Ahir vàrem inaugurar temporada a La Vilella Teatre, amb una proposta de nova creació, molt fresca, que submergeix als espectadors en un món surrealista fascinant, en què el seu autor Francesc Cuéllar ens explica en primera persona històries plenes de fantasia i sense que gairebé ens adonem tracta de convertir-nos de nou en infants, tot escoltant amb la boca oberta les seves narracions, molt properes als comptes per adults.
Un bon dia et despertes i has perdut la identitat, la teva mascota és un tigre i et creix un arbre al mig del menjador. Em dic Jacques i no demano grans proeses, simplement la llibertat justa per decidir com viure.
UNA MICA DE LLIBERTAT (si us plau), es tracta d’una proposta de Teatre de petit format, escrita i interpretada per un jove de 22 anys (Francesc Cuéllar), recolzat per un altre actor (Alejandro Bordanove), aquest enfundat en una malla negra de cap a peus, al que no veiem la cara durant tota la representació i que fa de contrapunt, de suport o que interpreta altres personatges secundaris sense dir ni un mot. La veu, sempre la posa Francesc Cuéllar amb una demostració brutal de canvi de registres interpretatius, que deixa a l’espectador bocabadat. Francesc interpreta tots els papers que intervenen a l’obra, simplement amb canvis a la seva entonació a la veu, i també amb el gest del seu cos o utilitzant en molts moments la mímica.
El principal personatge se’ns presenta ja difunt, i ens narra parts importants de la seva vida que ell considera fora del que és normal. Ho fa per esperonar-nos a viure buscant sempre la llibertat del que desitges fer…. perquè la vida passa molt ràpid i després no pots tornar enrere i modificar la història dels fets. Un personatge que ha viscut la seva vida a remolc de fets que ell no ha buscat i s’ha deixat emportar per les circumstàncies alienes, forçant-lo a vegades a fer coses que ell en realitat no hauria desitjat fer.
Històries que enganxen de seguida, com la de quan un dia en sortir de la feina va anar a dinar a casa seva i es va adonar que allà feia temps que vivia una família que no coneixia de res i que asseguraven que era casa seva de sempre….. i va acabar casant-se amb la filla de la família…. o la de l’home carregat de maletes esperant un tren en una estació on mai més passarien trens, o la visita a casa seva d’un venedor que venia forats (verticals i horitzontals), que s’engolien tot…… o….
Millor aneu a veure-la …. i ja em direu el que….. estarà representant-se encara durant aquest cap de setmana. Recomanable
UNA MICA DE LLIBERTAT (si us plau)
– Dramaturgia: Francesc Cuéllar
– Direcció: Oriol Colomar
– Interpretació: Francesc Cuéllar i Alejandro Bordanove
– Disseny de llums: Oriol Colomar
