– Teatre – CAIGUTS DEL CEL (🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 09/09/2015

Sabem que la culpa és nostre pel fet d’haver escollit veure una comèdia en el Teatre CONDAL, tot i saber que el que es representa normalment en aquesta sala és un tipus de Teatre que no ens agrada per què acostuma a ser un tipus de Teatre molt comercial, que creiem recerca simplement fer passar una bona estona (que ja és molt) a un tipus de públic no acostumat a trepitjar sovint els Teatres.

Observem que el grup FOCUS distribueix les produccions que representa, entre les 4 sales que gestiona, segons al públic al qual va dirigit …. Romea, La Villarroel, Goya i Condal i aquesta ultima li pertoca representar comèdies i obres de Teatre en la que el text és potser el menys important. Segurament aquesta ha estat la causa de què no trepitjàvem el Teatre CONDAL des de fa molts anys, com a mínim els 5 anys que fa que publiquem les nostres opinions teatraires en aquest Blog “Voltar i Voltar”.

Caiguts del Cel 1

Malgrat això, fa uns mesos que en veure les primeres promocions de l’obra, CAIGUTS DEL CEL, ens va cridar l’atenció que la dirigia Sergi Belbel i que els principals protagonistes eren Emma Vilarasau i Jordi Bosch, i per tant ens vàrem arriscar a comprar les entrades.

La nostra opinió un cop vista, és que el principal problema de CAIGUTS DEL CEL (Comme s’il en pleuvait), escrita per Sébastien Thiéry, és que l’argument i el text és molt, però que MOLT fluix i amb aquesta base és difícil treure’n mes profit, del que ja s’ha aconseguit, malgrat que Sergi Belbel l’ha intentat adaptar a casa nostra i fa referencies al procés que es viu a Catalunya, el nacionalisme ucraïnès de la dona de fer feina i el nacionalisme català d’un matrimoni independentista que es creia d’esquerres.

El seu autor, el conegut actor Sébastien Thiéry, ens parla d’una de les principals obsessions humanes: l’amor pels diners i pels bens materials, la cobdicia… i ho fa a partir d’una anècdota absurda i imprevista. Pren exemple dels autors del “teatre de l’absurd” dels anys 50, barrejant la bogeria i el surrealisme.

Per aquesta producció s’han invertit forces mitjans per aconseguir fer-la més agradable visualment als ulls dels espectadors, amb una aconseguida escenografia de Max Glaenzel i una bona il·luminació de Kiko Planas.

Els dos principals protagonistes són el matrimoni, ell és en JORDI BOSCH, que fa una molt bona interpretació que aconsegueix arrancar forces vegades el riure dels espectadors, mes que per les paraules que diu, per i sobretot per les expressions de rostre i per les seves taules en altres comèdies. En canvi a EMMA VILARASAU, no ens la vàrem creure en gairebé cap moment i diem això des de la nostra grandíssima admiració cap al treball d’aquesta actriu, a la que considerem una de les grans de casa nostra, però la seva actuació l’hem trobat massa forçada i creiem sincerament que s’ha equivocat en assumir aquest paper…. opinem que el seu món no és pas el d’aquest gènere.

Els dos actors secundaris, fan bé la seva feina, intentant treure quelcom dels personatges que els hi pertoca representar, CARLES MARTÍNEZ i molt especialment alguna escena de ANNA BARRACHINA ” yo no robar… yo no robar”.

Caiguts del Cel 2

La sala del CONDAL gairebé plena amb un tipus de públic molt diferent del que veiem normalment als teatres que sovintegem. Augurem un gran èxit de públic i de recaptació econòmica amb aquesta producció i això ho veiem positivament per què creiem que així FOCUS podrà programar altres obres de Teatre molt més interessants, a la resta de Sales que gestiona, com la que segurament veurem avui al Romea amb La Zaranda.

Creiem que aquest tipus de Teatre, com CAIGUTS DEL CEL és també necessari i evidentment té el seu públic fidel; la nostra opinió no intenta menysprear-lo, però estar clar que a nosaltres no ens satisfà. Creiem que passaran segurament altres 5 anys com a mínim per tal que nosaltres tornem a trepitjar el Teatre CONDAL.

El contrast és brutal, si comparem la crònica d’ahir …. PROYECTO SOMBRA, una producció impactant i de gran qualitat (tres dies i amb la Sala gairebé buida) i CAIGUTS DEL CEL una comèdia molt fluixa, amb la sala plena i programada segurament per una llarga temporada. Que hi farem !!!

Autor: Sébastien Thiéry
Direcció i versió: Sergi Belbel
Repartiment:  Emma Vilarasau –  Jordi Bosch –  Carles Martínez –  Anna Barrachina
Escenografia: Max Glaenzel / Il.luminació: Kiko Planas (AAI) / Vestuari: Mercè Paloma / Espai Sonor: Jordi Bonet / Producció: Focus

Cargol i diners

 

Anuncis

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a – Teatre – CAIGUTS DEL CEL (🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 09/09/2015

  1. Montse ha dit:

    Snifff….doncs si que començarem bé la temporada. Tenim entrades.
    La de la Cia La Zaranda…pinta molt rebé!!!
    Bona temporada cultural a tothom!!!
    Encara que la cultura no hauria de tenir temporades…..ens ha d’acompanyar sempre!!!

    • Miquel Gascon ha dit:

      Montse, Quim !!!

      Almenys riureu una estona….. i potser si aneu pensant que no us agradarà, encara la gaudireu. Les opinions són molt personals i jo crec que en Teatre tot s’ha de veure i no deixar-te influenciar massa per opinions negatives.

      A la fi, tota representació teatral és el resultat d’un grup de gent que ha treballat a fi de bé per intentar transmetre quelcom als espectadors; en aquest cas passar una estona agradable.

      Una abraçada i que gaudiu molt d’aquesta nova temporada.

      • Montse ha dit:

        Efectivament “Caiguts…” obra ben interpretada per uns grans actors, pot formar part del que en diem “teatre comercial”, d´evasió i previsible: té el seu públic i com sempre respecto profundament, la feina de tot un equip de persones que pugen dalt d´un escenari….
        Belbel, en el programa de mà, en fa certa similitut amb el teatre de l´absurd….No opino el contrari, però el producte que se´ns presenta al Condal és, clarament, una versió per provocar la rialla de l´espectador. Crec que ningú hi va enganyat.
        Veurem la propera…”Marits i Mullers”….

        • Miquel Gascon ha dit:

          És cert que ningú va enganyat, però amb un director i uns actors considerats del millor de casa nostra, la veritat és que el resultat segons la meva modesta opinió és clarament decebedor.

          Nosaltres també tenim ”Marits i Mullers” a la rampa de sortida…., ja que serà el proper espectacle que veurem.

          Ja en parlarem. Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s