– Teatre – BALNEARI MALDÀ (La identitat) (🐌🐌) El Maldà

Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.

La companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.

Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.

Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.

Millor tractat segurament, és el tema del respecte a les diferencies, amb un esquetx que fa referencia a l’aneguet lleig o el de les reaccions d’unes dones que van a comprar al mercat i s’intenten colar de la manera que sigui; malauradament ben aviat torna als esquemes tractats des d’una òptica força superficial com el del gènere… les dones i els homes, els homosexuals, heterosexuals, bisexuals…, etc.

Punts a favor també en te, i el primer de tots és la proximitat dels actors amb el públic en aquest espai tan petit com és el del Maldà, que recorda a vegades mes un menjador gran d’una família que una sala teatral; la música i les cançons en directe son també un valor important d’aquest espectacle.

Això si, bona voluntat per part de tot l’equip d’agradar als espectadors, existeix i també de posar-se’ls a la butxaca, trencant la quarta paret les vegades que faci falta. És veritat que els actors han fet de tot i com diu en Kbrota … “han cantat, han ballat, han fet mim, s’han despatxat a gust amb l’expressió corporal, han fet ganyotes” … però sincerament crec que no s’han sortit com ells voldrien. A la sessió a la qual vaig poder assistir tan sols un parell de persones reien fins i tot de forma exagerada qualsevol frase dita… i potser això encara contrasta més amb la resta de públic que simplement somrèiem en contades ocasions.

En resum, crec que l’espectacle no pretén més que fer passar una bona estona al públic que cada vegada té més necessitat de riure o somriure de tot plegat per tal oblidar-se una mica dels problemes del món exterior. Esperem que a força d’experiència acumulada en cada una de les representacions l’espectacle agafi una mica més de força…. així ho desitjo i no descarto intentar-ho de nou a partir de febrer.