Aquesta vegada les grades de la Sala Fabià Puigserver estan distribuïdes a banda i banda d’un gran escenari on els membres d’una família s’han trobat per dinar amb motiu de la festa major.

La filla gran (una extraordinària Lluïsa Castell) ha esdevingut l’amfitriona d’aquesta reunió familiar i any rere any deixen constància en una foto familiar on avis, filles, fill, gendres, jove i nets fan el seu millor posat.

Però els anys van deixant seqüeles i el patriarca de la família (Manel Barceló) ha emmalaltit i va perdent la memòria. Els fills comencen a agafar posicions, i han de prendre decisions que comporten desavinences.

Baralles, desafiaments, enganys, rancúnies entre germans, favoritismes, despit,  tot surt a la palestra quan els diners apareixen:

qui ha d’heretar que ?

qui se’n ocupa del pare malalt ?

com hem de deixar que la mare visqui sola ?

perquè tu i no jo ?

Una història comuna que tots hem viscut de prop o de lluny. Pot succeir en qualsevol ciutat o poble de Catalunya. Pot succeir en qualsevol família. Tothom ho ha viscut a casa seva o ha sentit a parlar de casos semblants. Retirades de paraula que molt sovint són per tota la vida, posicionaments viscerals que es converteixen en immobilistes. Una història propera que ens ha arribat.

Vilafranca es va estrenar el 19 de febrer de 2015 al teatre Can Bolet de Vilafranca del Penedès i és la tercera i última part de la Trilogia sobre la identitat catalana, iniciada amb Una Història catalana i continuada amb Pàtria.

En aquesta recerca de la identitat catalana el primer muntatge ens situava en les fronteres físiques i mentals del país; el segon, en el món de la política, l’art i els mites històrics. En aquest muntatge som a l’any 1999, moment d’efervescència econòmica i de boom immobiliari, amb la família protagonista enmig d’un conflicte de terres i una possible requalificació urbanística. Una família tradicional catalana amb les seves contradiccions entre el que creuen ser i el que realment són.

El text i la direcció coral d’en Jordi Casanovas l’hem trobat magnifica, amb una escenografia molt adequada que ens passa del pati de la casa al menjador en una transformació acurada i efectista. Molt destacable també la banda sonora amb una cançó que ha anat sonant en determinats moments del muntatge.

Les interpretacions dels onze actors són excel·lents destacant potser la de la LLuïsa Castell que cada cop ens agrada més, la d’en Manel Barceló, el pater family, un creïble malalt d’Alzheimer i com no, una magnifica Marta Angelat en el paper de la mare. El punt de frescor l’ha donat en Marc Rius justament el personatge aliè a la família.

Una obra molt i molt recomanable.

Autoría I direcció  : Jordi Casanovas

Intérprets: Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Aurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta

Escenografía: Sebastià Brosa \ Vestuari: Albert Pascual \ Caracterització: Lluís Soriano \ Il.luminació: David Bofarull \ So: Damien Bazin \ Banda Sonora: Anna Roig I L’ombre de ton chien \ Ajudant de direcció: Israel Solà \ Ajudant d’escenografía: Sergi Corbera \ Cap técnic: David Pascual \ Técnic de so: Óscar Villar \ Técnic de llums: Bernat Jansà \ Ajudant de producció: Júlia Simó \ Cap de producció: Carles Manrique (Velvet Events) \ Gestió I distribució: Elena Blanco (Magnetica Management)

Familia de cargols