©s lâĂșnica possibilitat.
Sâutilitza el soliloqui per donar veu a tots, als que habitualment parlen i dialoguen i als que de forma habitual callen. Expressen davant nostre els seus pensaments, els seus desitjos, les seves pors en veu alta. LâĂșnic personatge que no parla Ă©s lâestrany que lâĂșnic que els hi diu quan els mira Ă©s âcuidadoâ.
Una representaciĂł amb mĂșsica en directe composta i interpretada per Ălex Marteen, el personatge estrany, i una sonoritat efectiva de les veus amb els micrĂČfons.
La companyia El Eje neix el 2013 a partir de lâamistat que uneix als seus fundadors lâEric BalbĂ s, la Maria HernĂĄndez, la Mar Pawlowsky i el Marc Ribera.
âQuan ens vam formar pensĂ vem en la importĂ ncia de tenir una estĂštica, una ideologia. PerĂČ com definir-la si aixĂČ es tĂ© a mesura que es fa? Confiem en quĂš, passat cert temps, podrem anar deixant constĂ ncia, i el pĂșblic deixarĂ la seva, de quĂš som, com som, de quĂš fem, i de com fem les coses. Per ara, volem fer un teatre honest, compromĂšs, cru, i que impacti fort en l’espectador; i aixĂČ nomĂ©s ho podem avalar amb la nostra feina: suar treballant com a artesans per a una interpretaciĂł original i de qualitat.â
A lâescenari un banc i una paperera i els micros distribuĂŻts dins lâespai. Els actors van canviant de lloc i al davant de tots, assegut a terra i rodejat dâamplificadors i joguines tenim al personatge estrany, el focus dâatenciĂł de tots ells. La il·luminaciĂł sobre cada personatge en el moment adient fa la resta.
Una molt bona proposta que sens dubte recomanem.