– Teatre – SER-HO O NO (🐌 + 🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 11/11/2015

Fa unes setmanes en Miquel va assistir a la roda de premsa d’aquesta producció i a partir d’aquest fet vàrem decidir comprar les entrades; havíem aconseguit reservar pel dia de la preestrena, però l’accident que vaig patir, va evitar que assistíssim en aquella data;  ara per fi l’hem pogut veure.

El pitjor de tenir expectatives de què un espectacle t’agradarà, és que la decepció encara és més gran en cas que no sigui així. I aquest és el cas d’aquesta producció que ens ha decebut moltíssim.

Ser-ho o no - 1

L’être ou pas va ser escrita l’any 2013  i va ser publicada sota el títol Pour en finir avec la question juive. El mateix autor va decidir canviar-ne el títol per evitar malentesos arran de l’augment dels actes antisemites a França a la primeria del 2015.

El que pretén l’autor, en paraules d’en Josep Maria Flotats és, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través de l’humor portar-nos a interrogar-nos sobre temes com el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història.

Tot transcorre en una escala on dos veïns es troben de forma habitual i de la salutació educada a la qual estaven habituats passen a mantenir una conversa entretallada que comença per una pregunta del veí de sota al veí de dalt: es vostè jueu?? Ho diuen a Internet ….

Entre trobada i trobada (9 escenes de diàleg a dos i un monòleg d’epíleg) fosos en negre que acaben cansant, frases curtes que no acaben d’aprofundir en res i una evolució de la història pel que fa al veí jove que voreja l’absurd (d’altra banda pretesament perseguit).

Ser-ho o no - 2

El text no m’ha convençut, l’he trobat pobre i mancat de profunditat, plagat de tòpics i m’ha molestat la manera de presentar el dilema amb el veí jove que no té opinió i se’l veu manipulat per una dona que no veiem i que l’acaba portant a professar una religió que al bon començament de l’obra ni coneixia. Inversemblant, al meu entendre, en un personatge que se’ns mostra violent davant dels veïns de l’escala B …… El nivell de desconeixement cultural que mostra m’ha semblat excessiu.

L’escenografia i la posada en escena tampoc m’ha convençut, des del lateral on estava situada només veia un tros de la barana de l’escala i era un continuo pujar i baixar d’ambos veïns intercanviant unes quantes frases abans del següent fos en negre.

Pel que fa a les interpretacions he trobat un Flotats molt “Flotats” i un magnífic Arnau Puig tot i que com he dit, el seu personatge no l’he trobat convincent. En el monòleg final Flotats parla en nom de Jean-Claude Grumberg que ens explica la motivació d’escriure aquest llibre rememorant el seu passat i homenatjant així als seus avantpassats jueus que van morir en els camps d’extermini nazis; aquest monòleg final va fer baixar encara més la nostra valoració d’aquest espectacle, per nosaltres fallit.

Autor : Jean-Claude Grumberg
Dramatúrgia I direcció: Josep Maria Flotats
Intèrprets: Josep Maria Flotats i Arnau Puig
Traducció: Salvador Oliva
Escenografía : Alejandro Andújar \ Il.luminació: Albert Faura (a.a.i.) \ Interpretació musical: Dani Espasa \ Ajudant de direcció: Pep Planas \  Construcció d’escenografía: Neo Escenografia, S.L. \ Disseny de l’abric: Goretti \ Perruqueria: Toni Santos \ Coproducció: Teatre Lliure i Taller 75

Cargol jueu

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s