Amb total sinceritat he de dir que no havia sentit a parlar dâaquesta obra fins que no vaig anar a veure lâadaptaciĂł teatral al TNC. Al sortir del teatre no vaig dubtar en comprar el llibre.
Incerta glĂČria Ă©s una novel·la de l’escriptor i editor Joan Sales publicada per primer cop el setembre de 1956 i ampliada en les successives edicions posteriors fins a l’ediciĂł definitiva l’any 1971. EstĂ dividida en quatre parts, tres de les quals es recullen en aquest llibre i lâĂșltima part en un segon llibre anomenat El vent de la nit.
Vint-i-tres anys va durar la redacciĂł dâaquesta novel·la que tĂ© com a telĂł de fons la guerra civil espanyola en el front i la rereguarda del bĂ ndol republicĂ . Joan Sales va escriure el llibre a partir de lâexperiĂšncia prĂČpia com a soldat de la RepĂșblica.
Aquest llibre va tenir problemes amb la censura franquista que en 1956 van indicar:
“expresa ideas herĂ©ticas -las propias de semejante individuo [un oficial del ejĂ©rcito rojo]- y a menudo en un lenguaje grosero y asqueroso, Se desprende una filosofĂa existencialista, condenable por la forma y el fondo. Las ideas condenables constituyen el verdadero fundo de la novela; de manera que, aunque se suprimieran pasajes enteros, la obra seguirĂa siendo absolutamente impublicable. Es preciso prohibirla en absoluto“.
La primera part de la novel·la ens presenta la vida al front dâAragĂł del jove tinent LluĂs de BrocĂ i de Ruscalleda, la segona part pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya de LluĂs i que ens narra les seves vivĂšncies a Barcelona. La tercera part sĂłn les memĂČries del seminarista Cruells. Un dels personatges cabdals de la novel·la Ă©s en Juli SolerĂ s que se’ns presenta a travĂ©s de la visiĂł dels altres personatges.
Al costat de la guerra presentada amb tota la seva cruesa, hi ha lâamor que encarnen dues figures femenines, la Carlana i la Trini, tambĂ© ens parla de la soledat de lâhome i del pas del temps i la glĂČria incerta de la joventut.
Joan Sales i VallĂšs (Barcelona,19 de novembre de 1912 – 12 de novembre de 1983). En ocasiĂł de la ruĂŻna soferta pel negoci del pare, la famĂlia es determina a recloure’s a Vallclara (dâon eren originaris), si bĂ© Sales, esdevingut batxiller a Lleida, s’instal·la a Barcelona a la precoç edat de disset anys.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona va ser un dels primers professors de catalĂ del cens oficial de la Generalitat de Catalunya.
Opositor a la dictadura de Primo de Rivera, milita durant un temps en el PSUC i quan esclata la guerra es posiciona en el bĂ ndol republicĂ en un desig dâajudar a preservar la identitat catalana:
“Una commociĂł aixĂ, fins i tot el que comporta de desagradable, li convenia al nostre paĂs, massa estancat i tĂmid. Els detalls repugnants s’esborraran de la nostra memĂČria rĂ pidament. PassarĂ el que ha de passar i desprĂ©s nomĂ©s quedarĂ el que de bĂ© hi ha en aquests trastorns. Catalunya âĂ©s l’Ășnica cosa que m’interessaâ sortirĂ guanyant de tot aixĂČ. Reforçat el nostre govern, ampliada la nostra autonomia, derrotat per sempre l’exĂšrcit enemic, veurem com el paĂs prospera i s’estĂ©n el patriotisme entre el poble”.
El 1939 es va exiliar a França i desprĂ©s, el 1940, a RepĂșblica Dominicana, d’on passaria a MĂšxic el 1942. Va treballar-hi com a linotipista. A l’exili, va impulsar una revista profundament ideolĂČgica, Quaderns de l’exili (1943-1947).
Un cop retornat a Catalunya, el 1948, es va centrar en tasques editorials fundant el âClub Editorâ i va crear El Club dels Novel·listes amb la intenciĂł dâampliar el pĂșblic lector catalĂ desenvolupant un gĂšnere narratiu mĂ©s popular i amb un nivell de llengua mĂ©s accessible. Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982-
Un llibre dens, de lectura pausada, que mâha encantat.
Tomo nota y lo pongo a la lista de “pendientes”. Me encantan tus comentarios.
Un beso grande!!!!
Amor de hermana !!!!! Es un libro denso pero que vale la pena leer. Yo en un tiempo quiero leer el segundo libro que habla de la evolución de los personajes desde la posguerra hasta los años sesenta.
Un beso.