La temporada del Teatre Lliure ha començat amb dues obres del mateix escriptor, Stefano Massini (Florència, 1975), representades a dies alterns al Lliure de Gràcia i ambdues dirigides per Lluís Pasqual. Ahir vàrem acudir a l’estrena de DONA NO REEDUCABLE magníficament interpretada per Miriam Iscla.

Stefano Massini

No ens imaginàvem pas en entrar a la sala que en sortiríem tan corpresos del que veuríem i escoltaríem a escena i l’angoixa en la que ens veuríem sotmesos per una de les interpretacions més extraordinàries que hem vist en els últims anys. Miriam Iscla es deixa la pell a l’escenari i li treu tot el suc a un text realment impactant i dur en el qual ens intenta explicar com s’ha portat l’aniquilació de tot un poble, el Txetxè, a mans de l’estat rus, que utilitza tots els mitjans al seu abast per destruir les esperances de llibertat d’una nació i destruir sistemàticament, amb les eines més perverses, les idees i les persones que no “combreguen” amb les directrius del dictatorial dirigent rus Vladímir Putin … les persones considerades NO REEDUCABLES pel règim.

Un any després de l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, que va ocórrer el 7 d’octubre del 2006 a Moscou, Stefano Massini va escriure aquest retrat sense concessions, una immersió teatral total en violacions i represàlies, suborns i xantatges, desesperació i coratge.

Un viatge al precipici dels horrors russo-txetxens del segle XXI, espiats i relatats per una testimoni definida pel Kremlin com a “no reeducable”: els caps tallats dels guerrillers penjats dels gasoductes, restes humanes fetes volar amb granades, competicions entre els militars per endur-se el rècord de violacions, atemptats suïcides al centre de Grozni, episodis de profunda corrupció camuflats per una propaganda al so de la ficció televisiva, per no parlar de la carnisseria del teatre Dubrovka de Moscou i de l’escola de Beslan. Una baixada als inferns i una reflexió sobre la llibertat de premsa i l’ofici del periodista.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lluís Pasqual fa un treball excel·lent de direcció i de posada en escena, que converteix el que podria arribar a ser un monòleg, visualment poc atractiu, en una representació molt activa, on l’única actriu a escena es belluga constantment d’un cantó a l’altre interactuant amb les projeccions i amb actors virtuals que juguen un paper important en les entrevistes de la periodista protagonista.

El text gairebé no ens explica, i ho pretén fer, la vida de la periodista a la República de Txetxènia, ni el perquè no fuig d’un infern on no es pot viure amb unes mínimes condicions; el text utilitza com excusa el personatge d’aquesta periodista que va acabar assassinada, per explicar-nos el dia a dia al principi de l’actual mil·lenni, d’un lloc erm entre el mar Caspi i el mar Mort, on els seus habitants en saludar-se no es diuen “bon dia”, sinó “et desitjo llibertat”….. un text que ens mostra la crueltat d’un estat que vol sotmetre a tot un poble de més d’un milió d’habitants, i molt especialment als habitants de la seva capital Grozni. Per això utilitza escenes de curta durada però molt intenses, que ens endinsen en el pitjor dels inferns imaginables, on la tortura, els assassinats, la fam i el terror és el pa de cada dia.

Un món amb dos bàndols enfrontats, on la periodista diu que no es vol involucrar i que vol explicar els fets per si sols…. cosa que ni ella es creu, perquè com humà sempre acabes decantant en la direcció que et marca la teva idiologia. Evidentment seran anomenats “terroristes” els que lluiten per la llibertat del seu poble, però malauradament perden la batalla…. els altres, els vencedors mataran “pel bé del país” i seran considerats uns herois; la història es repeteix a qualsevol lloc de món.

Grozni

en paraules de Politkóvskaia:

“A Rússia hi ha un buit d’informació que allunya la mort de nostra ignorància, només ens queda Internet. Qui vulgui treballar de periodista o és servil a Putin o pot pagar el seu activisme amb la mort, la bala o el verí”.

“A Txetxènia s’està vivint una ‘palestinització” del problema. I malgrat tot no puc contestar de forma unívoca si Txetxènia vol ser independent o no. Les infrastructures estan destruïdes. Els txetxens fa 10 anys que estan en guerra. Les refineries, que són la base de la indústria txetxena, estan destruïdes. És un país infestat de bandes criminals formades per exmilitars de l’Exèrcit Federal barrejats amb els combatents txetxens que es dediquen al pillatge i a vendre el petroli que poden trobar.”

“Estic segura que la solució al conflicte és política, no militar. No perquè jo sigui més intel·ligent que els altres, sinó perquè aquesta és la realitat. El problema és que el veritable viver del terrorisme txetxè és precisament en els mètodes que l’Exèrcit Federal fa servir a Txetxènia. Quan parlen d’uns presumptes terroristes àrabs que inciten els txetxens a la violència, podem dir que és pura propaganda. Conec moltes famílies en les quals els joves txetxens, que fa alguns anys ni s’imaginaven que es convertirien en suïcides, ara s’estan radicalitzant i es plantegen aquesta sortida.”

Anna Politkòvskaia

El principal motiu pel qual fou assassinada Anna Politkòvskaia va ser la seva cobertura de la guerra de Txetxènia i les seves denúncies de les violacions dels drets humans que allí s’hi cometien. Actualment la situació és lluny d’haver millorat, ja que el país viu una dictadura de facto, amb menys llibertats encara que a la resta de la Federació Russa: ara la repressió és més selectiva, però no menys brutal. Entre les víctimes d’aquesta repressió s’hi troben els insurgents, però també periodistes, defensors dels drets humans i simples opositors pacífics, que són posats al mateix sac per la propaganda institucional.

Producció del Teatre Lliure altament recomanable, encara que s’ha d’advertir que no està pensada per tothom, perquè és duríssima en la seva narració, que ens mostra un món real però que dista molt de la vida que desitgem viure.

Deixem un lapsus de 15 dies per veure l’altra obra del mateix autor, CRECENUNSOLDEU, interpretada per Rosa Maria Sardà; creiem que cal reposar totes les vivències que hem pogut viure a partir d’un dels textos mes extraordinaris que recordem.

DONNA NO REEDUCABLE de STEFANO MASSINI

direcció: Lluís Pasqual

intèrpret: Míriam Iscla

veus en off: Miquel Cabal, Xènia Dyakonova, Lluís Marco i Manuel Nuñez Yanowsky