Tornem a veure una nova versió de Woyzeck, l’obra inacabada i mítica de l’autor alemany Georg Büchner, que va morir massa jove (26 anys), l’any 1836. Sense anar més lluny l’any 2014 vàrem veure dues versions: la primera per la companyia Iguana Teatre al mateix Tantarantana… i la segona d’una versió de Marc Rosich amb la interpretació d’una bona part de la Cia. Parking Shakespeare a la Sala Beckett.
Roger Torns ha escrit aquesta versió, WOYZECK CADUCAT basada en el mateix text de Büchner i l’ha apropat molt més als nostres dies, esquematitzant molt l’argument i deixant l’essència del Woyzeck original. L’ha fet molt més atractiva visualment, fins i tot en algun moment divertida, malgrat que ha respectat en tot moment la duresa del que està explicant; per això s’ha recolzat en la manipulació de titelles a escala humana, de cançons creades per ell mateix i d’una posada en escena en la qual contrasten molt els dos personatges principals Woyzeck (Marc Ribera) i Maria (Paula Malia), amb la resta de personatges secundaris, tots ells interpretats per Arnau Comas i el mateix Roger Torns, vestits de blanc de cap a peus.
Woyzeck, aquí no és un soldat, sinó un treballador de neteja, que per tal de sobreviure a més de pencar des de que surt el sol fins que es posa, fa també de conillet d’índies oferint el seu cos a la ciència per què facin experiments amb ell (com menjar iogurts caducats) i tot per intentar tirar endavant una família, la Maria i el fill dels dos. Maria en veure que les entrades de diners són minses, també ofereix el seu cos a espatlles de Woyzeck, per intentar viure una mica millor.
La volguda contemporització de l’argument és una bona idea, perquè apropa l’obra als espectadors d’avui en dia; les interpretacions molt potents, especialment la de Marc Ribera; aquestes interpretacions no es basen únicament en la bona dicció i l’expressió del rostre, sinó que els 4 actors les interpreten amb tot el seu cos en una posada en escena on el moviment físic, fins i tot a vegades acrobàtic, és força important.
Considerat un precursor de l’expressionisme, Büchner relatava en la seva obra original, els efectes deshumanitzadors dels poders socials en un soldat (aquí un treballador de neteja), explotat per doctors i els seus caps. Tracta sobre la corrupció vergonyosa de l’idealisme per les raons materialistes, i per altra banda, sobre la “perenne tragèdia de la gelosia humana”. El protagonista rep pressions intolerables per un ésser humà, que el conduiran inevitablement a la follia i al crim.
Aquest argument de Woyzeck, ha estat utilitzada per ser representada en totes les arts a l’abast de l’ésser humà, una òpera de Alban Berg, cinema en diverses pel·lícules… la primera de Werner Herzog, musicals, titelles i sobretot representada en multitud de versions als escenaris teatrals de tot el món…. el primer cop l’any 1913 al Residenztheater de Munic.
La proposta d’aquest WOYZECK CADUCAT, m’agrada molt, especialment en el que fa a la seva posada en escena molt plàstica, un magnífic tractament de llums, utilització de titelles i bones interpretacions; si haig de trobar un però, potser és l’excessiva esquematització del que s’intenta explicar en tan sols 60 minuts i això pels espectadors que no coneixen l’obra prèviament, poden arribar a perdre molts dels valors i missatges que té implícits el text original.
Valoro per altra banda molt positivament aquestes noves dramatúrgies que neixen en el nostre entorn més proper, amb autors i actors molt joves, amb moltes ganes crear tot donant renovades visions en el món de les Arts escèniques.
WOYZECK CADUCAT la podreu veure al Tantarantana fins a l’11 d’octubre.
Direcció i dramatúrgia: Roger Torns
Ajudant de direcció: Eduard Tudela
Intèrprets: Marc Ribera, Paula Malia, Arnau Comas i Roger Torns
Caracterització i disseny de vestuari: Helena Lucas / Construcció titelles: Albert Ventura i Alejandra Lorenzo / Cançons: Roger Torns / Producció musical i espai sonor: Jaume Cervera Colleuil / Espai i disseny de llums: Roger Torns / Producció: Helena Giner i Roger Torns
