Dijous passat vàrem anar al Teatre Borràs per tal de veure una producció teatral amb el curiós nom d’UNA ALTRA PEL·LÍCULA, traducció de l’original “Speed-The-Plow” del dramaturg estatunidenc David Mamet i dirigida pel nostre Julio Manrique.

Segons ens diu Julio Manrique aquesta peça és un Mamet en estat pur, un retrat despietat sobre el capitalisme focalitzat, en aquesta ocasió, en el món de la indústria cinematogràfica.

Bob Gould (David Selvas) és un productor de cinema al qual acaben d’ascendir i encara no ha acabat d’ocupar el seu nou despatx. Charlie Fox (Julio Manrique) és el seu amic, treballa amb ell i sempre ha envejat la sort d’en Bob, però sempre li ha estat fidel. Un nou projecte cinematogràfic arriba a les mans d’en Charlie i aquest no dubta en oferir-lo en safata al seu amic.

L’estudi on treballen busca sempre projectes destinats a trencar tots els records de taquilla passant per sobre de la qualitat d’aquests projectes o de l’interès social que puguin tenir. El que prima és fer diners, la cobdícia econòmica, el gust del poder.

Però una tercera persona, la Karen (Mireia Aixalà) ens mostrarà una altra via, plantejant una alternativa per produir un altre tipus de pel·lícules que potser tenen més contingut social o pedagògic, encara que amb tota seguretat no seran rècords de taquilla, però que a ella li permetrà assolir un estatus, que ara com a secretaria temporal no té. Sota una aparença d’innocència desinteressada, en realitat amaga l’ànsia de poder, que tots en més o menys mesura guardem dins del nostre interior.

Estructurada en tres parts ens presenta en un primer moment els dos amics al·lucinats davant un nou projecte que els farà guanyar diners a dojo. Sobreexcitats s’agraeixen mútuament el que ha fet o farà cadascú per aconseguir-ho i planegen un futur al cim del poder, la fama i els diners. Aquesta primera part és la que potser ens ha descol·locat d’entrada i l’hem trobat exagerada fins al punt de pensar que no era el que esperàvem d’aquesta producció.

A la segona part se’ns descobreix la feblesa d’en Bob, mancat d’estimació i que es deixa entabanar per una aparentment innocent Karen que ha llegit un llibre que parla de la fi del món, la desesperança i la por al no-res i intenta convèncer al Bob per fer una pel·lícula diferent i de la qual ella en formarà part.

A la tercera i ultima part el canvi d’actitud d’en Bob no és entès per Charlie que veu com de la nit al dia se li desmunta tot el castell existencial que havia construït. Lluita per tal de què això no passi.

La direcció de Julio Manrique ens ha agradat força, perquè ha realitzat una posada en escena força espectacular, gairebé cinematogràfica, adaptant a l’escenari un bon text, que malgrat que en un principi no ens acabava d’arribar, va aconseguir atrapar-nos de debò a partir de la fi de la primera part, quan realment comença el nus de la història.

L’escenografia de Sebastià Brosa, la vàrem trobar força aconseguida i lluminosa, encara que no acabem d’entendre el perquè s’utilitzen dos graons a l’espai escènic; de debò fan falta per crear dos ambients diferenciats entre el despatx i la zona d’estar?

Les interpretacions dels seus tres protagonistes, són sense cap mena de dubte el millor al·licient per tal d’anar a veure aquesta representació teatral; el mateix director Julio Manrique interpreta molt dignament un dels papers protagonistes, acompanyat per una molt bona interpretació de l’actriu Mireia Aixalà i un altre d’insuperable per part de David Selvas, que està que se surt.

Diàlegs ràpids i potents amb accions físiques també ràpides, gairebé cinematogràfiques, però incloent-hi també petits moments d’ironia que ens permetien respirar. La veritat és que ens ha atrapat i hem acabat entusiasmats.

Molt remarcable el colofó final amb un magnífic audiovisual que completa i arrodoneix l’obra.

Autor : David Mamet

Traducció: Julio Manrique i Cristina Genebat

Direcció: Julio Manrique

Repartiment: Mireia Aixalà, Julio Manrique i David Selvas

Escenografía : Sebastià Brosa \  Vestuari: Maria Armengol \ Il.luminació: Jaume Ventura \ Espai sonor: Roc Mateu \ Vídeo: Andrew Tarbert i Martín Elena \ Assessorament caracterització: Paula Ayuso \ Ajudant de direcció: Norbert Martínez \ Ajudanta d’escenografía: Elisenda Pérez 

Cargols al cinema