Dilluns al matí, l’Imma va rebre un missatge directe de l’escriptor i periodista Marc Serena, en el que ens convidava aquella mateixa tarda a l’estrena de la pel·lícula TCHINDAS, dins del Festival IN-EDIT (Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona) que s’està celebrant aquesta setmana del 29 d’octubre al 8 de novembre.

L’Imma no està en condicions, ara per ara de bellugar-se de casa a causa de l’accident que la té lligada a una cadira de rodes, però em va animar a veure aquesta pel·lícula documental, en nom seu. Ella, va escriure en aquest mateix Blog, una entrada del llibre “Això no és africà” de Marc Serena, (veure aquesta entrada) … en la que parla de la dramàtica situació que els homosexuals, lesbianes i transsexuals, es troben a tot el continent africà, ja que arriben a ser perseguits pel sol fet de ser-ho a 36 països d’aquest continent, i fins i tot en algun d’ells sota l’amenaça de pena de mort.

A conseqüència d’un dels capítols d’aquest llibre, en el que l’autor ens explica el dia que va conèixer a la cantant Cesária Évora, poques hores abans de la seva mort, va néixer la idea de filmar-la.

Ella mateixa li va explicar que el Carnaval era l’orgull de la població de Mindelo a l’illa de Sao Vicente (Cap Verd):

Tota la ciutat hi treballa durant mesos i, per uns dies de febrer, l’illa de Sao Vicente es col·lapsa amb milers de persones que s’ho volen passar bé. – És com Brasil en petit. Hi has de venir !!!

Aquelles paraules li van deixar petjada profunda a Marc Serena i en tornar a Barcelona del seu llarg viatge africà, un dia es va trobar amb el director de cinema Pablo García Pérez de Lara i li va proposar tornar a Sao Vicente a rodar aquesta pel·lícula, que aquest dilluns (2 de novembre del 2015) es va estrenar a Barcelona. Els dos tots sols, Pablo García (càmera, direcció i muntatge) i Marc Serena (so en directe) van rodar aquesta pel·lícula documental, que ens mostra com es va preparant el Carnaval, infiltrats dins d’un dels grups de Carnaval (Pomba Gira Tchinda), tot veient els patiments i il·lusions de com es van creant un per un tots els elements necessaris per a aquesta celebració tan important per ells, des de la carrossa del barri fins al vestuari de cada un dels membres que participen.

Tchinda Andrade, Edinha Pitanga i Elvis Tolentino, són alguns dels protagonistes reals d’aquesta història que ens serveixen en safata en aquest documental; res de dramatúrgia inventada, ja que tot el que veiem és real i els protagonistes no són pas actors, sinó que simplement han admès que siguin filmats durant tots els preparatius. Es tracta d’un documental antropològic de la vida d’un grup d’habitants de l’illa i amb l’ajuda inestimable d’aquestes persones que pertanyent al món de l’homosexualitat i transsexualitat, que per altra banda en aquest petit país de Cap Verd (independitzat de Portugal l’any 1975), no està mal vist en absolut, a diferència de gairebé la totalitat dels països del continent africà.

Imatges plenes de tendresa, que em van enamorar, com aquella que en Tchida es va passejant pel seu barri de casa en casa tot venent “Cosinhas” (bunyols típics de Brasil), fets per ell mateix…. amb un “remeneo” de cul que estaria mal vist inclús en el gai-example de Barcelona. Tchida és tan estimat i famós a la seva ciutat, que els seus conciutadans anomenen “Tchidas” a tots els homosexuals que coneixen.

Tota la filmació desprèn humanitat pels quatre costats i sense que ens adonem ens endinsa en un món desconegut, en què tota la gent del barri participen d’una o d’una altra manera, durant setmanes o mesos, amb mitjans molt casolans i sense recursos econòmics; encara que no té res a veure, a mi em va recordar les festes del meu barri… Gràcia.

La pel·lícula desprèn també naturalitat i sembla que els protagonistes s’oblidin de què estan sent filmats constantment; entre ells parlen gairebé sempre en “Criollo” un dialecte que els permetia dir en veu alta expressions, que ells creien que els que estaven filmant no les entendrien…. potser la naturalitat, bé provocada per aquesta circumstància.

El cinema documental és potser un dels que més m’agrada i aquesta pel·lícula m’ha arribat a l’ànima des del minut zero. Haig de felicitar a tot l’equip tècnic (formats tots, per persones de casa nostra) i molt especialment a Marc Serena per la idea de filmar-la i així mostrar-nos la quotidianitat de petites persones que ens expliquen petites històries que transcorren en un petitíssim país, format per un grup d’illes al mig de l’oceà Atlàntic, davant de les costes de el Senegal. La pel·lícula, com no podria ser d’altra manera, està dedicada a Cesária Evora.

En acabar la presentació de la pel·lícula, vaig poder apropar-me a en Marc Serena i durant uns segons felicitar-lo personalment; ell en mig d’un núvol de persones que el rodejaven em va donar les gràcies, i també ànims per l’Imma….. i em va dir…. “Miquel, això com veus, no té res a veure amb la Polinèsia“; li volia haver pogut contestar a aquesta afirmació, però ja no vaig poder, per la quantitat de persones que volien apropar-se a ell.

Des d’aquí, sí que li vull contestar i dir-li que la Polinèsia Francesa està formada per gairebé 300 illes i quasi totes, amb recursos econòmics força escassos, al meu entendre molt semblants als de Cap Verd … o potser fins i tot encara pitjors en algunes de les seves illes; nosaltres únicament aquest estiu hem visitat 6 d’aquestes illes i hem pogut comprovar precarietat semblant als països africans que coneixem; les imatges distorsionades que arriben a Europa de la Polinèsia Francesa, són els dels Ressorts de luxe… i no pas la de la vida dels seus habitants que viuen en petites poblacions, obligades a “mal viure” tot depenent de les importacions dels productes bàsics per la seva supervivència. Marc !!, t’animo a viatjar a la Polinèsia, per conèixer la vida “real” i veure si us animeu a filmar-la, per tal de què el món tingui una visió molt més real, que la dels fulletons dels viatges de nuvis.

TCHINDAS, és una pel·lícula molt recomanable, especialment per la gent a la qual li agraden els documentals i també per la gent viatgera, als que els agrada “Voltar” i conèixer la vida i la cultura dels llocs que visita.

La pel·lícula la podran veure els seus protagonistes a final de novembre en el Festival de Praia, però aquí a casa nostra, tindrem la gran sort de poder-la veure a Barcelona, als cinemes Girona, a partir del 20 de novembre.