Amb total sinceritat he de dir que no havia sentit a parlar d’aquesta obra fins que no vaig anar a veure l’adaptació teatral al TNC. Al sortir del teatre no vaig dubtar en comprar el llibre.

Incerta glòria és una novel·la de l’escriptor i editor Joan Sales publicada per primer cop el setembre de 1956 i ampliada en les successives edicions posteriors fins a l’edició definitiva l’any 1971. Està dividida en quatre parts, tres de les quals es recullen en aquest llibre i l’última part en un segon llibre anomenat El vent de la nit.

Vint-i-tres anys va durar la redacció d’aquesta novel·la que té com a teló de fons la guerra civil espanyola en el front i la rereguarda del bàndol republicà. Joan Sales va escriure el llibre a partir de l’experiència pròpia com a soldat de la República.

Aquest llibre va tenir problemes amb la censura franquista que en 1956 van indicar:

“expresa ideas heréticas -las propias de semejante individuo [un oficial del ejército rojo]- y a menudo en un lenguaje grosero y asqueroso, Se desprende una filosofía existencialista, condenable por la forma y el fondo. Las ideas condenables constituyen el verdadero fundo de la novela; de manera que, aunque se suprimieran pasajes enteros, la obra seguiría siendo absolutamente impublicable. Es preciso prohibirla en absoluto“.

La primera part de la novel·la ens presenta la vida al front d’Aragó del jove tinent Lluís de Brocà i de Ruscalleda, la segona part pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya de Lluís i que ens narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part són les memòries del seminarista Cruells. Un dels personatges cabdals de la novel·la és en Juli Soleràs que se’ns presenta a través de la visió dels altres personatges.

Al costat de la guerra presentada amb tota la seva cruesa, hi ha l’amor que encarnen dues figures femenines, la Carlana i la Trini, també ens parla de la soledat de l’home i del pas del temps i la glòria incerta de la joventut.

Joan Sales

Joan Sales i Vallès (Barcelona,19 de novembre de 1912 – 12 de novembre de 1983). En ocasió de la ruïna soferta pel negoci del pare, la família es determina a recloure’s a Vallclara (d’on eren originaris), si bé Sales, esdevingut batxiller a Lleida, s’instal·la a Barcelona a la precoç edat de disset anys.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya.

Opositor a la dictadura de Primo de Rivera, milita durant un temps en el PSUC i quan esclata la guerra es posiciona en el bàndol republicà en un desig d’ajudar a preservar la identitat catalana:

“Una commoció així, fins i tot el que comporta de desagradable, li convenia al nostre país, massa estancat i tímid. Els detalls repugnants s’esborraran de la nostra memòria ràpidament. Passarà el que ha de passar i després només quedarà el que de bé hi ha en aquests trastorns. Catalunya —és l’única cosa que m’interessa— sortirà guanyant de tot això. Reforçat el nostre govern, ampliada la nostra autonomia, derrotat per sempre l’exèrcit enemic, veurem com el país prospera i s’estén el patriotisme entre el poble”.

El 1939 es va exiliar a França i després, el 1940, a República Dominicana, d’on passaria a Mèxic el 1942. Va treballar-hi com a linotipista. A l’exili, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l’exili (1943-1947).

Un cop retornat a Catalunya, el 1948, es va centrar en tasques editorials fundant el “Club Editor” i va crear El Club dels Novel·listes amb la intenció d’ampliar el públic lector català desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible. Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982-

Un llibre dens, de lectura pausada, que m’ha encantat.