Vàrem poder assistir al primer dels 5 concerts que JOAN MANUEL SERRAT, va oferir als barcelonins en el marc incomparable del Teatre GREC; les grades atapeïdes sense cap forat i un públic popular que no tenia res a veure amb el que trobem als espectacles de Teatre o dansa.
La veritat és que m’ho vaig rumiar força, treure entrades, perquè com a persona m’ha decebut força, per la senzilla raó que no ha apostat (almenys públicament), per recolzar la possibilitat que el poble de Catalunya, pugui decidir el seu futur…. i encara menys per què aquesta possibilitat impliqui aconseguir un estat propi i diferenciat al d’Espanya, que malauradament ens està ofegant a marxes forçades.
Però, no ens vàrem poder estar de celebrar amb ell els 50 anys que porta de professió en el món de la cançó i més quan ha estat un dels cantants de capçalera i un dels símbols més importants de la nostra generació.
La veritat és que vàrem gaudir de valent amb una bona pila de cançons que quasi les coneixem de memòria perquè també han format part de la nostra cultura musical; la majoria de cançons en llengua castellana, potser a causa del fet que els últims anys el seu mercat ha estat centrat en els països sud-americans, on també … o potser… encara mes que a la seva terra, està considerat un autèntic ídol.
Per sort també va tornar a cantar cançons en català que a la seva època, van representar molt, moltíssim per tots nosaltres, un temps en què va estar perseguit pels governs d’Espanya precisament per cantar en aquesta llengua… i es va haver d’exiliar a països de Sud-amèrica.
La selecció va ser extraordinària i el públic va corejar moltes de les seves cançons i no vaig poder reprimir-me per gravar alguna d’elles per deixar constància al Blog, d’un concert que recordarem en el futur com un dels més memorables als que hem assistit.
Per nosaltres no va ser una sorpresa la presència de la cantant NOA, ja que com vàrem arribar amb més d’una hora d’antelació, vàrem escoltar els assajos on cantaven els dos; però, així i tot va ser un dels moments més importants del concert….. i encara més quan Noa va tatarejar el “Cant dels Ocells” lligant-la d’alguna manera a la seva ja mítica “La vida es bella” que es va fer mundialment famosa a través de la pel·lícula del mateix nom.
Serrat va ser generós al màxim amb el públic, interpretant nombroses propines, però així i tot el públic dempeus i aplaudint, reclamaven més i mes
Una nit memorable que de ben segur recordarem tota la nostra vida.
Direcció musical: Ricard Miralles
Piano: Ricard Miralles // Teclat i programacions: José Mas Kitflus // Bateria i percussió: Vicente Climent // Guitarra: David Palau // Contrabaix i baix elèctric: Ray Ferrer // Disseny d’il·luminació: Óscar Gallardo // So: Virgilio Fernández i Manuel Cervera
Producció executiva: The Project // Producció : Berry Produccions S.L. & Taller 83 S.A.
