Estrenem temporada a la Villarroel amb aquesta proposta d’en Àlex Rigola basada en un guió d’en Woody Allen, de la pel·lícula estrenada el 1992 i protagonitzada per ell mateix i la seva parella aleshores, l’actriu Mia Farrow.

Alex Rigola va estrenar aquesta obra en castellà al Teatre de La Abadia de Madrid, en 2013 i ara ens ha preparat la versió catalana d’aquesta comèdia sobre les relacions de parella.

En aquesta versió els personatges de l’obra tenen els noms dels actors que els interpreten, Andreu és escriptor i professor de literatura i fa deu anys que està casat amb la Mònica que treballa en una revista d’art. Han quedat a sopar amb els seus millors amics, en Joan i la Sandra. No es poden creure que aquesta parella aparentment feliç hagi decidit separar-se. I aquest és el detonant del qüestionament de la seva pròpia relació.

La comèdia i el drama s’uneixen per explicar la història de com la separació d’un matrimoni impacta en l’estabilitat de l’altre.

En una renovada Villarroel, Àlex Rigola mostra una enorme capacitat per utilitzar l’espai i ho fa de tal manera que aconsegueix eliminar la barrera entre els actors i els espectadors de forma que ens convertim en còmplices de la història. En l’obra, els personatges despullen els seus pensaments i utilitzen al públic com a terapeutes passius. Aquesta relació de proximitat està present en l’escenografia, formada per uns sofàs constantment ocupats.

Segons Rigola, l’obra representa, a través de l’humor, un retrat “cru i obscè” de les relacions de parella. “El text ofereix moltes possibilitats escèniques” assegura el director, que pensa que el guió està més a prop de la literatura que del món del cinema.

En el desenvolupament de la història, els personatges evoquen temps passats i ens presenten un ventall de relacions entre homes i dones i en molts casos els espectadors ens hi veiem reflectits. Però aquestes relacions, que molt sovint comencen amb la màgia de l’enamorament no són sempre el que es preveia i més aviat o més tard apareixen l’egoisme, la inseguretat, la rutina o el desencís. Secrets, desitjos inconfessables, somnis …

I veiem uns personatges que es “despullen” davant nostra però que no són capaços de fer-ho davant de les seves parelles o els seus millors amics. Primen els convencionalismes.

A banda de la reflexió que ens portem fora de la sala de teatre, ens hem trobat amb un magnífic treball actoral, una complicitat entre els actors que s’ha transmès com una onada a tota la platea. L’escenografia totalment estudiada i el treball de direcció de l’Àlex, magnífic.

Com veieu, absolutament recomanable.

BASAT EN UN GUIÒ DE: Woody Allen

TRADUCCIÓ, ADAPTACIÓ I DIRECCIÓ: Àlex Rigola

REPARTIMENT:   Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins, Lluis Villanueva

ESCENOGRAFIA: Max Glaenzel / VESTUARI: Silvia Delagneau / IL.LUMINACIÓ: Maria Domenech / AJUDANT DE DIRECCIÓ: Carlos Briones / CAP DE PRODUCCIÓ: Jordi Puig “Kai” / PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Titus Andrònic i Trànsit Projectes / REALITZACIÓ ESCENOGRAFIA: Teatro de la Abadía / CONFECCIÓ VESTUARI: Nené Fernández i Eugeni Caireta / CAP TÈCNIC DEL TEATRE: Gervasi Juan

COPRODUCCIÒ : Heartbreak Hotel, Teatro de La Abadía, Trànsit Projectes i La Villarroel