Fa un parell de mesos vam descobrir a la companyia Kulunka Teatre i el seu teatre de màscares. Va ser amb André y Dorine (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)  al Teatre Poliorama. Al cap de poc ens vam assabentar que estrenaven aquesta segona obra, SOLITUDES, i que a Catalunya es representaria un únic dia a l‘Auditori – Teatre de Calldetenes. No vam dubtar i vam treure les entrades. I allà vam fer cap dissabte al vespre amb la meva cadira de rodes, a 80 quilòmetres de casa i amb un fred que deu ni do.

Solitudes és una història emotiva, trista, que ens parla de la soledat i que està tractada amb una gran tendresa per part dels tres actors que conformen la companyia i que al llarg de la representació interpreten de forma continuada un munt de personatges amb moments molt divertits com el de la prostituta aprenent o el passeig del gos. Les màscares no permeten observar els rostres dels actors, però són tan expressives que únicament acompanyades de la gestualitat dels actors prenen vida pròpia.

“Un ancià que ja només vol jugar a les cartes.

Un ancià que es queda vidu.

Un ancià que no té amb qui compartir el joc.

Un fill superat, una néta adolescent.

Un ancià que no es resigna.

Una societat cega.

Una puta primerenca.

Un equívoc.

Una mosca.

I el temps jugant en contra “

L’ancià protagonista d’aquesta història se sent incomprès, acostumat com estava al seu dia a dia amb la seva dona, no entén per què no pot continuar sent el mateix quan ella falta. Només necessita coses senzilles, simples, però ni el fill ni la neta arriben a valorar la veritable importància que té per ell.

Però ell no es resigna, no vol renunciar a la seva partideta de cartes tot just quan el rellotge marca una hora i decideix sortir al carrer a buscar algú amb qui jugar.

Finalment troba com a companya de cartes a una prostituta primerenca. El descobriment per part del fill de la prostituta a casa provocarà el rebuig i l’enfrontament.

Ell ho ha intentat de totes totes i és quan veu que ha de renunciar que pren una decisió irrevocable: deixar-se anar. I ja res ni ningú el pot aturar.

“Solitudes”, és un espectacle l’argument del qual reposa sobre l’etern dubte de si “mai és tard” o si “tard és mai”. Parla de les oportunitats perdudes, de la solitud i de la importància de les coses petites.

L’espectacle és del mateix equip creatiu de la primera obra, els mateixos productors i els mateixos actors.

Les màscares són realitzades per Garbiñe Insausti i segons ells mateixos comenten són determinants per abordar el caràcter del personatge, dins d’un procés que sol ser molt intuïtiu. En ocasions, és Garbiñe la que s’adapta a la situació i crea un personatge concorde al context, i altres vegades el caràcter del personatge sorgeix de la pròpia màscara. El procés de creació és en tot moment molt intuïtiu, sense un altre mètode que el de “prova i error”.

L’espai escènic distribuït en dos parts, a l’esquerra el menjador de la casa de l’ancià amb la porta del carrer i la porta que dóna accés al dormitori. Un rellotge de paret presideix la sala i a la prestatgeria un tapet verd de joc i unes cartes. A la part dreta de l’escenari un carrer i el moll des d’on es veu el mar, per aquí circulen les prostitutes i diferents personatges que donen més versemblança al que passa.

Un espectacle que recomanem 100% per la seva força vital i la seva connexió amb la realitat que ens envolta. Esperem que la programin a Barcelona.

Direcció: Iñaki Rikarte

Repartiment: Garbiñe Insausti, José Dault, Edu Cárcamo

Dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martin, Edu Cárcamo

Música original : Luis Miguel Cobos \ Disseny d’escenografia i vestuari: Ikeme Giménez \ Disseny d’il-luminació: Carlos Samaniego “Sama” \ Màscares: Garbiñe Insausti \ Producció: Kulunka Teatro \ Distribució: Proversus \ Ajudant de direcció: Rolando San Martin.