– Teatre – PROYECTO SOMBRA de Masa Confusa (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22

Ahir vàrem sortir del Teatre Tantarantana realment impactats per un espectacle realment magnífic i que desborda sensibilitat pels quatre costats, PROYECTO SOMBRA… una proposta del VI Cicle Companyies en Xarxa.

Alhora sortíem amb una sensació de frustració i enorme tristesa en veure que el dia de la seva estrena a Barcelona, la sala del Teatre Tantarantana era gairebé buida… no crec que superéssim entre tots la vintena d’espectadors; creiem que no és just que el públic teatraire català no s’assabenti del pas d’aquestes experiències teatrals tan enriquidores, que es poden veure per pocs dies a les sales petites com el Tantarantana, on s’aposta (i sense suport institucional) pel bon Teatre, potser el millor Teatre que es pot veure a Barcelona, que desborda creativitat, i que malauradament passa desapercebut, com és el cas, segurament per manca de recursos econòmics per poder publicitar-ho com caldria.

This slideshow requires JavaScript.

PROYECTO SOMBRA comença a crear-se el 2007, quan Ignacio Yuste s’adona de sobte de les moltes alienacions que li havien estat afectant, des de ben petit. La notícia inesperada de què estava patint una malaltia greu (un càncer testicular), el porta a viure l’angoixa de la fase inicial d’acceptació d’aquesta realitat, que en un primer moment viu com un drama insalvable. Ell mateix descriu aquest moment com l’avís més important de la seva vida, a través d’aquest senyal d’alerta del seu cos i de la seva ment; és per això que aquest fet el fa reaccionar, un cop superada la primera fase d’autocompassió, i l’empeny a crear aquesta proposta escènica per tal d’explicar al món que l’envolta, els seus sentiments primaris en aquest moment tan greu, utilitzant per això les Arts escèniques, que és a la fi, com ell sempre s’ha expressat en els darrers 20 anys.

Ignacio Yuste apareix tot sol a l’escenari, es buida literalment i es despulla emocionalment en la proximitat màxima possible amb els espectadors, per tal de fer-los veure que tot esdeveniment per greu que sigui és superable, sigui una malaltia greu, un desengany profund, una separació del ésser estimat no desitjada o una depressió pel motiu que sigui, … si som realment capaços de reaccionar i afrontar-ho de cara, intentant apartar ben aviat les pors i els convencionalismes que no ens permeten ser el que desitgem.

Trobar-se amb l’ombra no és fàcil, però és, sens dubte, una aventura apassionant. Es tracta d’un viatge emocional entre la vida i la mort, la salut i la malaltia, que ens porta a viure moments situats entre el drama i la comèdia, el teatre i la performance, el sagrat i el profà, la cerimònia i el cabaret, el dol i la celebració, d’allò personal a allò universal, que provoca un moviment interior i profund, del que és difícil escapar.

This slideshow requires JavaScript.

Ignacio ha realitzat una creació brutal que neix dels sentiments més profunds i això es nota a tan curta distància, barrejant moltes facetes de les Arts Escèniques, des d’una coreografia molt treballada fins a una banda sonora molt ben seleccionada; ell, dansa executant a la perfecció moments coreogràfics bellíssims i irrepetibles que glacen la sang, amb moviments super lents i precisos, treballa la mímica amb tot el seu cos i especialment amb el seu rostre mirant als ulls de cada espectador, baixa de l’escenari xiuxiuejant a cau d’orella els seus pensaments….. ens ofereix amb la seva paraula i amb els seus crits de desesperació, els seus desitjos, i sobretot s’expressa amb tota claredat utilitzant un text esplèndid, on es despulla psicològicament i ens mostra els seus sentiments, les seves angoixes, els seus fracassos i molt especialment les seves “culpes”; també arriba a simular, en una escena impagable, un orgasme de plaer en els darrers moments de l’espectacle, on vol transformar les “ombres” i patiments en “llum” vida i celebració.

L’altre gran protagonista és sens dubte la il·luminació que juga amb el seu rostre i el seu cos, des del primer moment mentre s’afaita el cap, entre la penombra, … després vindran les ombres i per fi la llum esclatant.

En finalitzar la representació va intentar dialogar amb els espectadors i malgrat la fascinació que m’havia provocat tot plegat, no vaig ser capaç de disparar un sol mot i de vèncer la meva timidesa de parlar en públic. M’hauria agradat molt parlar amb ell privadament de molts aspectes del seu treball i felicitar-lo per tanta i tanta sensibilitat que em va provocar un sentiment d’absoluta fascinació pel seu treball. Com pot arribar a crear una sensació d’immensa felicitat el TEATRE ???

Per quina raó no es recolza econòmicament des de les institucions el treball d’artistes com aquest, capaços de crear immenses obres d’art efímeres i temporals, a sobre d’un escenari ???

Per què els programadors i els teatres proposen gairebé en exclusiva, propostes teatrals pensant únicament en la rendibilitat económica ???

Per què els grans Teatres no aposten i intercalen també produccions de qualitat com aquesta, donant així suport al TEATRE de petit format ???

Aquesta proposta es va estrenar a Madrid el 20 de setembre del 2014 i estarà únicament durant dos dies més al Teatre Tantarantana de Barcelona, avui 9 i dema 10 de setembre. Si de debò, us agraden les Arts escèniques de qualitat, no us la podeu perdre de cap manera.