Dissabte passat vam estrenar la temporada al TNC amb una adaptació d’una obra de Shakespeare, MOLT SOROLL PER NO RES, i que s’ha transformat ni més ni menys que en un brillant musical de la mà d’Àngel Llàcer i Marc Artigau.

Situada en els anys 50 ens presenta un plató de cinema on es desenvolupa el rodatge d’una pel·lícula. El director és el mateix Àngel Llàcer i els personatges de la novel·la de Shakespeare s’han convertit en actors i actrius que roden una pel·lícula.

El tema és prou conegut, es tracta d’una comèdia teatral romàntica ambientada a Sicília, en l’època en la qual aquesta era governada pel príncep Pere d’Aragó. Aquest i Juan, el seu germà tornen de la guerra, acompanyats de dos nobles italians, Claudio i Benedicte i s’hostatgen a casa del governador de Messina. Durant l’estada s’originen dues històries d’amor: Claudio i Hero i Beatrice i Benedicte. Llavors, Juan inventa una calúmnia per tal d’entorpir els casaments.

Si hem de ser totalment sincers, la veritat és que al principi ens va costar entrar una mica en l’espectacle, perquè el vàrem percebre com excessivament esbojarrat i passat de voltes i la causa és senzillament perquè ens va agafar totalment desprevinguts; a mesura que vàrem començar a entendre de quin pal anava tot plegat, ens va començar a interessar, cada vegada mes, fins al punt que ens va acabar entusiasmant.

Un repartiment de luxe amb molts actors novells que han defensat els seus papers de forma notable. S’ha respectat en gran mesura el text original de l’obra traduïda per Salvador Oliva i s’han adaptat esplèndidament les músiques de Cole Porter, Irving Berlin i I.Herb Broen. Deu músics han interpretat en directe sota la direcció de Manu Guix que juntament amb Marc Artigau són els artificis de l’adaptació musical.

Nombrosos cops d’ull a personatges i pel·lícules famoses: Fred Astaire i Ginger Rogers, els germans Marx, Hichcock, Charles Chaplin, …

La posada en escena, el vestuari i l’escenografia són espectaculars i vistosos i en conjunt hem gaudit d’un espectacle amb majúscules.

Creiem sincerament que estem davant del Musical de la temporada. Totalment recomanable per tot tipus de públic, incloent-hi a les persones que no són massa amants dels Musicals, ja que la qualitat de l’espectacle és brutal.

Direcció: Angel Llàcer

Direcció musical: Manu Guix

Repartiment:

Jordi Coll (Don Pedro), Albert Triola (Don Juan), Marc Pociello (Claudio), David Verdaguer (Benedicte), Victoria Pagés (Leonata), Oriol Burés (Antonio), Enric Cambray (Baltasar/ Fra Francesc/Hug Civada), Oscar Muñoz (Borachio), Aida Oset (Hero), Bea Segura (Beatrice), Lloll Bertrán (Margarida), Clara Altarriba (Úrsula/Conilleta), Bernat Clot (Cirereta), Albert Mora (Agràs), Oriol Burés (Betum), Angel Llàcer (director)

Dramatúrgia : Marc Artigau I Angel Llàcer / Adaptació de les cançons : Marc Artigau I Manu Guix / Traducció : Salvador Oliva / Escenografía: Sebastià Brosa / Vestuari: Miriam Compte / Il.luminació: David Bofarull I Albert Faura / So: Roc Mateu / Caracterització: Txus González I Angels Salinas /Coreografía: Aixa Guerra / Veu: Xavi Duch

______________________

El 9 de desembre del 2016, tornem a la Sala Gran del TNC, a veure la mateixa producció amb forces canvis en el repartiment… i és que 8 dels 15 actors són de nova incorporació.

Els actors i actrius de l’espectacle són: David Verdaguer, Sílvia Abril, Aida Oset, Josep Palau, Jordi Coll, Lloll Bertran, Albert Triola, Òscar Muñoz, Guillem Albà, Víctor Gómez, Georgia Stewart, Jordi Vidal, Màrcia Cisteró, Enric Cambray i Pau Ferran (aquest últim és el que substitueix a Àngel Llàcer en el paper de director en la representació). Els actors en marcats en color blau són els de nova incorporació.

Tal com ens vàrem comentar en la roda pre premsa, ha estat una magnífica troballa el descobriment d’una nova veu, la de  Georgia Stewart que ha debutat als escenaris en aquesta proposta.

Ens ha tornat a agradar, malgrat que potser en algun moment se’ns ha fet una mica feixuga, potser perquè ja mancava la màgia de la sorpresa i els acudits ja ens eren massa coneguts. De totes maneres la posada en escena es magnifica i la producció no ha notat gaire el relleu amb els diferents actors. Potser ara si la qualifiquéssim novament, la valoraríem en 4 cargols voltaïtes.