Aquest dilluns passat vĂ rem assistir a l’estrena de VAN GOGH El Musical, al Teatre del Raval; sabĂem prĂšviament que es tractava d’un Musical de petit format, dels que s’acostuma a representar en aquest Teatre, bĂ sicament per quĂš el seu escenari no permet representar produccions mĂ©s ambicioses.
No es pot negar la il·lusiĂł dels seus creadors Joan OlivĂ© i Roc OlivĂ© en aquest projecte, aixĂ com l’entrega dels tres actors que es buiden literalment a l’escenari interpretant els personatges dels pintors Vincent Van Gogh, Paul Gauguin i la prostituta Ărsula Layer de la que s’enamora perdudament Van Gogh. Hem de recordar que aquest 2015 es commemora el 125 aniversari del naixement de Vincent Van Gogh, i potser ha estat la causa de quĂš els OlivĂ© hagin pensat i creat aquesta producciĂł gens pretensiosa en clau de divertimento.
No crec que pretenguin passar a la histĂČria dels Musicals, perĂČ les seves 9 cançons que acompanyen a aquesta comĂšdia esbojarrada son divertides i acompanyen molt bĂ© un guiĂł expressament creat per fer passar tan sols una bona estona; no pretĂ©n mĂ©s que aixĂČ i aixĂ ho valorem.
L’argument dibuixa i mai millor dit, als dos pintors impressionistes, en Vincent Van Gogh i en Paul Gauguin, durant la seva convivĂšncia de dos mesos lâany 1888 a la ciutat francesa d’Arles. Ăs llavors quan Van Gogh es va enamorar perdudament dâuna prostituta dâArlĂšs que es deia Ărsula Layer, el mĂ xim desig de la qual era ser pintada per Paul Gauguin. Aquest dibuix summament exagerat, buscant la riallada del pĂșblic, pinta a Van Gogh (Roger Pera) com un boig que aspira a ser pintor i que Ă©s capaç de “tot” per aconseguir l’amor d’Ărsula …. i a Paul Gauguin (Mingo RĂ fols) obsessionat pel sexe, cansat de la vida europea i a punt de marxar a la PolinĂšsia, a la recerca d’indĂgenes nues.
Divertida sense mes…. a la fi Ă©s el que pretĂ©n aquesta producciĂł; el millor de tot, l’escena del gira-sol amb la veu del cantant Pep Sala; cal valorar l’entrega absoluta de Roger Pera a l’escenari, cosa que ens fa feliços per la seva recuperaciĂł i tornada als escenaris; tambĂ© el bon treball de Mingo RĂ fols i molt especialment la comicitat de Miquel Malirach en el paper d’Ursula Layer, en una interpretaciĂł que ens va sorprendre molt favorablement.
MĂșsica en directe, que sempre Ă©s d’agrair i que alguns espectacles Musicals de mĂ©s pressupost obvien i porten la seva mĂșsica enllaunada.