Dissabte passat vàrem tornar al Teatre, aquesta vegada al Poliorama al qual no acostumem a anar gairebé mai … però havíem sentit a parlar molt bé d’aquesta proposta que ens va atraure força i realment vàrem encertar de ple.

Es tracta de ANDRÉ i DORINE, teatre sense un sol mot, interpretat per tres joves actors, en el que el Teatre és únicament de GEST i de MÀSCARES; ens ho expliquen inclus millor que amb paraules, les conseqüències de la malaltia de l’Alzheimer en una parella que ja s’han fet vells, després de conviure tota la vida. La tendresa de com enfoquen tot plegat deixa als espectadors literalment clavats a la butaca, però ho fan també provocant el somriure constantment en escenes quotidianes en les quals ens veiem potser retractats, al ser enormement humanes.

En un petit saló, el frenètic clic d’una màquina d’escriure, s’embranca diàriament amb les notes d’un violoncel. Són André i Dorine, una parella d’ancians que, com tantes altres, ha caigut en la desídia, oblidant així el que un dia els va unir. De les parets penja el passat emmarcat, com a únic testimoni del que van compartir. Però un succés, la malaltia, serà l’encarregada de treure la pols de la seva relació, obligant-los a recordar qui van ser, per retrobar-se amb qui són. Recordar com han estimat, per seguir estimant.

La posada en escena combina escenes actuals amb algunes de viscudes a la joventut del protagonistes i amb únicament 3 actors interpreten un munt de personatges, en una entrada i sortida d’escena constant. Les Màscares, encara que al principi sembla que li treuen el poder de la mímica dels rostres, amb el seu talent aconsegueixen amb la gestualitat el mateix efecte que si les seves cares prenguessin vida pròpia en tot moment.

La companyia Kulunka Teatre es crea el 2010, al País Basc, per Garbiñe Insausti i José Dault, joves però experimentats artistes d’extensa trajectòria teatral. Aquesta Companyia neix de la inquietud dels seus integrants per experimentar amb diferents llenguatges escènics. Tot això, sense oblidar la idea de fer un teatre accessible per al públic. Un teatre vital, actual, compromès i connectat amb la realitat.

Ells mateixos comenten, a la seva pagina web: En el nostre intent per crear un espectacle sense fronteres, la nostra voluntat va ser la de descobrir un llenguatge que transcendís més enllà de la paraula. Un llenguatge capaç d’emocionar i divertir. Per a això, ens recolzem fonamentalment en un teatre de gest, en el qual la MÀSCARA actua com a pont cap a una poètica visual. Elles obren les portes de l’imaginari cap a un món en què tot és possible.

Us hem de dir que aquest espectacle és absolutament recomanable i és que a nosaltres ens ha agradat moltíssim. No us el perdeu per res del món, perquè es tracta d’una autèntica meravella. Arriba a Barcelona per quedar-se tan sols dues setmanes, després d’interpretar-se en més de 20 països de tot el món. No us faci por que sigui un teatre sense mots, perquè ho expressen molt bé tot amb la seva gestualitat … potser millor inclús que amb les paraules.

Estarà al Teatre Poliorama fins al 19 de Setembre. No us adormiu en treure les entrades perquè després en sentireu a parlar molt i seria una llastima que els “teatraires” deixéssiu passar aquesta magnífica oportunitat. El dia de l’estrena aquí a Barcelona, amb la sala plena, van aconseguir posar en peus la majoria del públic assistent i això és difícil de veure. La nostra valoració és molt alta …. 9 sobre 10.

Direcció: Iñaki Rikarte

Repartiment: Jose Dault – Garbiñe Insausti – Edu Cárcamo

Dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki RIkarte, Edu Cárcamo, Rolando San Martín

Disseny i realització d’escenografia: Laura Eliseva Gómez / Disseny i realització d’il·luminació: Carlos Samaniego / Disseny de vestuari: Ikerne Giménez / Màscares: Garbiñe Insausti / Fotografia: Gonzalo Jerez i Manuel D. / Vídeo: Aitor de Kintana / Música original: Yayo Cáceres / Ajudant. direcció: Rolando San Martín

Producció: Kulunka Teatro