Dijous passat vàrem tornar al Tantarantana Teatre a l’estrena de LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO, text escrit per Jumon Erra i interpretada per la Companyia La Danesa. Es tracta d’una proposta interessant pel tema, que està poc tractat en Teatre…, ja que el seu argument ratlla l’apocalipsi.

Una campanya orquestrada pel govern per atraure herois capaços de vetllar literalment per la col·lectivitat: voluntaris repartits de tres en tres en refugis vigia per tots els boscos del territori per mirar de salvar-nos. Cabanes de vigilància finançades per la Unió. Blanca, Ferran i Celi, els protagonistes de la història, s’han fet voluntaris. Hauran de prendre la decisió més dura de les seves vides en la distància que hi ha entre el llamp i el tro. Per motius ben diferents. I hi hauran de conviure, vulguin o no. Tots tres. En seran capaços? No són herois. Si fins ara no han pogut portar enlloc les seves vides… sabran vigilar les de tots nosaltres?

Amb una escenografia austera, però efectiva, quatre actors que interpreten forces mes personatges dels que són, ens expliquen aquesta història angoixant, quasi de terror; els tres personatges principals que conviuen en el refugi al bosc, no saben ben bé el perquè estan allà tot sols i a sobre de “voluntaris” per salvar la humanitat … en certa manera enganyats pels que manen a la societat que els ha tocat viure…. una societat indesitjable, opressiva i totalitària.

‘El teu país et necessita. El teu país necessita voluntaris per vigilar que no patim l’incendi dels incendis’

L’autor fa tornar als personatges al seu passat a la recerca dels seus records, en un constant flashback, que ens permet conèixer una mica millor les seves tristes vides i potser esbrinar la raó de què fan allà.

Malauradament, per tal de suavitzar-ho una mica, o potser per fer més comercial la proposta, s’ha afegit un tipus d’humor que al meu entendre, trenca amb la seriositat del tema tractat de manera massa forçada, buscant la rialla fàcil del públic; crec que aquesta opció espatlla una mica la seriositat de la idea inicial, que em sembla francament interessant.

Podria també haver-se tractat amb més profunditat la manipulació del poder i l’obligada convivència de tres pobres éssers humans que aparentment no es coneixen de res, totalment diferents l’un de l’altre i que es van transformant a mesura que passa el temps i veuen perillar les seves vides.

Per sort, aquesta mancança, queda compensada totalment per una molt bona direcció i per unes excel·lents interpretacions dels quatre actors, encara que m’agradaria destacar especialment a Jordi Brunet i Elena Fortuny.

La podreu veure al Tantarantana fins a l’1 de novembre. Proposta interessant que ens farà reflexionar més enllà de la representació teatral, sobre el futur immediat de la humanitat.

Autor: Jumon Erra

Direcció i dramatúrgia: Jumon Erra i Elena Fortuny

Companyia La Danesa

Intèrprets: Jordi Brunet, Eva Cartañà, Elena Fortuny, Nesa Vidaurrázaga

Espai sonor: Roger Julià / Producció executiva: Arnau Soler / Direcció de comunicació: Lali Gràcia / Escenògrafa/il·luminadora/vestuari: Aina Vergés