– GREC2015 – Teatre – EL CARRER FRANKLIN (🐌 + 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 03/07/2015

Divendres dia 3 de juliol vam fer cap a la Sala Petita del Nacional per “gaudir” d’una farsa, “EL CARRER FRANKLIN” de LluĂŻsa CunillĂ©, que ens va decebre moltĂ­ssim, ja que no vĂ rem saber trobar la mĂ  de l’autora per enlloc

El carrer Franklin

Hem trobat a faltar nivell literari, perquĂš el text que no diu res o quasi res, i un argument que no s’aguanta. Quan sortĂ­em de la sala, crec que vam coincidir amb moltes opinions, comentĂ vem que semblava una obra preparada expressament per a ser interpretada per una colla d’amics, perĂČ que no tenia la qualitat mĂ­nima per ser portada davant d’un pĂșblic que segurament som cada vegada mĂ©s exigents en el que se’ns ofereix i que per sort, ens atrevim a dir el que pensem. La sala plena, nomĂ©s va dibuixar somriures i els aplaudiments van ser de pur compromĂ­s.

El carrer Franklin tĂ© lloc al carrer que dĂłna nom a la peça i que presumptament pertany a una ciutat catalana innominada. No importa tant la identificaciĂł de la ciutat, o l’existĂšncia real d’aquest carrer, com el valor simbĂČlic del fet que l’homĂČnim sigui un nom americĂ , clara metĂ fora del lideratge dels Estats Units d’AmĂšrica en la globalitzaciĂł cultural i econĂČmica.

És tracta d’un espectacle musical-reivindicatiu on ens presenten una vorera del carrer Franklin plena dels mobles d’un desnonament forçós i circulant per allĂ  una col·lecciĂł de personatges extravagants, la parella desnonada formada per un transvestit que es dedica a fer de professor de mĂșsica i el seu marit taxista que treballa un dia a la setmana en compartir el taxi entre set persones, i que ha trobat uns papers compromesos dels quals pensa obtenir benefici. El governador del Banc d’Espanya que ha perdut els papers, la neboda de Margaret Tacher, veĂŻna del carrer i que acaba d’arribar amb les cendres i la perruca de la seva tieta, i una activista social, germana del taxista, que no aconsegueix arrossegar ningĂș en la seva lluita contra els desnonaments (una caricatura no massa aconseguida d’Ada Colau).

El carrer Franklin 2

Pel que fa a les interpretacions hem de destacar l’esplĂšndid Oriol GenĂ­s que en el paper de banquer interpreta un personatge impĂșdic i hilarant, Xavier PujolrĂ s en el paper del marit que creu haver trobat la soluciĂł dels seus problemes i Lina Lambert que interpreta molt bĂ© un paper inversemblant. Xavier AlbertĂ­ repeteix el paper a quĂš ens ha acostumat amb el seu rol de Wanda Pitrowska…. i que sincerament comença a cansar.

La cĂ rrega crĂ­tica que a priori semblava portar implĂ­cit aquest muntatge queda desdibuixada en un segon pla. S’entreveu una crĂ­tica a una societat que s’ha tornat insensible davant de la violaciĂł dels drets a l’habitatge i a una feina digna.

Hem de destacar, aixĂČ si, la magnĂ­fica escenografia que juntament amb els nĂșmeros musicals ens han fet valorar una mica millor aquesta, per a nosaltres, fallida representaciĂł.

Autoria : Lluïsa Cunillé
Direcció: Josep Maria Miró
IntĂšrprets : Xavier AlbertĂ­ (transvestit), Montse Esteve (activista), Oriol GenĂ­s (banquer), Lina Lambert (veĂŻna) i Xavier PujolrĂ s (marit)
Ajudant de dirección: Albert Prat // Escenografía: Enric Planas // Vestuari: Albert Pascual // Il.luminació: David Bofarull (aai) // So: Santi López // Ajudant d’escenografía : Jordina Salvadó // Caracterització: Lucho Soriano // Moviment: Roberto G.Alonso // Construcció d’escenografia: Taller d’escenografia Jordi Castells // Realització de vestuari: Goretti // Realització de Barret: Nina Pawlowsky
Desnonament d'un Cargol

Desnonament d’un Cargol

 

Leave a Reply