No vull deixar de publicar la crònica del concert de l’OBC de la setmana passada, per molt endarrerida que aquesta sigui i que la nostra malaltissa afició teatral l’havia deixat a l’espera de publicar al blog Voltaire.

El programa del diumenge passat va ser força interessant:

1 – Joan MAGRANÉ (Reus 1988)

…SECRETA DESOLACIÓN…  (🐌🐌🐌)  1a audició Obra guanyadora del Premi Reina Sofía de Composició 2014

El mateix autor ens va explicar el que volia expressar en el moment que la va compondre i vàrem posar els 5 sentits per apreciar aquesta música que per nosaltres no deixa de ser difícil i que molt bé podria servir com a banda sonora d’una pel·lícula on la desolació d’un paisatge erm, sortiria molt recolzat per aquesta composició. Jo, mentre l’escoltava, em vaig imaginar el paisatge que vàrem conèixer fa 2 estius al parc Nacional de DEATH VALLEY als Estats Units, en una jornada màgica.

La peça està inspirada en el poema Serán ceniza…, d’Ángel Valente, i els seus versos inicials, «Cruzo un desierto y su secreta desolación sin nombre», evoquen en l’autor un paisatge àrid i dur davant un horitzó infinit, imatge que es plasma en una música d’una gran riquesa tímbrica que sembla sobrevolar aquesta planícia desèrtica fins a diluir-se en la llunyania.

2 – Dmitri Dmítrievitx XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Concert per a violoncel i orquestra núm. 2, op. 126 – 1a audició (🐌🐌🐌 + 🐚)

La solista en aquesta ocasió va ser la reconeguda violoncel·lista ALISA WEILERSTEIN que pels aplaudiments que va rebre en finalitzar la seva actuació, sembla que va agradar força a l’audiència de L’Auditori; a nosaltres la peça musical ens va agradar, però potser la seva interpretació no passarà a la nostra memòria de les grans ocasions.

3 – Ludwig Van BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)

Simfonia núm. 5 en Do menor, op. 67 (🐌🐌🐌🐌🐌)

Aquí sí que veritablement vàrem gaudir de valent, tant del resultat sonor que va assolir l’OBC com la de la enèrgica direcció del mestre veneçolà DIEGO MATHEUZ, que dirigia per primera vegada l’orquestra i que ens va agradar moltíssim.

Àmpliament coneguda, la Cinquena simfonia de Beethoven, és, sens dubte, una de les obres més escoltades de la història de la música. Els seus cèlebres cinc compassos inicials, que es considera que simbolitzen els cops que el destí dóna a la porta d’un músic assetjat per la sordesa, han transcendit l’àmbit de la música clàssica per esdevenir una icona sonora universal. Més enllà del tòpic, però, la Cinquena simfonia és una obra d’una enorme magnitud musical, i escoltar-la, un plaer sempre nou i inesgotable.

Malauradament no us puc deixar l’enllaç del concert que acostuma a gravar Catalunya Música, ja que aquesta vegada no l’he sabut trobar.