– Teatre – LA REVOLTA DELS ANGELS (🐌 + 🐚) – Off Romea – 25/09/2015

Nit de reestrena al vestíbul del Romea, asseguts al voltant d’unes tauletes, tot prenent una cervesa o un xarrup de whisky. Una proposta de Teatre en petit format, que ja es va poder veure al Teatre Akadèmia a l’abril d’aquest mateix any.

Llaaaarga espera dempeus fent cua fora del teatre i llaaarga espera posterior al bar i també dempeus tot esperant que posessin en ordre l’espai on havia de representar-se la funció teatral; no és el millor començament per preparar-te a una funció amb un text força difícil de comprensió si prèviament no t’has preparat. El programa de mà, ni tan sols indicava quins actors la representarien i menys encara l’equip tècnic. Una errada imperdonable per un Teatre com el Romea.

En algun lloc dels llimbs, tres àngels viuen una reunió insòlita: Bernard-Marie Koltès, Jean-Michel Basquiat i Chet Baker, estan sotmesos a una trobada post mortem (no van coincidir en vida, tots tres van morir al voltant del 1988/89). Empresonats en aquest temple de la posteritat on l’autor els hi dóna l’oportunitat d’una última paraula, una última pinzellada, una última nota com a últim acte viu. Es revoltaran contra el culte que reifica els artistes, invocaran tot allò que els definia com a poetes del viu, que oferia un sentit intens a la seva vida (i a la d’aquells que els adulen) per tal de trencar les cadenes de la idolatria.

Chet_Baker

Chet_Baker

Un text difícil, en el que en molts moments em vaig perdre; ens intenta explicar amb un llenguatge per mi força feixuc, una reunió imaginaria al limbe, un cop ja morts, de tres icones de l’art del segle XX, tres creadors enlairats per la fama i pel reconeixement de la seva obra artística que no es van arribar a conèixer mai…. un músic (Chet Baker), un escriptor (Bernard-Marie Koltès) i un pintor (Jean-Michel Basquiat). Un text en el qual les tres icones ja desaparegudes rememoren aspectes de la seva vida i el seu sentit existencial, lligat al de la creació artística com són les paraules escrites, les notes musicals o l’esclat de color, però que sobretot reflexionen i ens volen transmetre l’absurditat de la glòria la pòstuma.

Chet Baker (1929-1988), gran trompetista i cantant de jazz, un músic blanc en el món negre del jazz, amb una vida personal torturada i plena d’excessos. Va morir sota els efectes dels opiacis, va caure  o es va llançar per la finestra d’un hotel d’Amsterdam.

Bernard-Marie Koltès

Bernard-Marie Koltès

Bernard-Marie Koltès (1948-1989), poeta i dramaturg francès, autor d’una obra dura que explora el silenci i el buit existencial. Les seves obres s’han traduït al català i s’han dut a escena la major part d’elles: La nit just abans dels boscos, En la solitud dels camps de cotó, Combat de negre i de gossos, Moll oest, El retorn al desert, Roberto Zucco.

1986, New York, New York, USA --- Jean-Michel Basquiat --- Image by © William Coupon/CORBIS

Jean-Michel Basquiat

Jean-Michel Basquiat (1960-1988), pintor negre nord-americà (fill de pare haitià i mare porto-riquenya), artista de carrer que en els seus inicis omplia les parets de Nova York amb els seus grafits i que després apadrinat per Andy Wharhol va acabar sent reconegut com a emblema de la postmodernitat. La seva obra estava marcada per la mort, plenes d’esquelets i calaveres, …. i la va trobar ben aviat, a 27 anys a causa d’una sobredosi.

Proposta inicialment interessant, però malauradament no vaig connectar en gairebé cap moment i molt especialment a l’inici de la representació, on les interpretacions van ser molt irregulars, apropant-se en alguns casos a la declamació, aspecte que va provocar que personalment no em cregués els personatges.

Per acabar de rematar-ho, la disposició del públic fa incòmode pels molts espectadors el seguiment de l’obra, amb perill de què el coll arribi a descargolar-se en l’intent de veure l’actuació dels actors que se situen exactament 180 graus, darrere teu.

De les escassíssimes vegades que un cop dins del Teatre, vaig tenir veritables ganes de què finalitzes l’obra per poder sortir i respirar aire fresc.

No dubto de la qualitat d’aquest treball teatral, però malauradament a mi no em va arribar, i per tant no la puc recomanar. La meva valoració és molt baixa,  3 sobre 10.

Autor: Enzo Cormann / Traducció: Joan Casas
Direcció: Nicolas Chevallier
Repartiment: David Menéndez / Guillem Motos / Xavi Sáez
Cargol de Jean-Michel Basquiat

Cargol de Jean-Michel Basquiat

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s