Aquesta vegada anàvem a la Sala Beckett sense gaires ganes, després de llegir opinions d’amics “teatraires” als que aquesta producció, BLUF, no els va agradar gaire; malgrat aquestes opinions, ens quedava un bri d’esperança perquè a nosaltres el últim muntatge de la Companyia La Calórica que vàrem veure al Tantarantana “Sobre el fenomen de les feines de merda“, ens va agradar molt.

Per sort, aquest BLUF, novament ens va mostrar un molt bon Teatre de creació pròpia i a més a més de casa nostre, amb una gran dosi d’humor, però al mateix temps fent-nos reflexionar sobre aspectes que tenim a tocar, perquè tracta temes del nostre dia a dia més proper; a vegades ens atrau molt més aquest tipus de Teatre fresc, actual, potser provocatiu i amb força creativitat, que altres produccions potser mes “serioses” amb textos immortals, però moltes vegades llunyans.

Aquest muntatge teatral va ser estrenat, ara farà un any, a l’octubre del 2014 i dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014; després es veuria al Grec d’enguany i ens vàrem quedar amb ganes de veure’l, però va ser materialment impossible encabir-ho, per l’atipament de la nostra agenda.

El que creiem erròniament eren petites històries sense lligam, no va ser pas cert, perquè en realitat es tracta d’un text amb un argument molt ben lligat, on efectivament es creuen diversos personatges, cada un d’ells amb les seves dèries i patologies, però que el seu esdevenir a l’obra, afectarà la resta de personatges; a cops semblen històries surrealistes estretes de vinyetes d’algun còmic, però res més lluny de la realitat…. són personatges que podem trobar a la nostra escala de veïns o a la cantonada de casa o fins i tot, ens podem veure reflectits directament en alguna de les actituds dels protagonistes.

Es diu Carles Nin Garcia, però la seva tendència a caure de cul a terra li va valer, des de ben petit, el sobrenom de Ninot. Quan avui arribi a casa i intenti explicar a l’Olga què li ha passat, ella li dirà que ja no l’estima. La Rut s’acaba de quedar sense feina i ha decidit aprofitar l’oportunitat per trobar el seu lloc al món. Ha conegut l’Albert, un músic a qui li agrada parlar de coses alegres i que encara pensa que la sort és dels valents. La Poni i la Conxa han passat una llarga temporada al cantó més fosc de la vida, però aquesta tarda han decidit que encara són a temps d’intentar-ho. I així van passant els dies, sense que s’esdevinguin catàstrofes ni es compleixin les il·lusions. Mentrestant, Dave Hakenberg, un apicultor de Florida, ha entrat plorant en una comissaria per denunciar que els tres milions d’abelles de la seva granja han desaparegut sense deixar rastre.

Personatges que ja no són joves i que s’adonen de cop que allò que volien ser ja no és possible i estan perduts sense saber quina és la millor opció per tal de què la seva vida prengui sentit….. potser han triat opcions equivocades i ara han de prendre la decisió definitiva per encarrilar el seu futur; escenes que semblen no tenen gaire sentit, són un bon exemple… com l’escena de la tria d’un simple gelat… d’una bola?…. de quin sabor l’escollirem?… d’un sabor o dos?, o tres?; la vida ens obliga a escollir gairebé sempre i mai sabrem si l’hem encertat o no; qualsevol decisió ens pot marcar la vida en un sentit o en un altre. Ens adonem que la nostra vida està plena d’insatisfaccions perpètues, encara que la realitat no sigui aquesta, o inclús no siguem capaços de veure la nostra felicitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens ha agradat el text, però sobretot la direcció i la posada en escena, en la que de manera divertida, sense caure en l’astracanada els 5 actors no paren d’interpretar diferents personatges, sorprenent-nos en cada moment amb unes magnífiques interpretacions, que els obliguen a variar contínuament de registre; tots estan per sucar-hi pa, però hem de destacar especialment a Xavi Francés i també a Alba Florejachs que està que se surt.

A més a més vàrem tenir l’enorme sort de què en acabar la representació, la nit del divendres passat es va celebrar una mena de festa al vestíbul de la Beckett, on va haver-hi improvisacions dels mateixos actors i d’una part del públic…… “certamen bola 8 de talents insospitables !!!

El de la “calva” brillant qui es ?

Una nit que vàrem gaudir de valent per l’ambient que es va crear, tot bevent una cervesa entre col·legues teatraires (de dalt i de baix de l’escenari) i que poquíssimes vegades es poden viure al Teatre, d’aquesta manera tan especial.