Aquest passat diumenge vàrem tornar a L’Auditori per assistir al segon concert de la temporada de l’OBC, aquesta vegada dirigida per Ramón Tebar, actualment director de la Florida Grand Opera de Miami, de la Simfònica de Palm Beach i també director artístic de l’Òpera de Naples a Florida. Aquesta és la primera vegada que actua com a director convidat de l’OBC i segons el meu parer amb nota ben alta.
El programa va ser el següent:
1 – Manuel OLTRA (València 1922 – Barcelona 2015)
L’Alimara, poema simfònic per a dues cobles i percussió (🐌🐌🐌) (versió orquestral de l’autor)
Manuel Oltra
Va voler ser un homenatge al músic valencià mort fa menys de 10 dies (25 de setembre), que va ser professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla. L’abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.
2 – Édouard LALO (Lílle 1823 – París 1892)
Simfonia espanyola per a violí i orquestra op.21 (🐌🐌🐌 + 🐚)
Perfum espanyol, lirisme i virtuosisme enlluernador. Amb aquestes armes de seducció, Lalo va assegurar l’èxit de la Simfonia espanyola per a violí i orquestra, dedicada i estrenada triomfalment pel llegendari virtuós navarrès Pablo Sarasate el 1875 a Paris. No és ni una simfonia ni un concert convencional, sinó més aviat una espècie de suite, o simfonia concertant, en cinc moviments, en els quals l’ús de ritmes espanyols, sobretot l’havanera, justifica el seu títol.
El violí solista, va ser el nord-americà Joshua Bell, que es va fer famós als 14 anys en debutar amb l’Orquestra de Filadelfia i Riccardo Muti. Actualment és director musical de l’ Academy of St. Martin in the Fields, ha treballat amb els millors directors del món i ha participat en els festivals més destacats.
Va interpretar la peça d’una manera brillant i va arribar l’apoteosi total, veient-se obligat a donar una preciosíssima propina: Meditació (🐌🐌🐌🐌) de l’òpera Thais de Jules Massenet.
3 – Alberto GINASTERA (Buenos Aires 1916 – Ginebra 1983)
Estancia, op. 8 Ballet (🐌🐌🐌🐌)
Es tracta d’un ballet en un acte i cinc escenes; obra de joventut, escrita per encàrrec de l’American Ballet Caravan de Lincoln Kirstein, plasma la vida quotidiana dels gauchos en una estancia (un ranxo argenti) de la Pampa, des de l’alba fins al capvespre. Encara que el ballet no va ser representat fins al 1952, la suite estrenada per l’autor al 1943 va obtenir un gran èxit. Hàbil orquestrador i creador d¡atmosferes, la suite té moments màgics en l’evocadora Danza del trigo i culmina amb els poderosos contrastos de la frenètica Dansa final (Malambo).
Va ser la gran sorpresa de la nit, ja que ens va agradar moltíssim.
4 – Maurice RAVEL
Bolero (🐌🐌🐌🐌)
Que hem de dir de l’electritzant peça musical de Ravel ??? Cada cop amb més força, incrementant-se cada vegada que l’escolto, aquesta composició em porta a un gaudi que amb poquíssimes ocasions arriba a aquests límits… en aquest in crescendo de musicalitats i instruments que es van incorporant a poc a poc i que arriben a inquietar a l’oient per les seves reiterades repeticions, que ens fan arribar al cel en el seu esclatant final. Meravellós!!!
A cada audició dels concerts de l’OBC, ens adonem que s’incrementa exponencialment el nostre gust per la música. És de les activitats culturals que més ens costaria de prescindir…. la dels concerts matinals del diumenge.
Aquí us deixo l’enllaç de l’àudio del Concert a través de Catalunya Música.
