Com ja de molts de vosaltres sabeu, nosaltres els “voltaires” no som massa aficionats a veure comèdies quan anem al Teatre, per la senzilla raó de què estem una mica escarmentats de veure produccions comercials que tenen poca qualitat i que l’únic que recerquen realment és fer un bon calaix i com més ràpidament millor. La temporada passada aquesta producció de ELS VEÏNS DE DALT, se’ns va escapar, perquè vàrem creure erròniament que seria una d’aquestes comèdies que serveixen per cremar hora i mitja del temps quan no es té res millor per fer. Quan ens vàrem donar de l’error, ja vam fer tard, perquè les localitats estaven exhaurides o bé havíem d’anar a les últimes files del Teatre, cosa que no ens agrada gens ni mica.

Ara l’hem pogut repescar i hem de fer penitència, perquè les nostres pors vers una producció “comercial”, aquesta vegada han estat totalment injustes. Ens ho hem passat d’allò més bé i considerem que tant el text com la posada en escena estan molt treballades, amb resultats totalment satisfactoris…. i més tenint en compte que el treball dels quatre actors és excel·lent del primer al últim, tot i saber que l’autor dóna més joc als dos protagonistes masculins.

Cesc Gay és l’autor d’aquest text, pensat fins al mil·límetre i això es nota malgrat ser un tema absolutament esbojarrat i volgudament passat de voltes, per tal de caricaturitzar la vida de qualsevol parella que ja porta un munt anys de convivència, i que ha entrat en la rutina del dia a dia, com ens passa a molts de nosaltres. No fa mes, que posar un mirall davant l’escenari perquè els espectadors es vegin reflectits, i entre rialla i rialla, s’adonin que, entre les “bestieses” que es diuen, també s’explica una realitat molt comuna, que moltes vegades es vol amagar. Un text gairebé rodó i això que és la primera obra teatral de l’autor, que ha aconseguit un gran èxit de públic també en aquesta segona temporada.

El mateix Cesc Gay ens explica de quin peu calça la seva proposta: Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells.

El que sembla un sopar entre veïns en la seva primera trobada, es converteix en un seguit d’esdeveniments i situacions imprevistes, que fan descollonar al públic, que no pot parar de riure quan el següent gag s’afegeix als anteriors, provocant una immensa bola d’hilaritat que demana a crits un moment de pausa per poder almenys respirar i pair una mica totes les animalades que s’han arribat a dir.

Si hem de posar un però, potser és al final que se li dóna a tot plegat, ja que grinyola i trenca una mica el discurs escènic, en voler donar una seriositat que no caldria fer tan evident, perquè ja se sobreentén que tot és un joc de paraules gruixudes i volgudament exagerades per què l’espectador s’ho passi bé; crec que ja ha quedat clar durant tota la representació, que el tema de la convivència en parella és prou seriós.

Viure en parella…. un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Les interpretacions dels quatre actors molt i molt reeixides, tant de la parella més tradicional, interpretada per Pere Arquillué i Àgata Roca, com la dels veïns de dalt, Jordi Rico i Nora Navas. A la fi els actors són realment els que porten les emocions directament al públic … i aquesta vegada és per treure’s el barret.

L’escenografia i l’il·luminació em van semblar també correctíssimes.

Autor i Direcció: Cesc Gay

Repartiment: Pere Arquillué (Juli) – Àgata Roca (Anna) – Nora Navas (Laura) – Jordi Rico (Salva)

Escenografia: Alejandro Andújar // Vestuari: Anna Güell // Il.luminació: Carlos Lucena

Producció: Elefant, Teatre Romea, Mola Produccions i Trasgo Producciones

Cargols veins de dalt